Benvinguts al 2011-2012

Amitjanat setembre ens trobem de bell nou a les portes d'un nou curs. Amb ell, nous reptes i camins per recórrer.
Possiblement  els comentaris més escoltats facen referència als professors que no repeteixen i la incògnita de saber qui els va a substituir. I, efectivament,  hi ha novetats, en informàtica, en tecnologia, en valencià, també  al primer de PQPI,  en matemàtiques,  en castellà i d'altres  que ja anireu descobrint.
 Amb més o menys novetats la realitat és que la vida escolar continua i amb ella els esforços, les alegries, les decepcions, les amistats i les fites aconseguides. En aquesta experiència cíclica molts companys han accedit a altres etapes educatives o al món laboral. Des d'ací els saludem i desitgem sort en les noves situacions, per altra banda una generació de jóvens alumnes ens acompanya per primera vegada. Des de la revista Pebrella els donem la benvinguda i els desitgem que se senten a gust en el nou centre.
Poc a poc durant el curs i mitjançant aquest bloc anirem donant-vos informació de les novetats i informació i  volem seguir sent un espai on tinguen cabuda les opinions personals. Pebrella digital amb el segon curs d'existència continua encantada de realitzar una tasca dins de l'entorn escolar.

Benvinguts i benvingudes!

                                  Redacció Pebrella

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Imatge
                                                           ENTREVISTA A PAU RUIZ Los alumnos de 3º de ESO han leído en la asignatura de castellano una novela de aventuras titulada Minerva Chacón y las espadas del Cid del autor valenciano Pau Ruiz. A partir de la investigación que realizan para un trabajo de instituto propuesto por el profesor de Historia, Minerva y Quique se ven envueltos en una de las mayores aventuras de su vida: misterio, persecuciones, erudición, intriga y astucia tienen cabida en una novela que atrapa desde su inicio . El autor Pau Ruiz, basándose en hechos históricos contrastados, inventa una de las teorías más sorprendentes sobre la Tizona y la Colada, las espadas del Cid. De ahí el interés que suscita el libro, condimentado por unos personajes entrañables, inteligentes y pillastres. 1)TENEMOS CURIOSIDAD POR SABER QUÉ ASPECTOS DE LA NOVELA SON REALES Y CUÁLES IMAGINARIOS. POR EJEMPLO, EL TEMA DE LAS DOS ESPADAS DEL CID. ¿EXISTIERON LAS DOS O S
Més informació

Les danses valencianes

Imatge
Les danses, també anomenades  “dansà”, ball de carrer..., es ballen a l’aire lliure. El seu origen no es pot saber amb certesa i tampoc el seu significat. Els instruments musicals que tradicionalment s’utilitzen són el tabal i la dolçaina, encara que jo he observat, que ací a la Vall d’Albaida, algunes agrupacions utilitzen instruments de banda com per exemple el grup de danses de Bèlgida, i els balladors casi sempre solen acompanyar-se amb castanyoles. Quasi tots els investigadors coincideixen en que les danses tenen un significat màgic o religiós, amb un possible origen pagà, que al cristianitzar-se  es va posar  baix el patrocini d’algun sant o patró, sempre relacionades amb societats agrícoles. Sempre solen ballar-se en els mateixos carrers i per les mateixes dades, fent-les coincidir amb festes tradicionals o amb la recollida de les collites. Els balladors utilitzen uns vestits i guarniments de festa tradicionals, trobant així trages de feina, més rústics i altres més engalanats .
Més informació

PROFESSIONS POC VALORADES?

Imatge
   Desde xicotets, segur que tots i totes hem volgut tindre alguna professió important quan siguem més majors: futbolistes, metgesses, etc.......  Hi ha un problema. La gent que juga per exemple al fútbol, guanya un muntó de diners, mentre que les metgesses i els metges  que salven millons de vides, no els paguen ni la meitat que quatre persones corrents darrere d'un baló com a cabres.  Direu: doncs posa't tu a jugar i guanya tants diners. NO. Ara posa't tú a estudiar un montó d'anys per salvar millons de vides.  Un altre bon exemple seria la gent que treballa tot el dia en el bancal, per a després cobrar 50 cèntims o menys per quilo produït.  La conclusió és que no doneu més importància a la gent que treballa durament, i no li doneu més als futbolistes per exemple.                                                                                                                       Hugo
Més informació