dilluns, 5 de desembre de 2016

Dia internacional contra la violència de gènere


El passat divendres 25 de novembre, el nostre institut va organitzar una activitat especial a fi de commemorar el Dia internacional contra la violència de gènere.
Tot va començar amb una cercavila que va eixir des de l’institut fins a la plaça de l’església. Un professor i una alumna anaven tocant la dolçaina i un altre alumne es va encarregar de la percussió, darrere dels quals anava tot l’institut.
En arribar a la plaça es va llegir un manifest per part d’una regidora i dos alumnes de 3r d’ESO. A continuació, es va fer un minut de silenci per totes les víctimes de violència de gènere, i després un trio de saxos, dos alts i un tenor, format per tres alumnes, va interpretar “l’Estaca” de Lluís Llach.
Per a finalitzar l’acte, els dolçainers van interpretar “El cant dels ocells” de Pau Casals. Tot el públic va aplaudir emocionadament.

Àngela Boix 3r B

dimecres, 30 de novembre de 2016

Entrevista als Àcids


Àcids és un grup de jóvens  de diversos pobles de la Vall d'Albaida. EL grup original està format per Isaïes Albert (guitarra), Jordi Segrelles (veu), Gonçal Beneyto (baix elèctric) i Llorenç Gregori (bateria), però a aquests 4 cal sumar a Xavi Llàcer (guitarra) i Eloi García (teclat) que recentment s'han sumat a aquesta aventura.

Ells han publicat la seua primera maqueta composada per 9 temes a principis d'estiu d'aquest any, maqueta que podem escoltar tant al seu canal de youtube com a la plataforma "bandcamp".  A més a més el passat dia 12 de novembre varen rebre el premi que concedeix el Col·lectiu Ovidi Montllor, que premia els artistes valencians que canten en valencià, en la categoria de millor maqueta del 2016.

·         Com vàreu començar a tocar junts?

Tot va començar fa un parell d'anys quan Gonçal, Jordi i Isaïes començaven a tocar per lliure amb la idea de fer alguna cosa seriosa. Al cap d'unes setmanes de tocar, van vore que els feia falta "substància" i per això es van decidir per buscar un bateria. I ací és on entre jo, Llorenç. A partir d'aquest moment, vam començar a interpretar cançons d'altres grups i a escriure alguna coseta, fent diversos concerts per la Vall d'Albaida, fins que va arribar el moment de centrar el cap i posar-se a composar material propi per tal de gravar un primer treball.

·         Per què es declinàreu per l' opció de cantar en valencià?

Bàsicament perquè és la llengua que hem parlat tota la vida a casa i ens sentim més còmodes treballant amb ella, hi han molts sentiments que no podríem expressar de la mateixa forma si no fóra amb una llengua que tenim tan endins. A més, també ens agradava la idea de formar part del panorama musical valencià, cada vegada més fort, amb més músics i de major qualitat.

·         Quin és el significat del nom "Àcids"?

El nostre nom fa un poc referència a les influències que ens van fer donar un pas endavant i ens van inspirar a formar el grup: el rock àcid, la psicodèlia i altres estils de la música hippie dels anys 60. També ens caracteritzem per la devoció i ús de l’humor àcid i negre, de manera que també va ser una manera de tancar el cercle.

·         Quines diríeu que són les vostres influències musicals?

Abans hem mencionat el rock àcid i la psicodèlia com a les nostres primeres influències, però també ens nodrim de moltes altres: De Jimi Hendrix a Vangelis, de The Doors a Nirvana, de The Beatles a Lluís Llach. Al final es pot aprendre de música de tots els estils, encara que pareguen distants al que fem.

·         Quin és el camí per a aconseguir l'èxit?

Potser els artistes dels que hem parlat abans podrien contestar millor, però de totes formes el nostre camí és el treball dur, la curiositat, la passió i l’estima per la música i finalment, i açò ja no depén de nosaltres, la sort.

·         Que significa per a vosaltres haver guanyat el premi Ovidi Montllor? Us sentiu més motivats?

Sempre és gratificant que algú reconega la feina feta, i després de quasi un any treballant amb el nostre primer treball, el fet que ens donen aquest premi

ens motiva i ens dóna ganes de seguir endavant i començar a proposar-nos nous objectius.

·         Com s'organitzeu per  assajar?

Bé, el tema dels assajos és un poc improvisat ja que depenem de la disponibilitat de cadascú. Tenim altres dedicacions, alternem la música amb els estudis i per tant de vegades és complicat quedar tots en un dia concret, però la majoria de vegades trobem el moment perfecte per a quedar.

·         En què es baseu per a compondre les cançons?

Tant la música com les lletres venen de molts llocs diferents, no hi ha una cosa fixa en la que ens basem. Generalment, algú aporta una idea i la intentem fer avançar entre tots. Des de pel·lícules, a experiències personals, llibres o altres cançons, qualsevol font d’inspiració és útil si es treballa el suficient.


