dilluns, 20 de març de 2017

Entrevista a Ernest Mahiques



Ernest Mahiques Faus,  és un home amb experiència en el món de la ràdio i de la  televisió, ja que és un exlocutor de ràdio i actual treballador de televisió. A continuació, anem a fer-li vàries preguntes sobre el seu treball i el funcionament del mateix.

-Ernest, en quina cadena de televisió treballes?
 Treballe a la “Televisió Comarcal”.
 
-Quan es fa fundar la TV comarcal? I quan vas començar a treballar en aquesta cadena?
 La televisó comarcal la fundà un empresari anomenat Ricardo Faura. La va crear fa deu anys a Xàtiva, després l’ amplià a Ontinyent i més avant a Gandia i Dénia. Jo vaig començar el 2011.
 
-Com ja ens has dit treballes a la televisió Comarcal, quina creus que és la diferència entre la televisió comarcal i la internacional?
 La diferència és que nosaltres tractem continguts culturals, polítics, socials i esportius de les nostres comarques centras: La Vall d’Albaida, la Safor, la Canal, la Costera i la Marina.
 
-Quanta gent treballa en la televisió comarcal?
 Hi ha 10 persones.
 
-Quina tasca té cada una d’aquestes persones?
 Hi ha dos càmeres que són les que s’encarreguen de gravar totes les notícies i les activitats esportives. Després hi ha dos periodistes que redacten i locuten les notícies per a acompanyar-ho en les imatges que han gravat els càmeres. També hi ha dos realitzadors que són els que realitzen, editen i mesclen les locucions i les imatges que han gravat els càmeres. I hi ha més gent que està en administració i comercials per al tema de la publicitat.
 
-Quin es el funcionament de la televisó comarcal?
El funcionament  quant a programació és emetre programes vinculats a les nostres comarques.

-En quines comarques es veu la vostra cadena?
A la Vall d’Albaida, a la Safor, a la Costera i a la Marina.

-On estan ubicats els estudis de la Comarcal?
A Canals, carrer València número 7, que és on estan els platós, les oficines i els estudis d’edició.

-Com ja ens has dit abans, eres un exlocutor de ràdio, quina diferència hi ha entre  el funcionament de la ràdio i la televisió?
 Quant al funcionament la ràdio és molt més senzilla, ja que no necessita acompanyar en imatges. Tant la redacció de notícies, com la locució, presentació, etc. En la televisió és molt més complexa, ja que per a traure una notícia l’has de acompanyar amb imatges d’eixa mateixa notícia i per a això has d’anar  on han passat els fets. La ràdio és molt més senzilla, es redacta una notícia, i tan sols l’has de locutar.

I fins ací ha aplegat l’entrevista a Ernest Mahiques sobre la seua feina i el funcionament de la cadena comarcal, gràcies per la seua col·laboració.


Treball realitzat per Nino Gurchiani i per Maria Pascual, alumnes de l'IES Manuel Sanchis Guarner.



XARRADA SOBRE ELS PERILLS DE L'ALCOHOL



El passat dilluns 6  març, la classe de tercer va assistir a una xerrada sobre els perills de l’alcohol i els problemes que poden vindre després. Aquesta xerrada fou organitzada per la mancomunitat i es realitzà durant la tercera i quarta hora del dia, a les respectives classes.
Lidia, la psicòloga, abandonà la classe per a que no tinguérem vergonya a dir la veritat sobre el consum de cadascú. En aquesta xerrada ens explicaren que normalment consumim molt d’alcohol en poc de temps i això pot tenir conseqüències en el nostre comportament i que podem fer coses, que probablement no estaríem disposats a fer abans del consum. A més, que les conseqüències de les nostres accions es fan  més perilloses de manera que ens fem majors, no sols per a nosaltres, sinó també per a les persones que ens envolten i per a la nostra família i amics. Al final de l’hora, ens dibuixà una escala a la pissarra i ens comentà en quin escaló estaria cadascú; els que no consumeixen alcohol, els que ho fan als dinars  o sopars puntuals, els que el consumeixen en abundància quan hi ha festa... Amb aquest dibuix volia fer-nos comprendre que l’escala era molt alta i que el més comú en els joves de la nostra edat és anar pujant d’escalons. Això pot provocar que en un principi sols estem disposats a prendre alcohol, però un dia podem caure en el consum d’altres drogues també molt perilloses i d’ací ens envoltem en un ambient perillós on estem en continu contacte amb altres substàncies que ens poden originar més problemes.
Per últim ens informaren que aquesta xerrada es repetiria al curs següent,  per tal d’acabar de donar-nos la informació necessària sobre aquest tema i puguem saber les veritats sobre aquest món. Això ens permetrà  tindre un consum més moderat, conscient i millor per a la nostra salut.  

