Sobre la Vall i el Vell que replega el Premi Benicadell...

 Una deliciosa entrada del nostre inestimable col·laborador Sergi Gómez escrita al seu blog Can Carrasca. 
 
 
Fa cosa de tres mesos vos escrivíem per ací sobre el projecte de l'IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de les Gerres, que tant ens havia admirat... Ahir vam saber que  "Contes de la Vall i del Vell" ha guanyat el més prestigiós dels guardons concedits a la nostra comarca, el Premi Benicadell. Una enhorabona més pels promotors i autors d'una història tan rebonica... 
Ara mateix, des de la meua finestra de gelosies, mire assegut com passa la vida i poca cosa més. I de mirar, considera que no hi havia cap altre projecte millor que premiar per part de la Coordinadora d'ús i ensenyament del Valencià, que és qui du endavant cada any la cosa del guardó. Poques vegades falla la Coordinadora tort, i això m'alegra encara. Entre tanta burrumballa bruta de fang, entre tanta mediocritat exaltada, entre tant tant poc i res que ens fan patir els bruts mediocres que encapçalen la "cultureta" dominant, el projecte rondallístic, el fet mateix de motivar tanta gent de manera amabilíssima i de profit comunitari, llueix com pocs altres intents de país que des d'ací o des del sud més sud puc mirar-me.
Espere que els premiats pengen ben ferms els taulellets que els reconeixen i que, amb eixe reconeixement, sàpien que va el de molta altra gent que s'estima el ben fer, sense escarafalls i amb constància. Ara, caldrà editar el proper llibre, no Caixaontinyent? I què es faran amb les esplèndides unitats didàctiques que han bastit a partir de cada text? I es faran de cada rondalla la versió preciosa en menut? Són preguntes de resposta llarga i pacient. Ja vindrà cada cosa, espere... Serà una alegria forta trobar tanta productivitat florint..., igual inspira la resta de la Vall per fer altra florideta i anar tirant endavant, sense més escuses solemnes, pel món de la Cultura immediata.
Pròxima parada, Trobada d'Escoles en Valencià a Agullent el Dissabte de Passió. Esperem tindre forces per poder sumar-nos-hi i per agrair l'estima que el Vell té a la Vall, i a la gent de la Coordinadora la bona vista que santa Llúcia (o qui siga) els dóna...



Gràcies Sergi. No calen més paraules.

 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Imatge
                                                           ENTREVISTA A PAU RUIZ Los alumnos de 3º de ESO han leído en la asignatura de castellano una novela de aventuras titulada Minerva Chacón y las espadas del Cid del autor valenciano Pau Ruiz. A partir de la investigación que realizan para un trabajo de instituto propuesto por el profesor de Historia, Minerva y Quique se ven envueltos en una de las mayores aventuras de su vida: misterio, persecuciones, erudición, intriga y astucia tienen cabida en una novela que atrapa desde su inicio . El autor Pau Ruiz, basándose en hechos históricos contrastados, inventa una de las teorías más sorprendentes sobre la Tizona y la Colada, las espadas del Cid. De ahí el interés que suscita el libro, condimentado por unos personajes entrañables, inteligentes y pillastres. 1)TENEMOS CURIOSIDAD POR SABER QUÉ ASPECTOS DE LA NOVELA SON REALES Y CUÁLES IMAGINARIOS. POR EJEMPLO, EL TEMA DE LAS DOS ESPADAS DEL CID. ¿EXISTIERON LAS DOS O S
Més informació

Les danses valencianes

Imatge
Les danses, també anomenades  “dansà”, ball de carrer..., es ballen a l’aire lliure. El seu origen no es pot saber amb certesa i tampoc el seu significat. Els instruments musicals que tradicionalment s’utilitzen són el tabal i la dolçaina, encara que jo he observat, que ací a la Vall d’Albaida, algunes agrupacions utilitzen instruments de banda com per exemple el grup de danses de Bèlgida, i els balladors casi sempre solen acompanyar-se amb castanyoles. Quasi tots els investigadors coincideixen en que les danses tenen un significat màgic o religiós, amb un possible origen pagà, que al cristianitzar-se  es va posar  baix el patrocini d’algun sant o patró, sempre relacionades amb societats agrícoles. Sempre solen ballar-se en els mateixos carrers i per les mateixes dades, fent-les coincidir amb festes tradicionals o amb la recollida de les collites. Els balladors utilitzen uns vestits i guarniments de festa tradicionals, trobant així trages de feina, més rústics i altres més engalanats .
Més informació

PROFESSIONS POC VALORADES?

Imatge
   Desde xicotets, segur que tots i totes hem volgut tindre alguna professió important quan siguem més majors: futbolistes, metgesses, etc.......  Hi ha un problema. La gent que juga per exemple al fútbol, guanya un muntó de diners, mentre que les metgesses i els metges  que salven millons de vides, no els paguen ni la meitat que quatre persones corrents darrere d'un baló com a cabres.  Direu: doncs posa't tu a jugar i guanya tants diners. NO. Ara posa't tú a estudiar un montó d'anys per salvar millons de vides.  Un altre bon exemple seria la gent que treballa tot el dia en el bancal, per a després cobrar 50 cèntims o menys per quilo produït.  La conclusió és que no doneu més importància a la gent que treballa durament, i no li doneu més als futbolistes per exemple.                                                                                                                       Hugo
Més informació