Felipe Camaña      3r B

dimecres, 23 de novembre de 2016

XERRADA CULTURA ANGLESA


El dijous 13 d'octubre es va fer una xerrada a l'IES Manuel Sanchis Guarner per a tots els alumnes del centre. 

La xerrada va consistir en explicar algunes coses de la cultura anglesa.

Una de les coses que es varen parlar va ser el perquè de conduir per l'esquerra en Gran Bretanya quan tota la resta d'Europa ho fa per la dreta, i el que vam entendre és que es fa així perquè abans quan es conduïen carros amb cavalls el més lògic era fer-ho per l'esquerra i s'ha continuat fent així.

També es va parlar de la típica vestimenta escocesa i dels diferents tipus de banderes, explicant que la bandera d'Anglaterra i d'Escòcia formaven l'antiga bandera britànica i aquesta juntament amb la bandera d'Irlanda, formen l'actual bandera britànica.

El més curiós que es va dir va ser que es trobaren objectes perduts al tren molt estranys com per exemple un taüt, una talladora de gespa, cadàvers, etc..

Aquesta conferència ens va parèixer molt útil, ja que vam aprendre moltes coses de la cultura anglesa i aprendre cultura sempre és bo, perquè ens permiteix tindre una independència de l'educació i tindre els nostres propis criteris.



 Elena i Lorena




dimarts, 22 de novembre de 2016

El preu de la llibertat

Dibuix : Inés Cortell
Quin títol més suggeridor ha triat la nostra alumna, Inés Cortell, per encapçalar la seua notícia, veritat?. Comprovar que hi ha joves amb esperit crític, amb curiositat i creativitat que, a més, són grans lectors i incipients escriptors, no té preu. És una gran satisfacció per a la redacció de la revista Pebrella, comptar amb col.laboradores tan especials. Ara vos convidem a llegir la notícia i després, si ens permeteu la llicència i disculpeu la intromissió, continuarem parlant de la nostra redactora.

El 29 d'agost va ser el primer dia de pau a Colòmbia, després de quasi 60 anys de conflicte, 220.000 morts i 5 milions de desplaçats.
Aquesta guerra tortura al poble des dels anys 40, quan Jorge Eliécer Gaitán, un polític benvolgut pels colombians, es va atrevir a defendre la lluita pels Drets Humans, la igualtat de classes, la tolerància i la construcció d´ elements bàsics i públics per al poble colombià. Els poderosos, que veien com els camperols començaven a mobilitzar-se per defendre allò en el què creien, van assassinar Gaitán a sang freda.
Començà així la persecució constant del govern contra el poble. Els colombians buscaren protecció en els grups il·legals, anomenats guerrilles liberals o comunistes. D'aquesta manera van poder seguir lluitant pels drets que els eren negats.
Hi hagueren intents de pacte, en els què el govern prometia al poble una democràcia justa i equitativa, que suprimiria les classes socials. Però una i altra vegada, amb l'ajuda de l' èlit colombiana, formada pels més poderosos, l'estat es desdeia del pactat i no complia el que el poble, i la consciència de tot ésser humà, li exigia.
La guerra prosseguia i l' èlit organitzà, amb el recolzament del govern, grups paramilitars. És a dir dir, grups formats per civils, per persones sense preparació que es veien obligades a complir el servei militar.
El conflicte va provocar que el narcotràfic, la delinqüència comuna, els segrestes i assassinats foren el dia a dia a Colòmbia, i que ningú es sorprenguera d'actes inhumans i mostres de crueltat innecessària. La mort de milers d'indígenes, activistes per la pau i sindicalistes, el desplaçament de milions de colombians fugint de la guerra i la misèria, deixant enrere les seues cases, i la desocupació i falta d'inversors sols ha sigut part de la devastació que la guerra ha deixat al seu pas. A més, els joves colombians han hagut de fer el servei militar o optar per unir-se a les guerrilles il·legals i al narcotràfic per poder sobreviure. Han hagut de presenciar abusos sexuals, homicidis, atacs a les poblacions i, per suposat, abandonar tota esperança per estudiar i tindre un millor futur.
Els xiquets han nascut i s'han criat amb por, amb mort al seu voltant, sense cap seguretat pel pervindre.
El 29 d'agost va acabar la guerra, però ningú tornarà a ser el mateix. I la pregunta és: hi ha algun guanyador?, és la sang el preu per la llibertat?