Ainoa Fayos Martí   3r B

dimarts, 14 de març de 2017

ANTONIO SALA I LA SEUA OBRA DE TEATRE “APUESTA EN LA HOSTERÍA DEL LAUREL”: UNA VISITA MOLT ENRIQUIDORA.

 El passat dilluns 27 de febrer ens visità Antonio Sala Buades, professor de matemàtiques polifacètic, natural de Torrevella, que ha tingut la ocurrent idea d´escriure una precola de l´obra clàssica de teatre “Don Juan Tenorio”, de José Zorrilla, anomenada “Apuesta en la hostería del Laurel”. L´ obra, presentada al nostre IES Manuel Sanchis Guarner, està escrita en vers per Antonio, qui ens parlà del seu llibre al llarg del matí, oferint-nos una lliçó de literatura que sempre recordarem.

Una de les coses que més ens va sorprendre va ser la quantitat d´aficions que té aquest professor. Actualment treballa impartint classes de matemàtiques a l’IES Mare Nostrum, a Torrevella, però també es dedica a la investigació històrica del seu poble i a la crònica futbolística. Així mateix, és vicepresident de l´Associació Cultural Ars Creatio, que representa obres de teatre clàssic (entre d´altres activitats) i de producció
 
I per concloure el seu currículum direm que, dintre d´aquesta associació, ocupa el càrrec de director de la revista cultural Ars Creatio. http://www.arscreatio.com/.

Igualment remarquem que abans de la visita d´ Antonio, a les classes de Maria Benavent treballàrem la seua obra, que curiosament va ser representada abans de la seua publicació (podeu veure-la íntegra si cliqueu en aquest enllaç)

La nostra professora aprofità per explicar-nos un poc de què tractava, i ens va sorprendre veure-la d´actriu a la pantalla. Pensem que de vegades trencar la monotonia a les aules és la millor recepta contra la desmotivació, i valorem que el professorat organitze activitats complementàries, que suposen un plus d´esforç, per a formar-nos de manera més integral. I ara sí, sense més preàmbuls, vos deixem amb l´entrevista que li vam preparar al nostre convidat; n´estem segurs que hi descobrireu una persona ben particular. 
 

Entrevistador/a: Hola, Antonio, benvingut al nostre centre. T´agraïm que t´hages desplaçat des de Torrevella fins a Castelló de Rugat per a compartir amb nosaltres aquest matí, que per a tu era festiu, per tal de presentar-nos el teu llibre Apuesta en la hostería del Laurel. Com que hem sabut que es tracta d´ una precola de Don Juan Tenorio i que està escrit en vers, et volem preguntar si vas analitzar prèviament els versos i l’estil de Zorrilla.

Antonio Sala: Hola, bon dia. Gràcies a vosaltres per rebre´m de manera tan amable i per haver estat tan atents i interessats a les meues paraules. Sí, l’objectiu era respectar l’estructura de Zorrilla. Aquest escrivia en rodonetes, quintetes, ovillejos, romanços i dècimes espineles.

Entrevistador/a: Quina ha sigut la teua màxima satisfacció després d’escriure el llibre?

Antonio Sala: La màxima satisfacció és haver-lo representat i que els actors s’ hagen emocionat amb la seua representació. Veure l’obra a l’escenari i que els teus companys la representen amb tanta il.lusió, no té preu. Ells no són professionals però s’han llençat a a fer-ho el millor que han sabut, i açò és el que compta.

Entrevistador/a: Com se’t va ocórrer escriure i representar teatre?

Antonio Sala: No va ser premeditat. La idea va aparèixer després de la representació de Don Juan Tenorio per part de l´equip d´actors i actrius d´Ars Creatio, representació dirigida per Eliseo Pérez, i protagonitzada per José Manuel Pedrero, en el paper de Don Juan, i Mª Luisa Molina, com a Doña Inés. Ho havíem passat molt bé representant aquesta obra i no volíem que es perdera la tradició, però vam creure que representar-la any rere any cansaria al públic, aleshores se’m va proposar escriure alguna cosa relacionada amb Don Juan Tenorio, i així vaig començar a escriure la seua precola, Apuesta en la Hostería del Laurel.

Entrevistador/a: Havies escrit abans teatre, poesia, narrativa...?

Antonio Sala: Sí, vaig publicar alguns poemes a la revista cultural digital Ars Creatio abans de dirigir-la. També n´ he escrit d´altres més personals que no he publicat. Sobretot m’agrada escriure sàtira. En l’àmbit del teatre també vaig escriure una seqüela de Sangre Gorda, un romanç (per cert, amb la inestimable col.laboració de la vostra professora Maria Benavent). En narrativa he escrit algun relat, també publicat a la revista. De tota manera, i encara que li dedique un temps a escriure en aquestos estils, la major part del meu temps lliure l´invertisc a escriure cròniques futbolístiques dels partits del Club Deportivo Torrevieja, perquè sóc un gran aficionat i he adquirit, fa temps, aquest compromís.

