dilluns, 20 de febrer de 2017

Un passeig pel mar i la història de València




Els alumnes de 3r d’ESO vam fer una excursió a València el dimecres 8 de febrer, una excursió en  què recorreguérem el meravellós port de València en un vaixell i on viatjàrem en el temps en el Museu d’Història de València. Sense dubte una excursió imprescindible per als fanàtics de la història o per a aquells a qui els apassione el transport marítim.

Al principi, quan els professors ens van dir que faríem una excursió a València, quasi tots pensarem: “¿Una altra?”. I és que l’any passat ja viatjàrem a València per veure monuments destacables com la Llotja o la Catedral, i justament per això els nostres professor decidiren mostrar-nos dos cares més de València.

Primerament arribàrem al port, on vam pujar a un vaixell. Durant un recorregut d’una hora aproximadament, contemplàrem una part de l’ extens port de València mentre un atent guia ens explicava tots els detalls i mentre gaudíem del paisatge marí.

Més tard, tornàrem a agafar l’autobús per viatjar fins al Museu d’Història de València. Allí ens vam dividir en dos grups: mentre que els alumnes de 3r B férem uns jocs romans, els de 3r A van fer una ruta guiada pel museu, per a després intercanviar-nos. Hi havia tres jocs: un de sort en  què els jugadors es dividien per parelles i havien d’ endevinar quantes pedres tenia l’altre i dos jocs similars a la xarranca en els quals hi havia que llençar la pedra tenint en compte que no se n’eixira del quadrat o cercle.

En el museu d’història ens esperava un viatge per tota la història de València: des de la València romana o Valentia, fins a la València industrial, passant per l’època musulmana, la reconquesta i l’edat mitjana. I al final de tot el recorregut ens esperava una mena de concurs en el qual havíem d’ emplenar unes fitxes sobre diferents personatges de diferents èpoques, buscant  les dades per tot el museu. Cal dir que el meu equip va quedar el primer.

Quan va acabar l’excursió, vam pujar a l’autobús i vam emprendre el camí de tornada a casa. Com una anècdota d’aqueix meravellós dia podria dir que pel matí es va incendiar una fàbrica química, i el fum es veia per tot arreu!

Vam passar un dia entretingut a València, i vam gaudir d’una fantàstica excursió!



Toni Calzado Cuquerella, 3r ESO B


Notícia PIES


             PIES A 3r D’ESO



La classe de 3r d’ESO, va començar el 6 de febrer, unes activitats organitzades pel PIES a l’hora de tutoria que duraran aproximadament tres setmanes en cada tercer, amb la intenció de parlar el tema de la sexualitat amb més normalitat i no tractant-lo com un tema tabú.

El Programa d'intervenció en l'educació Sexual (PIES) té com a objectiu general, l'educació en els valors que promouen una experiència positiva de la pròpia sexualitat i alguns comportaments sexuals coherents amb opcions més saludables. Aquest programa va dirigit als adolescents, concretament als estudiants de 3º de l’ ESO.

El PIES, és una activitat de les conselleries de Sanitat i Educació que es desenvolupa gràcies al treball conjunt dels tècnics de promoció de la salut, que desenvolupen les tasques de coordinació i formació dels professionals, conjuntament amb els sexòlegs dels centres de salut sexual i reproductiva; i del personal d'atenció primària, especialment infermeria i llevadores, que imparteixen els Tallers a les aules, en col·laboració amb els psicopedagogs o docents responsables del PIES en els centres educatius.

Aquest any, Lidia (la psicòloga) i Ada (la matrona del centre de salut de Castelló) són les que s’encarreguen d’ensenyar més sobre aquest tema als alumnes. Aquestes hores són participatives, on es fan activitats en grup, miren vídeos...

Aquesta activitat s’està realitzant tots els anys al centre, perquè és una bona manera de fomentar el respecte cap a les persones, i no discriminar-les per la  seua orientació sexual.

                                                                                  Ainoa Fayos Martí 3r ESO B

divendres, 17 de febrer de 2017

Castelló de Rugat tindrà un centre de dia i una residència.



