Revista Pebrella

A les vespres de la celebració de la Trobada Pebrella vol publicar  uns escrits dels nostres alumnes de 1r d'ESO sobre l'ús de la nostra llengua. La llengua en que m'he criat, parle i escric amb la meua gent, és el valencià. Hi ha persones que se senten avergonyides de parlar aquesta llengua, però jo em sent molt orgullosa de parlar-la. Quan era menuda i viatjava a València, Gandia, Alacant, Benidorm... Obserbava que molta gent no parlava igual que jo, i em preguntava per què hi ha persones que són de la Comunitat Valenciana i no saben parlar el valencià?  Jo, en eixes edats pensava que el castellà era una llengua més important i millor que el valencià. Recorde, que quan jugava a “pares i mares” amb les meues amigues parlàvem en castellà, no se perquè, però pense que era per a sentir-nos més majors. Ara que ja tinc més edat, me n’adone que no estava bé el que fèiem, en eixos moments estàvem despreciant la nostra llengua. Quan vaig a jugar al parc i veig xique...

Dilluns, huit i quart del matí, primera hora de classe, el cap de setmana ens deixa molta son i poques ganes d’incorporar-nos a la rutina diària; de sobte sona una melodia que ens anima a obrir els ulls de bat a bat, ens mirem i ens preguntem quina peça musical viatja pel cel aconseguint el miracle: que les nostres cames obeïsquen el nostre cos per dirigir-nos cap a l´aula amb un somriure als llavis. Bé, és cert que aquestes paraules sonen massa poètiques si tenim en compte que encetar la setmana laboral no és el millor dels plans per a un adolescent, però també és cert que començar el dia amb la força i l’energia inspiradora de la música ens ajuda i ens motiva. Haureu endevinat que parlem de la megafonia, una eina motivadora que tenim al nostre centre i que funciona gràcies a una tasca que sembla quasi invisible i que es mereix un xicotet espai a la nostra revista virtual. Començarem preguntant-vos si sabeu qui es troba darrere d´aquest mecanisme tan curi...

La Coordinadora per la defensa i ús del valencià de la Vall d’Albaida ha reconegut la trajectòria pedagògica que realitza l'institut en el tractament del valencià  i ens ha atorgat el 20é premi Benicadell . El passat 6 d març a Agullent es va celebrar l’acte de presentació de la Trobada. Posteriorment al tradicional sopar de lliurament del premi Benicadell l’institut va ser guardonat amb el premi Benicadell. A   l’acte es va reconèixer el mèrit d’un centre menut pel que fa a l’ús curricular de la llengua. En aquest sentit es va fer menció al projecte Rondalles de la Vall i del vell que darrerament ens ha donat tantes alegries. En el lliurament del premi es va destacar la nombrosa participació de les persones que hi participen.   En els agraïments es va insistir en la importància de la col.laboració de tots els sectors socials ( majors, alumnat, professorat i adults en general) Des de la revista Pebrella ens congratulem del reconeixement i animem a la co...

El passat 13 de febrer va tindre lloc al nostre centre, en motiu del dia de Sant Valentí, una activitat que es repeteix cada curs escolar i que té molta acceptació: el lliurament de cartes d´amistat i d´amor escrites per l´alumnat per tal de fomentar la bona convivència al nostre centre. Aquesta és una activitat complementària que organitza conjuntament el departament de castellà i la comissió de biblioteca, un equip format per les professores Marisol Benavent, Tatiana Rossaleny i Maite Jordà. Es repartiren un total de 450 cartes, la qual cosa fou motiu de festa i rebombori a l´ institut. Ja han passat uns dies i ara, des de la reflexió, m´agradaria parlar-vos del que significa per a mi la celebració del 14 de febrer, dia de Sant Valentí, un dia especial per a molta gent perquè es pot aprofitar l´ocasió per a demostrar a la parella quan la volem, quan ens importa i com d´enamorats estem d´ella. He de ser crítica i dir-vos que no hauria d´haver un dia concret per a exter...

El passat divendres 13 de febrer, els alumnes de 2n. de PQPI Juan Soler, Àlex Penalba i Andrea Montaner, ens van oferir una xarrada, als grups de segon ESO, sobre el maltractament animal. En aquesta exposició varem aprendre que els animals s´han de respectar i que hi ha associacions que ajuden en aquesta labor, com és el cas d´una protectora d´animals que es diu NOA (Nova Oportunitat Animal) i que es troba entre Lluxent i Pinet. NOA acull animals que estan en unes condicions prou lamentables, de desnutrició i maltractament. Allí els cuiden fins que algú es decidisca a adoptar-los. També ens van contar algunes històries d’animals acollits per NOA, com la d’ un gos que li havien llevat el xip per tal que no es localitzara l’ amo, o la d’ un altre gos que el varen trobar quasi mort. Ara, ambdós estan sans gràcies a aquesta associació. Com que no hi ha moltes persones que col·laboren, si algú vol ajudar s’ hauria de posar en contacte amb l´alumna Andrea Montaner, qui faria d´...

Al desembre del 2014 van començar unes obres al nostre centre IES Manuel Sanchis Guarner. Per aconseguir més informació hem entrevistat al  secretari  de l'institut Francesc Sarrió. El secretari ens ha detallat  que el centre va informar a la unitat tècnica de conselleria, i va intervindre un arquitecte per a fer una valoració. L’arquitecte va informar  que al centre hi havia un assentament de terres al lateral del centre i provocava desnivells. Calia  corregir els possibles perills per als usuaris, perquè els assentaments podien tindre perill.   L’empresa constructora va adoptar mesures de seguretat, però, per això mentre duraven les obres no hi es podía accedir, per això van marcar  totes les zones on hi havia perill. Al final s’ha solucionat a través d’un procés de compactació del terreny. En una segona fase, l'empresa ha arreglat una paret de la sala d’usos múltiples, el sól i les escales del lateral, (ja que ...

L’alcalde d’Ontinyent destaca la importància de posar en valor “un esdeveniment cultural únic i arrelat a la història d’Ontinyent”. Aquesta representació ontinyentina del drama litúrgic medieval que profetitza la fi del món es cantava originalment en llatí, si bé és una de les primeres expressions poètiques en la nostra llengua, ja que es documenten versions en valencià des del segle XIII. Ontinyent va recuperar la representació del Cant de la Sibil·la en l’any 2000, moment a partir del qual té lloc cada 22 de desembre a l’església de Santa Maria. Representants de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència van comunicar el 4 de febrer a l’Ajuntament d’Ontinyent que s’ha acceptat la petició de declarar el Cant de la Sibil·la d’Ontinyent com a ‘Bé Immaterial de Rellevància Local’. A més a més, el cant serà inscrit en breu en l’Inventari del Patrimoni Cultural Valencià de la Generalitat. L’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, ha destacat que “es tracta d’una magnífica notí...