Entrevistador/a: Com ens has dit abans, la teua obra està escrita amb el mateix estil que Zorilla, i algú ens ha dit que és molt bona. Creus que aquesta podrà assolir algun dia el nivell de la de Zorilla?

Antonio Sala: Segur que qui vos ho ha dit m´estima prou. Jo ja estic content amb la representació dels meus companys i companyes. Si em digueren de representar-la en qualsevol altre lloc, o inclús en la pròpia “Hostería del Laurel”, a Sevilla, em sentiria molt content, i per suposat que els diria que sí.

Entrevistador/a: Ens podries detallar per què el llibre està escrit en vers?

Antonio Sala: Perquè així es manté l’estructura del primer llibre, el de Zorrilla, encara que m’he botat algunes parts i he intentat donar-li més protagonisme als personatges secundaris, centrant-me un poc més en ells per tal de destacar-los.

Entrevistador/a: Com vas escriure l’obra, qui te la va encarregar i qui et va ajudar a representar-la?

Antonio Sala: L’obra no va ser encarregada, jo la vaig escriure voluntàriament per tal de retre homenatge a l’obra original de Zorrilla, Don Juan Tenorio. Aquesta fou primerament escrita, després representada una primera vegada. Seguidament, i gràcies a l´impuls de l´antic regidor de cultura Alejandro Blanco i de l´Institut Municipal de Cultura de Torrevella, Joaquín Chapaprieta, es publicà. Per cert, els exemplars d’aquest llibre no estan a la venda, es van publicar 1000 exemplars per als veïns de Torrevella i per a les presentacions especials, com el cas de l´alumnat de Castelló de Rugat, que ha col.laborat fent preguntes, fotografies o entrevistes com aquesta.

Entrevistador/a: Moltes gràcies, Antonio, pel teu temps i per la teua amabilitat. Et felicitem pel teu llibre i desitgem que siga presentat i representat moltes vegades i en molts llocs.

Antonio Sala: Em reitere, ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquest matí. Gràcies per tot.

Antonio Sala signant al llibre d´actes de l´institut, ambi l´equip directiu


Aquesta activitat, organitzada per la professora Maria Benavent, estava dirigida a l´alumnat de 4t. ESO, 1er i 2n de FPB i 1er de Batxillerat. Remarquem que l´autor es va mostrar molt agraït per l´amabilitat i el respecte amb què, segons ell, tothom el va rebre, alumnat, professorat, personal del centre i l´equip directiu, format per Emi Albiñana, Guillem Centelles i Francesc Sarrió. Aquest obsequià el nostre convidat amb un bolígraf i amb un exemplar del llibre de les Rondalles de la Vall i del Vell, editat per l´obra social de Caixa Ontinyent, projecte guardonat dirigit pel nostre benvolgut professor Pep Estornell.

I ací donem per finalitzat el nostre reportatge. Ens va agradar molt la presentació del llibre i volem agrair novament a Antonio Sala que vinguera a l’IES Manuel Sanchis Guarner i que ens concedira aquesta entrevista. Valorem que ocupara el seu temps lliure apostant per la cultura, apostant per nosaltres, apostant pel futur.

Alumnat de 4t. ESO
Equip de redacció: Clara Espí, Iris Pascual, Elena Montaner, Anna Senabre i Ivan Cruañes


Notícia relacionada:





dilluns, 13 de març de 2017

Eixida biblioteca dia de la dona




El divendres 10 de març els nostres alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxiller van visitar l’Exposició itinerant sobre les escriptores valencianes, des de Sor Isabel de Villena fins l’actualitat a la Biblioteca Pública Municipal de Castelló de Rugat. Allí, la bibliotecària, Sabina, ens va acollir molt amablement i ens va explicar la finalitat d’aquesta exposició que compta amb un catàleg de 450 escriptores.
A més a més, vam aprendre sobre el funcionament de les instal·lacions, dels préstecs, de la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana, del sistema de catalogació i, el més important, ja sabem l’horari per poder-hi anar!
Hem de dir, també, que estem molt agraïts perquè ens va sorprendre veure les il·lustracions realitzades per al Dia de la Dona penjades al tauler de l’entrada de l’edifici. 