A Castelló de Rugat es construirà una residència i un centre de dia. 

La Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Castelló de Rugat han començat a treballar amb un projecte que finalitzarà amb la construcció d’una residència i d’un centre de dia. Els centres de dia són instal·lacions especialitzades per a persones de la tercera edat on els professionals que treballen es dediquen a la prevenció, tractament i cura de les persones majors. Els majors poden continuar per la nit a les seues cases, en canvi, la residència és una instal·lació per viure en ella.
La capacitat de la residència serà de 50 persones i la del centre de dia per a 20.
Encara no se sap quan començarà la construcció però ja han iniciat la cessió del terreny, en la urbanització La Never.
Aquest projecte és molt important per al poble degut a la necessitat d’atendre a les persones majors del poble. 

Júlia 1r ESO

dilluns, 13 de febrer de 2017

ENTREVISTA MAITE CLIMENT ARBONA


 

Maite Climent Arbona és infermera a l’hospital Sant Francesc de Borja de Gandia, però des de fa aproximadament 10 anys és la supervisora del Servei d’Urgències. En aquesta entrevista ens conta en què consisteix la seva feina, les seves experiències professionals i sobre la salut dels joves.
1.       En què consisteix la teua feina ?
Sóc infermera de professió, però en aquest moment i des de fa 10 anys sóc la responsable , la supervisora d’infermeria del servei  d’urgències.
Sóc la persona que coordina a 60 professionals i a més a més la responsable de tot el material i medicines que necessitem per atendre els pacients que arriben al nostre servei,  tenint en compte que necessiten qualsevol especialitat, cirugia, traumatologia, medicina interna, pediatria... Això suposa una quantitat de material i recursos importants, ja que no deu faltar res per atendre una urgència vital, tot ha d’estar apunt per a la nostra actuació i d’això sóc jo la màxima responsable.
Sóc l’encarregada de gestionar adequadament i segons les necessitats i la demanda per part del usuaris dels  recursos personals i materials.

2.       Què és el que més t’agrada de la teua professió ?
El que més m’agrada és el contacte amb els pacients, l’atenció de l’urgència i de com es resol un problema de salut en la meua actuació, encara que ara el treball assistencial és poc, perquè dedique més temps a la gestió.
M’agrada molt la meua professió perquè és un art , l’art de cuidar el pacient en les nostres mans i no sols de tractar amb medicines, la infermeria té eixa part humana que m’encanta.

3.       Quins hàbits saludables deurien tindre el joves de la nostra edat per evitar malalties?
El joves, la majoria, tenen hàbits saludables, ja que fan esport i mengen bé, encara que hi han altres que no cuiden el seu cos prenent drogues i alcohol, que comença com algo esporàdic però en poc de temps es converteix en un hàbit.

4.       Quins són els  problemes de salut més freqüents en els joves i com podem evitar-ho?
Els problemes més freqüents dels adolescents són els accidents de trànsit degut a la velocitat o lligats al consum de drogues o alcohol.
Altres problemes són els relacionats en la salut mental com l’anorèxia , intents d’autolesionar-se i malalties mentals que es desencadenen per l’abús de drogues com marihuana, cocaïna o drogues de disseny.

5.       Per què es produeixen aquests problemes i com poseu solució?
Aquests problemes es produeixen per falta de personalitat, inexperiència, inconsciència, per lluitar per ser el líder del grup , influències de la moda d’aquest moment i per les ganes de provar noves sensacions, entre altres.
S’intenten fer campanyes d’educació per a intentar transmetre als joves de les conseqüències dels hàbits poc recomanables.
En el servei d’urgències tractem la urgència, però sense descuidar l’educació sanitària.

     Com s’organitza un hospital ?
L’hospital nostre, és un hospital comarcal , relativament xicotet, però  complex.
Està dividit en serveis centrals com són Urgències, Unitat de Cures Intensives, Laboratori, Radiodiagnòstic, Quiròfan  i Unitats d’hospitalització que estan dividides per especialitats, Cirurgia, traumatologia, medicina interna, maternitat, pediatria, urologia, cardiologia, pneumologia, neurologia on els pacients s’ingressen depenent de la seua patologia en una unitat o en altra.
El serveis centrals donen suport a les unitats d’hospitalització.
I per últim estan les consultes externes on els pacients sense estar ingressats tenen un seguiment pel metge especialista.

