Revista Pebrella

Les persones per instint quan no tinguem excusa o no podem desvetllar un secret o     una situació íntima, optem per utilitzar paraules o frases que no són del tot certes. Aquestes frases o oracions s' anomenen "mentides". Hi ha tres tipus de mentides: Les que són dolentes, que fan mal, les mes roïns; altres que serveixen per no arribar a una situació pitjor, anomenades excuses falses; i per últim les mentides bones que ajuden a que algú no estiga trist o per no fer d' un problema a un més greu o més problemàtic. Al meu paréixer les dues que es poden utilitzar amb moderació i amb tota la   bona intenció son les dues últimes, ja que serveixen per fer el bé i no empitjorar el moment.   Les mentides són dolentes si s' utilitzen mal o si són molt extremadament falses. Es poden "utilitzar" amb molta cura i coneixent les conseqüències. Dani Gallego 2n ESO

Primer que tot, què és un llibre? Tots contestareu el mateix, una cosa de paper que serveix per a llegir. Però i si vos dic que esteu equivocats? Que un llibre no és una cosa poc servible sinó un bolet per a viatjar on tu vullgues, com per exemple a Narnia, Hogwarts o a un poble, sense anar més lluny. Els llibres són el nostre bolet per a viure moltes aventures emocionants, extravagants o fins i tot a ajudar-te en el teu dia a dia. Perfectament pots viatjar al passat i estar en la revolució Francesa, viatjar al futur, conèixer altres dimensions o conèixer al teu personatge preferit i estar junt a ell en les seues aventures, pots aprendre encantaments amb Harry Potter, ajudar a Sherlock Holmes a resoldre un cas o a conèixer al Barreter Boig amb Alícia. I altra cosa que m'agrada són les biblioteques, es com un santuari de llibres, el millor lloc del món. Pots llegir tots els llibres sense pagar i pots agafar-lo totes les voltes que vullgues. O també intercanviar els llibr

Hui, dia 24 de novembre de 2017, LES alumnes del IES Manuel Sanchis Guarner i del col·legi públic Verge del Remei volem manifestar-nos contra la violència masclista. Volem denunciar la lamentable situació a la qual estem sotmeses cada dia i que ens colpeja cada vegada amb més força. Volem denunciar la invisibilització i la culpabilització que recau sobre totes les víctimes: La culpa no és d’una falda curta, la culpa no és de l’alcohol consumit, la culpa no és de voler divorciar-se, la culpa no és de voler ser lliures. La culpa és dels fills sans del patriarcat i d’una justícia que ens veu inferiors. Hui volem dir “TOTES” i no tots, fartes d’un llenguatge que ens exclou i d’una societat masclista que ens discrimina i ens mata. Fartes d’uns estereotips que no ens representen, fartes de la bretxa salarial, fartes d’un constant assetjament, de ser víctimes de maltractes, vexacions, violacions i assassinats. Volem ser escoltades. Volem una societat que no siga c

Som una societat espiritual però, malgrat això, no sé ben bé per què, tenim cert complex de ser uns incrèduls, uns insensibles que estem de tornada de tot allò que sone a sobrenatural. Sol argumentar-se que l’escepticisme, que se’ns suposa, és la reacció natural a les coses embotides en excés durant temps, com una mena d’al·lèrgia. Però jo pense que és tot al contrari. Hui existeix un tal cúmul de misticisme entre els ciutadans que de vegades sembla, com se sol dir, que els arbres no ens deixen albirar el bosc. Ocorre el mateix -pense- que quan ens passa desapercebuda la bellesa ferotge de “L’estiu” de Vivaldi, de tan trillada com està aquesta melodia. O quan ignorem una estàtua clàssica o un Velázquez que haurien de ser hipnotitzants i, per contra, ens semblen coses pesades, anodines, de tantes vegades com les hem vistes reproduïdes a la menor oportunitat. A tall d’exemple, per a il·lustrar que el nostre suposat agnosticisme és, en realitat, un excés d’espiritualitat, v

Davant aquesta pregunta crec que no ens fara ni millor ni pitjor persones. La tecnologia, en aquests últims anys,  ens ha millorat moltíssim la vida, satisfent les nostres necessitats, com per exemple fa uns anys, no hi havien móbils tàctils i sols podien trucar a una persona per poder parlar amb ella. Ara tenim xats per parlar amb una persona o amb varies a la mateixa vegada. Aixó vol dir que les persones d’ara són millors que les persones d’abans? No, perquè per molt que avance la tecnologia l’única persona que decideix ser millor o pitjor eres tu, amb els teus actes i comportament. L’únic que podem millorar és el nostre ús de la tecnologia, ja que podem fer un bon ús d’ella: comunicant-nos amb persones properes a nosaltres o buscar coses que no sabem en «Google», ... Però per altra banda, hi ha persona que es dedica a fer la vida impossible a una altra a través de la tecnologia, com per exemple a través de les xarxes socials, i aixó es l’única cosa que podem i deguem

Es diu que les dones han hagut de conquerir un món d’homes. En aquest sentit, el fet que qualsevol dona puga seure al davant dels comandaments d’un tractor agrícola i, si li ve de gust, practicar el tir al plat el diumenge al matí demostra que aquestes són iguals que els homes. I em referisc només a l’aspecte muscular de la qüestió, perquè si es tracta de demostrar la preeminència intel·lectual femenina, basta amb una ullada als seus èxits acadèmics, com es publica abundantment els darrers anys. Però per a moltes dones açò no és prou. Segurament, els mil·lennis que han hagut de viure sota la supremacia testosterònica els obliga a haver de demostrar constantment la vàlua del gènere. Cosa que s’evidencia de seguida quan troben, de vegades amb prou feines, l’oportunitat que els cal. Si retrocedim en el temps, l’Antropologia elemental afirma que en les primeres cultures recol·lectores-caçadores els rols dels homes i les dones estaven rotundament separats. Era una qüestió de pu

El tema que anem a tractar és sobre l´intent de considerar Catalunya un estat independet i els posteriors problemes per a qui infringí la llei. Estic en contra  que Catalunya haja sigut declarada un estat independent, promulgant un referéndum il·legal i la posterior fugida d´aquells que encapçalaren aquest acte. Aquesta situació és comparable a una situació d´injustícia com superar el límit de velocitat o agredir a un altre ciutadá, sent sancionada la persona que no ha respectat la llei. Per tant, em pareix una acció vergonyosa, analitzant que prové de representants o polítics que deurien de basar les seues idees en actes que respecten les normes de la naciò, ja que no són més que ningú. Nerea Angulo 2n ESO