L'art de les muses
La
música, com tota manifestació artística, és un producte cultural. La finalitat d’aquest
art és suscitar una experiència estètica en l'oient, expressar sentiments com l’ alegria, la
tristesa, la melancolia… i també circumstàncies,
pensaments o idees.
Però, d’ on prové la paraula música? Aquesta paraula té el seu origen en la llengua grega. Mousikē,
en grec, significa “l'Art de les muses”.Hui en dia la
coneguem com l'art de combinar els sons d’ acord amb les lleis de la
melodia, de l'harmonia i del
ritme. Aquest art mil·lenari ha evolucionat al mateix temps que
nosaltres, però després de tants milers d’anys, sabem realment què és la música?
Segons un estudi publicat a la revista
especialitzada Nature Neuroscience, utilitzant
aparells de diagnòstic per imatges, un equip va mesurar la secreció de dopamina
i l'activitat cerebral d'una desena de voluntaris, fent-los escoltar música
instrumental, sense veus humanes. L'escàner va mostrar que el cervell dels
participants alliberava més dopamina -el neurotransmissor del plaer- en una
regió anomenada nucli estriat, quan els subjectes escoltaven les seues cançons preferides.
També van concloure que la dopamina s'alliberava en el moment més àlgid de la
cançó.
Per altra banda, podem trobar
distints tipus o gèneres de música.
El rock: És un gènere musical contemporani que sol ser interpretat
amb guitarra, bateria i baix.
El jazz: gènere musical
que va nàixer a finals de segle XIX als Estats Units i que es va expandir al
llarg de tot el segle XX.
La música “pop”: Va començar al segle XIX
, a Anglaterra, en la dècada del 60. És un gènere musical que, al marge de la
instrumentació tecnològica, conserva l´ estructura formal (vers etc...)
El “hip hop”: Moviment artístic que va sorgir als Estats
Units a finals de 1960 , a les comunitats afroamericanes i llatinoamericanes.
El “rap”: És un tipus recitació rítmica amb combinació de jocs de
paraules i poesia. Va sorgir a meitat del segle XX, a la comunitat negra dels Estats
Units.
Com veiem, hui en dia podem trobar
estils de música diferents. Al llistat anterior tan sols n´hem anomenat cinc,
dels centenars que hi existeixen. Arribem així a una conclusió: la música no
pot tindre un significat únic com qualsevol paraula, perquè cada persona
l´experimenta de manera diferent. N´estariem satisfets, doncs, si les nostres
paraules serviren per a reflexionar-hi. Finalitzem la nostra exposició
deixant-vos caure una pregunta: què és
la música per a vosaltres i què vos aporta en la vida?.
Dediquem aquesta notícia a un grup de persones del nostre centre que de
tant en tant ens fa la vida molt més agradable; parlem de Salva Sanchis, el
professor de música del nostre institut, i de tot el seu equip, l´alumnat que invertix
gran part del seu temps lliure a aquest art, digne d´admiració per la
disciplina i l´esforç que comporta.
Text: Alumnat de 2n. PQPI
Collage: Maria Benavent
Enhorabona a l'alumnat del 2n de PQPI per l'encert de l'article. Desconeixia l'efecte "dopamina" encara que sempre he experimentat unes sensacions especials quan escoltava música agradable que hem feien sospitar que existia un donyet molt singular que ara els científics li diuen Dopamina. Doncs...llarga vida a la dopamina.
ResponEliminaGràcies pel vostre treball i gràcies també a les persones que dediquen el seu temps a fer-nos més dopaminitzant la vida combinant les notes musicals.