7.       Com us ha afectat totes aquestes retallades en sanitat ?
A nosaltres no ens ha afectat en quant a desabastiment de material , el que sí hem fet és intentar optimitzar al màxim els recursos dels que disposem.

8.       Quin és el cas que més t’ha impactat en la teva feina ?
Hi han molts casos que m’han impactat , tenint en compte que ja tinc un camí en aquesta professió de 25 anys , però intente borrar-los, perquè si no fos així seria molt complicat anar a treballar tots els dies i continuar en la meva vida.
Però és cert que no m’acostume a la mort, ni al dol d’aquelles famílies quan perden a un ésser volgut, i això és degut a què empatitze molt en els pacients.

 

Volem agrair a Maite la seua col·laboració en la nostra entrevista, i el temps que ens ha dedicat a nosaltres per a ajudar-nos a comprendre en quèconsisteix la seva feina, i els riscos que hi ha en la salut dels joves.

Núria i Ainoa 3r B



                                                                                                              



AMOR, I MÉS AMOR


El passat divendres 30 de gener Iolanda Ibarra ens va presentar  la seua opera prima Amor i més amor al centre social de Castelló de Rugat.

Tamara Salmeron inicià l'acte recitant Sabia que vindries de Vicent Andrés Estellés fent homenatge al títol del llibre i a l'escriptora. Seguidament Josep Policarpo, llicenciat en filologia, titellaire i actor, va agrair Iolanda haver confiat amb ell per escriure el pròleg de la seua obra i per donar-li el vist i plau.

Iolanda Ibarra és periodista d'ofici i de vocació; ha treballat com a corresponsal  a Albaida, el seu poble, a ràdio Ontinyent-Ser i al diari Levante-EMV. És llicenciada en Ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i els seu primer treball el va tindre a TVE. Durant 25 anys ha sigut redactora de Canal 9-RTVV. Ara, s'ha iniciat en la vida literària i  ha escollit la ficció per a tractar temes actuals que estan sovint al nostre voltant, com és l'atur, la llei mordassa i i la crisi actual, però sense oblidar-nos de l’amor.

Amor i més amor és una novel·la lleugera  dedicada al  seu marit Joan Bodí i Quilis, que trascorre als carrers d'Albaida i fa referència a tots els llocs més importants per a ella com  l'Avinguda de la fira, el Carrer Major o la plaça de l'Església. A més utilitza alguns escenaris i la gastronomia de la nostra terra com el Benicadell, la Covalta, diumenges de paella i els pastissets. L’autora vol destacar la prosa senzilla i directa amb un valencià molt familiar amb expressions buscades i seleccionades amb molt de tacte . Iolanda tracta de descriure  les seues sensacions  utilitzant diàlegs lliures i frescos ; i emprant la primera persona per donar-li fluïdesa a l’obra . Encara que estiga escrita en primera persona i mostre tocs autobiogràfics, Violeta (el personatge principal) és pura ficció, o així ho corrobora l’escriptora.

Aquesta  curta novel·la ens narra les peripècies de Violeta Valiente, una jove periodista de trenta-dos anys que després de quedar-se  en l’atur i haver-ho deixat amb la seua parella, torna a casa dels seus pares  on trobarà una nova vida amb nous amics, sexe i altres històries.

A tall de cloenda, Tamara Salmeron ara, ens recita  Mester d’amor de Vicent Andrés Estellés donant importància al vers  “Besa i deixa’t besar”  citat  en una de les pàgines més dolces d’aquest llibre.
    

Ariadna Copovi, Àngels Quilis, Noèlia Nàcher i Júlia Mateu

dilluns, 6 de febrer de 2017

Entrevista Laura Martí


Laura Martí Rovira, directora del grup de teatre Ituperquèno? de Castelló de Rugat ens conta com es l’experiència de treballar amb un grup amateur al que li agrada fer teatre i gaudeixen fent-lo. En aquesta entrevista ens parlarà sobre la seua última obra, “Llavat, secat i assassinat”, originalment “Pels Pèls”, un thriller per a tots els públics, com ella el descriu.

