Revista Pebrella

  Aquest  vídeo fou gravat quan encara estava estudiant a l'IES de Benigànim   Lluís Oltra és un xic  invident que viu a Quatretonda i va vindre a explicar-nos com era la seua vida després d'haver tingut que superar una greu malatia,concretament fou un tumor  cerebral que el va deixar sense  vista als 4 anys. Ha viscut quasi tota la seva vida amb aquesta discapacitat que ell la reconeix humilment  "com un ‘’obstacle’’ més a superar".  Va ser una xarrada tan interessant, que hem volgut aprofundir un poc més en la seua vida mitjançant una entrevista que li férem posteriorment. A continuació vos la reproduïm.   Et vas afonar molt al perdre la vista? No, perquè era un xiquet i em vaig acostumar molt ràpidament.   Et va costar  molt aprendre el  mètode d’escriptura Braille? La veritat és que no massa perquè quan eres un xiquet aprens més fàcilment teniu en compte  que també és  un aprenentatge  necessari ...

La meua posició  respecte l'avortament, (i estic parlant de l'avortament provocat a propòsit) em decante més a pensar que l'avortament voluntari no deuria de produir-se excepte que hi haja una raó molt important. Per una part, opine que cada persona (o cada dona millor dit) és lliure de fer el que li pareix correcte, i si ella creu que per les raons que siga deu avortar, està en el seu propi dret de fer-ho. Poden hi haure moltes raons a favor o en contra per a l'avortament, i jo he decidit posar la majoria negatives, ja que és el que pense, però també crec que hi ha casos especials en els que sí que deuria poder produir-se un avortament. L'avortament és un fet mol delicat, aleshores sempre deixa conseqüències tan físiques com psicològiques. Encara que parega exagerat, el més greu que pot arribar a passar es que la mare muira en una d'aquestes intervencions. També, la mare pot quedar-se estèril per a sempre per una mala intervenció, ja que es coneixen casos en el...

. En la mateix línia que els meus companys i companyes,  vaig a debatre sobre un tema possiblement no tots estareu d'acord es tracta sobre no dur l’uniforme a l’institut. Com tots sabeu en alguns centres educatius és obligatori portar uniforme,  d'aquesta forma tots van igual vestits.  Aquesta norma  encara que jo diga que no es deu d'implantar  a l'institut en el fons  té alguns  uns avantatges.     Els avantatges de l’uniforme són  que no veus la diferència si un alumne porta una roba més cara que un altre i també que en menys roba pots passar l’any, la qual cosa suposaria un estalvi interessants i a més evitar-se que anaren mirant-se uns als altres i comparant quin tipus de roba portes Els desavantatges de l’uniforme per a mi són més contundents.   Sempre  has de  dur la mateixa roba i pareix que tots som iguals com si foren robots. No hi ha lloc a la personalitat de cadascú   i   sembla que p...

Aquest artícle d'opinió està redactat a partir d'una exposició a la classe de valencià. Les meues raons per afirmar que sí que és necessari dur el mòbil a l'institut són: Es pot dur a l'institut perquè si el teu pare o la teua  mare tenen que anar a per tu i passa molt de temps i les portes de l' institut estan tancades li pots tocar per a que vinga, també he vist jo que algunes persones també el porten per escoltar musica a l' hora del pati, també es necessari dur-lo per si passarà el mateix de l'any passat que era hivern i nevava molt i es van suspendre les classes i tenien que tocar al pares per a que vingueren a  per nosaltres. Els transportats se'n van anar abans però  els de Castelló  es quedaren. Sols podien anar-se'n si el pares venien a per ells. Per tant els cridàrem  la secretaria estava plena avisant-los. També hi havia persones que volien tocar i anar-se'n perquè estaven cansats d'estar allí, fent classe ment...

El 2 de gener del 2011 es va aprovar la nova llei que prohibia  fumar dins dels llocs públics. La meua opinió sobre aquest fet, és positiva, ja que és una bona idea que beneficia a totes les persones no fumadores, que dia a dia tenien que aguantar que altres persones fumaren al seu voltant perjudicant la seua salut. El tabac és una substància  addictiva que no sols fa mal a la persona que el consumeix, també a les que estan a seu voltant i per això crec que és una  llei que beneficia tant a les persones fumadores ja que evita que fumen més, com a les persones no fumadores. Moltes persones que son fumadores passives, es moren per ni tan sols fumar. Gràcies a aquesta llei, açò podria evitar-se encara que siga en una xicoteta part. Ana Belén Espi Bernabeu. 2n-A.

Temps enrere a la classe de valencià  una  de les activitats a realitzar consistia a fer un text argumentat. Doncs bé, jo avui us vaig a parlar sobre les xarxes social. Com quasi tots sabeu, actualment les xarxes socials més conegudes, (com ara : Tuenti i Facebook ), requereixen unes normatives per als seus usuaris. Però son necessàreis aquestes normes o es podem modificar? Avui en dia eixes normatives estan: Per a Facebook → il·legal per a menors de 18 anys, i Per a Tuenti → il·legal per a menors de 14 anys. Cregueu interessants aquestes normatives? Tots sabem que Facebook , va ser creada per als estudiants universitaris, però continua següent aquest el públic predilecte? Actualment segons l’estudi que es va fer a les pròpies xarxes socials s’ha demostrat que més d’un 30 % d’usuaris, estan compresos entre 12 a 18 anys, un 50% d’ usuaris entre 18 a 30 anys , un 15% d’ usuaris majors de 30 anys i solament un 5% d’usuaris correspon a majors de 60 anys. Per  tant la meua co...

L’altre dia  mirant que feien per la tele em  vaig fixar en el programa Sálvame. Em  vaig donar compte que hi  ha periodistes que sols els agrada traure el mal de la gent, i clavar-se amb la seua intimitat.  Pense que una persona pot ser periodista però tot té un límit. Quan ja hi traspasses la vida privada d’una persona ja es posa seria la cosa, per que a ningú li agrada que la gent sapiga amb qui estàs, si li enganyes amb alguna persona, etc… Per exemple, Belen Esteban.  Molts diuen que a ella li agrada ser el centre d’atenció i que la gent  s’entere de tot el que fa i deixa de fer, però jo pense que a ningú li agrada que envaïsquen la seua intimitat. Per això, jo hi pense que els periodistes tenen dret a informar a la gent sobre el que fan els famosos però fins a un límit, i que els programes del cor en poques paraules són fem.  Així, que açò és tot el que volia expressar.            ...