INÉS CORTELL CERDÁ 2ESO B


És evident, estimats lectors, que aquesta notícia va estar redactada fa un temps, quedant una mica descontextualitzada; el motiu és que hem estat realitzant interessants activitats, en paral.lel, la qual cosa explica el seu endarreriment. Malauradament, el procès de pau a Colòmbia encara no s´ha materialitzat per complet, però el que sí s´ha fet realitat és que la nostra jove redactora haja pogut formar part d´una experiència docent que tenia com a objectiu el foment de la lectura entre els nostres joves.
Inés va ser convidada per la professora d´àmbit lingüístic i social, Maria Benavent, a contar personalment a l´ alumnat de 2n. FPB com naix la seua aficció a la lectura i a l´escriptura, quines són les seues motivacions i com gaudeix presentant-se a concursos literaris on obté premis molt interessants que van consolidant el seu currículum. Amb un to distés i sincer, la nostra col.laboradora ens va descobrir que ja de menuda «devorava» llibres, fins i tot llibres que no corresponien a la seua edat, llibres d´adults que la seua ment privilegiada era capaç de comprendre a la perfecció. Ens digué també que de vegades qüestionava la realitat i les opinions dels adults, sobre tot quan creia fermament que aquella era qüestionable i aquestes injustes. Ens arribà a confessar com es sentia quan els adults la feien callar i retallaven les ales de la seua curiositat. La seua maduresa i fluïdesa verbal ens va deixar sorpresos, encara que el que més ens va sorprendre va ser la maduresa psicològica que mostrava parlant de les seues pròpies experiències vitals, la qual cosa ens va emocionar de debò.
Dibuix: Maria Moncho (2n. FPB)
Per a concloure la seua xarrada motivadora Inés ens va llegir el darrer conte que havia presentat a concurs, que porta per títol «Quererte y estar solo», un conte madur, imprevisible i emotiu que, sens dubte, no vos deixarà indiferents. Per cert, aprofitem per a comunicar-vos que aquest excel.lent treball literari ha quedat finalista, i prompte coneixerem si també guanyador, del concurs al qual ha estat presentat. Felicitats, Inés, per aquesta bona notícia, continua desplegant les ales de la teua imaginació i continua volant sense aturar-te. L´alumnat de 2n. FPB t´agraïx que hages compartit amb ells el teu temps, les teues experiències i la teua capacitat creadora.

Redacció Pebrella

Enllaç al conte finalista «Quererte y estar solo» https://concursodecuentos.fundacionmapfre.org/quererteyestarsolo-2940

dilluns, 21 de novembre de 2016

Viatge a Madrid


Resultat d'imatges de santiago bernabéu stadium

El viatge a Madrid el vaig emprendre el dissabte a les sis de la matinada perquè anava en cotxe i volíem arribar  allà les onze , anàvem  ma mare, el meu germà, ma tia , mon pare i jo. Mon pare conduïa.


Anant, jo em vaig  adormir una estona, quan em vaig despertar vaig vore que ja estàvem en Castella la Manxa, el paisatge era molt bonic i era de color groc.


Quan van arribar vam entrar a l' hotel que era molt gran i modern i a continuación ens aniríem al Santiago Bernabeu, l' estadi del Real Madrid que això sí que era gran, hi haven més de 50.000 mil persones, estava format per unes muralles molt grans i formades per unes grades llargues i molt amples.


També vam vore el Parque del Retiro que era un parc molt gran, amb molts arbres i molta vegetació, l’Almudena que era una església molt bonica i formada per grans escultures i la Plaza del Sol que és una plaça molt ampla formada per una font molt gran i un campanar on es realitzen les campandes de l’any nou.

Óscar Navarro 3r B


dilluns, 14 de novembre de 2016

Rafting




Em vaig despertar aquell matí tan normal com un altre, en l'allotjament que teníem a Alcalà del Júcar. Al matalàs que hi havia al sòl estàvem el meu amic Ivan i jo, al de dalt el meu germà i el meu amic Òscar. Els germans menuts dels meus amics van vindre per a despertar-nos. Vam baixar per a esmorzar, ens van dir que anàvem a  fer una nova activitat. Sense obrir la boca ningú dels 4 vàrem muntar als cotxes i vàrem anar a un poble veí, allí  vam agafar uns trages de neopré, ¡Anàvem a fer ràfting!!! Vàrem anar amb els monitors fins a un riu, el viatge es va fer curt ja que els xiquets anàvem en un cotxe i els pares en un altre, i els monitors parlaven amb nosaltres d' una manera molt bona ja que ells eren molt jóvens. A l'arribar vam muntar els xiquets en una barca i els pares en l'altra. Començàrem el  trajecte a poquet a poquet però més avant el monitor ens va acostar a la barca dels pares i Òscar i jo vam botar per intentar tirar a algú, però no vam durar  molt ja que ens llançaren ells abans a l'aigua. Més avant vam parar i vam fer una espècie de tobogan apilant les barques. Quan vam acabar a més d'un li haguera agradat repetir, segur!!!!!!

Carles Terol   3r B