-       PER QUÈ VAS DECIDIR DIRIGIR AQUESTA OBRA TEATRAL?

Bé, vaig dirigir l’obra, principalment perquè és una obra que vaig veure fa molt de temps, com quatre anys, i em va agradar tant la idea que em vaig quedar en ganes de fer-la ací en el poble, i buscant per Internet la vaig trobar i vaig dir, he d' adaptar-la per a la gent del grup i per això la vaig dirigir.

-       COM EL VA RESULTAR FER EL DIÀLEG DELS PERSONATGES?

Sempre que agafe una obra intente veure els personatges i, sols els tinc vaig desenvolupant-los i sempre els falta alguna cosa, que al saber quina persona l’interpretarà vaig completant-los a poc a poc, no és molt difícil ja que les obres que nosaltres realitzem són còmiques, i sempre intentem que els actors estiguen còmodes en el seu paper i que la gent s’ho passe bé.

-       QUINES OBRES SÓN LES QUE MÉS T’AGRADEN FER?

La part de direcció m’encanta, perquè sóc una persona que li agrada molt manar, però més que això m’agrada ajudar a què tots els actor puguen disfrutar el seu personatge i que sàpiguen com fer el personatge d’ells, ja que nosaltres no som professionals i per això hi ha molts llocs on fluixegem... Aleshores el que més m’agrada fer és ajudar els actors a fer-se el personatge seu.

-       QUINA REACCIÓ VAN TINDRE ELS INTEGRANTS DEL GRUP QUAN ELS VAS DIR L’OBRA QUE ANÀVEU A FER?

Al principi estaven un poc asustats, perquè jo també estava asustada, perquè els vaig dir que era una obra més seriosa que les que havíem fet fins ara, ja que hi ha un assassinat. Però quan vaig anar guiant-los i ells en van demostrar que estaven entenent-ho, ens vam relaxar tots i el resultat que hem tret supera les meues expectatives.

-       T’AGRADARIA ANAR A FER UNA OBRA DE TEATRE A UNA GRAN CIUTAT COM VALÈNCIA O MADRID?

Buff.... m’agradaria moltíssim ensenyar-me les bases sòlides del teatre, perquè el teatre és una ficció, que m’agrada molt, i com sóc una persona que li agrada superar-se, no descarte la possibilitat d' algun dia estar a un teatre de València, perquè Madrid hem fa més por...

-       COM TRIES A LA PERSONA ADEQUADA PER A UN PAPER?

A veure els papers jo sempre intente que no siga paregut a la persona que l’interpreta, però com ja he dit abans que l’actor o actriu estiga còmode amb el personatge.

-       QUANTA GENT HI HA ACTUALMENT EN EL GRUP?

En el grup de teatre som moltíssima gent, perquè quan fem una representació no solament necessitem els actors, també necessitem a gent que estiga acomodant a la gent en les butaques, apuntadors, tècnics... a part que cada tipus de obra necessita un nombre de gent determinat, perquè no és el mateix fer un sainet que un musical. Però actualment en aquesta obra hem participat sobre unes 25 persones.

-       EN EL GRUP, HI HA PERSONES DE TOTES LES EDATS?

Sí, tenim persones de totes les edats, hem tingut persones de tretze i catorze anys fins gent molt major, com la tia Anita, que no vull passar-me’n, però estarà sobre els setanta anys més o menys.

-       LA GENT QUE VULGA PODRIA ENTRAR A FORMAR PART DEL GRUP?

Per descomtat que sí, el grup de teatre de Castelló esta totalment obert per a qui vulga vindre a fer teatre i passar-s’ho bé . Hi ha molta gent que fa una obra i després ve  i em diu, que bé em va vindre fer teatre per a on estic treballant ara, o també hi ha gent que em diu que gràcies a eixa obra que va fer ja no té por a parlar en públic, així que jo vos anime a fer teatre.
Ivan Santamaria i Joan Bataller