 

dijous, 9 de març de 2017


                         

                                 ENTREVISTA A PAU RUIZ
Los alumnos de 3º de ESO han leído en la asignatura de castellano una novela de aventuras titulada Minerva Chacón y las espadas del Cid del autor valenciano Pau Ruiz.
A partir de la investigación que realizan para un trabajo de instituto propuesto por el profesor de Historia, Minerva y Quique se ven envueltos en una de las mayores aventuras de su vida: misterio, persecuciones, erudición, intriga y astucia tienen cabida en una novela que atrapa desde su inicio.
El autor Pau Ruiz, basándose en hechos históricos contrastados, inventa una de las teorías más sorprendentes sobre la Tizona y la Colada, las espadas del Cid. De ahí el interés que suscita el libro, condimentado por unos personajes entrañables, inteligentes y pillastres.
1)TENEMOS CURIOSIDAD POR SABER QUÉ ASPECTOS DE LA NOVELA SON REALES Y CUÁLES IMAGINARIOS. POR EJEMPLO, EL TEMA DE LAS DOS ESPADAS DEL CID. ¿EXISTIERON LAS DOS O SOLO UNA?
   En la novela hay algunos aspectos reales y otros imaginarios. Una cosa bastante curiosa que me sucedió mientras la escribía es que algunas cosas primero me las imaginaba yo y luego, al investigar sobre ellas, ocurría que eran ciertas. Me sucedió, por ejemplo, con la red de túneles bajo San Miguel de los Reyes: en un principio fue algo que me inventé porque me venía bien para la historia; sin embargo, al poco tiempo hice una visita guiada por el monasterio y cuál fue mi sorpresa al descubrir que, efectivamente, hay una maraña de pasadizos bajo el mismo. En cuanto a las espadas, no sabría muy bien qué responder. Aunque es cierto que en las fuentes históricas y literarias se mencionan ambas espadas, también es verdad lo que se cuenta en la novela de que las referencias a la Colada son mucho más escasas que a la Tizona. Quién sabe, ¡tal vez haya acertado también con eso y realmente fuesen una sola!
2) ¿EN LAS TORRES DE QUART Y EN EL MONASTERIO EXISTEN REALMENTE LAS CRIPTAS?
 Como he dicho antes, en el monasterio sí existen, aunque no se sabe a ciencia cierta cuál es su origen ni su función. En cuanto a las torres de Quart, que yo sepa no albergan ninguna cripta ni ningún sótano, aunque sí que es cierto que se utilizaron como almacén y polvorín durante la invasión francesa.
3)¿POR QUÉ ELIGIÓ A LA FIGURA DE EL CID?
  Principalmente, porque la idea original de la novela la tuve leyendo una noticia en el periódico sobre las espadas del Cid (tal y como le sucede a Minerva). Además, al ser un personaje histórico tan relacionado con Valencia, me permitía situar la historia en la ciudad que mejor conozco y así dotarla de mayor verosimilitud. 
4) SI EL PROFESOR NO SE HUBIESE EQUIVOCADO Y HUBIESE IDO AL MONASTERIO EN VEZ DE A LAS TORRES DE QUART. ¿CUÁL HABRÍA SIDO LA SIGUIENTE PISTA?
   Como se cuenta en la novela, la gárgola de la postal está situada en la Lonja bajo unos medallones que representan a Germana de Foix y su marido. Ésa debía ser la siguiente pista en realidad, ya que debería haberles llevado a su sepulcro en San Miguel de los Reyes.  
5) ¿POR QUÉ ELIGIÓ EL NOMBRE DE LA PROTAGONISTA "MINERVA CHACÓN"?
   El apellido es un guiño a mi mujer, Esperanza, a quien está dedicado el libro, que se apellida Chacón. Además, es un apellido que suena muy rotundo y me gustaba la combinación con el nombre de Minerva, mucho más suave. En cuanto al nombre, Minerva es un nombre que siempre me ha gustado. De hecho, mi mujer y yo siempre hemos dicho que si tenemos una hija le pondríamos Minerva. Cuando empecé a escribir la novela no teníamos hijos y pensé que, por si acaso no teníamos, qué menos que llamar Minerva a la protagonista de la novela. Por cierto, ahora sí tenemos un hijo y se llama Diego. 
6) ¿POR QUÉ DECIDE QUE LOS ANTAGONISTAS ESCAPEN?
Me parecía demasiado simple un final en el Isabel y Armand terminasen capturados y recibiendo su merecido, así que decidí dejarles escapar. Creo que también es una lección que tarde o temprano se aprende en la vida: no siempre los "malos" reciben el castigo que merecen. Por otra parte, así siempre tengo la posibilidad de recuperarlos para una posible segunda parte de la novela, pues me parecen personajes que pueden dar mucho más de sí.
VALORACIÓN GENERAL DE TODA LA CLASE:
Nos ha parecido una novela original y muy entretenida; además, la ambientación en Valencia nos ha hecho vivir con más emoción las aventuras de los protagonistas.
 PAU:
Muchas gracias por vuestra opinión, siempre se agradece que a uno le valoren algo que conlleva tanto esfuerzo como escribir una novela. Espero, al menos, haberos entretenido un rato.
                                                                                AINOA FAYOS 3º B