dilluns, 16 de gener de 2017

A continuació anem a penjar un còmic que han fet alguns alumnes de 1r d'ESO  on expressen que és això del bullying, com ells ho veuen. Tos ells van a valors ètics.
" La causa per la qual hem fet aquest còmic ha sigut per a què la gent s'adone del que està passant i que no sempre estan els pares i les mares per a resoldre-ho  i ajudar-nos".

                                                                  
Valors ètics 1r ESO A: Denisa, Júlia, Mireia, Laura, Aaron, Damian, Andrés i Carmela

dimecres, 11 de gener de 2017

Booktrailers guardonats al concurs MICE del Sambori

Comencem l'any amb bones notícies.

Hem estat seleccionats per a la fase final del concurs MICE 2017 del premi Sambori (Booktrailer) amb quatre treballs: Núm. 4 El secret de la mare d’Inés Cortell Núm.5 Simple de Mar Miñana Núm. 6 Quan Hitler va robar el conill rosa de Joan Cortell Núm. 7 La biblioteca fantàstica de Pablo Momparler Cal entrar en youtube, premis Sambori- MICE 2017 i visualitzar-los i clicar-hi m’agrada, tantes vegades com pugueu per tenir més opcions de guanyar. VINGA ANIMEU-VOS I ENTREU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


dilluns, 9 de gener de 2017



ENTREVISTA A ISABEL SOLER
DIRECTORA DEL CEIP VERGE DEL REMEI

El passat 13 de desembre vam poder entrevistar a Isabel Soler, que ens va atendre amb molta amabilitat per poder fer aquesta entrevista amb la que hui gaudim. També aprofitem per actualizar l’entrevista que ja vàrem fer l’any passat a la direcció, aprofitant el canvi que hi ha hagut en la direcció del centre.

-Quins projectes té en ment el centre?
 El primer projecte que tenim en ment és conservar totes les coses bones que s’han fet al centre durant aquests anys. El projecte que busquem a l’escola de Castelló és fer una escola molt inclusiva, és a dir, busquem una escola que no siga sols del mestres i alumnes sinó també dels pares. També continuem fent projectes relacionats amb el medi ambient com el bancalet, i els dies festius com el 9 d’octubre, Nadals i carnestoltes. També estem oberts a totes aquelles iniciatives proposades per l’ajuntament o diferents associacions. Ens hem començat a formar en pedagogia sistèmica per introduir l'aprenentatge cooperatiu, millorarem també la informàtica del centre i la inclusió de nous programes.
-Com porta un centre educatiu la situació actual en l’educació?
 És complicat, ja que és un tema molt important per a les famílies, dona la sensació que no travessa un bon moment, ja no es tenen els valors que es tenien, sembla que hi ha una desconnexió. Per això és molt important per a nosaltres fer una escola inclusiva en que totes les inquietuds que tinguen les famílies vinguen a l’escola per a que la relació millore.
-Com valoraries la teua experiència en la direcció del centre?
Com ja sabeu aquest és el meu primer any a la direcció del centre, encara que ja porte deu anys com a mestra d’infantil. És una experiència en conjunt molt positiva ja que em trobe molt acompanyada per els meus companys i companyes, però el que sí que és cert i crec que cal reivindicar és que es tracta d’una funció molt burocràtica, és a dir, molt de treball a nivell d’administració. Cada vegada més sembla que els mestres tenim aquest problema, sobretot els equips directius, cosa que provoca més feina i també menys hores per poder treballar amb els alumnes o per a poder investigar a nivell de pedagogia.
-És fàcil ser directora, mestra i mare a la vegada?
Es riu) És un tema complicat ja que has de tindre la teua vida molt ben organitzada. Jo sóc les tres coses: mare de dos fills, directora i mestra d’educació infantil de cinc anys. Tot açò suposa moltíssimes hores d’esforç a casa, cosa que suposa quedar-te moltes vesprades i fins i tot endur-te molta feina a casa. A més a més, a casa deuen de comprendre que has de fer-la, tant els teus fills com la teua parella, però de moment vaig endavant.
-Quin va ser el motiu que va fer que ens aquests moments sigues la directora d’aquest centre?
 Els últims anys havia estat de directora una companya meua, Ana María Vitòria, ella va prendre la decisió de no continuar endavant en la direcció del centre, ella ja portava molts anys en els càrrecs de l’equip directiu i va decidir que ja estava cansada. Aleshores es va plantejar en el centre, que hi havia eixa vacant. El fer-me endavant va ser el suport que tenia dels meus companys i també tindre eixa il·lusió de continuar amb la feina ben feta, intentar millorar coses, és a dir, la inquietud de voler millorar. També ser directora implica ser la persona que condueix a tots els altres, encara que jo sóc de pensar que els teus companys estan ahí per recolzar-te amb ells. El director ha d' encapçalar tots els projectes i animar als altres per a que vagen amb tu, reconduir les situacions problemàtiques i establir relacions amb altres institucions.   
-Quin va ser el motiu per el qual avui en dia ets mestra d’educació infantil?
 Doncs, a mi tota la vida m’han agradat els xiquets. Quan vaig començar a estudiar i a fer les pràctiques d’educació infantil em vaig adonar que quan anava a treballar eixia de la classe amb una energia nova, és a dir, els xiquets menuts aconsegueixen moltes vegades que els teus problemes desapareguen perquè tenen una innocència, una alegria, unes inquietuds i uns interessos que fan que moltíssimes vegades et sorprengues. Sobretot, anar a la classe d’infantil de vegades no és sols que tu els ensenyes sinó que tu aprens moltes coses d' ells cada dia, i això per a mi és molt important.
-Com va sorgir la idea de la “cadena humana” per a portar els llibres de l’antiga biblioteca fins a la nova? Com va ser l' experiència?  
La cadena humana va ser una proposta que va vindre des de l’ajuntament, va vindre Sabina, l’encarregada de la biblioteca, i ens va oferir participar en aquesta activitat. Evidentment, ens va agradar molt la idea i vam decidir acceptar-la. L' experiència va ser molt gratificant, als xiquets els ha quedat un record molt important perquè el dia de demà podran dir que han passat els llibres més importants de Castelló a la nova biblioteca i això per a ells és molt important. També ha ajudat que els xiquets tinguen inquietud per fer-se el carnet de la biblioteca i esperem que tinguen gust per la lectura.    


Conclusió:
Per últim voldríem agrair a Isabel Soler el temps que ens ha dedicat per avui tindre aquesta entrevista, i sobretot fer-li saber que ens hem sentit molt a gust tant fent l’entrevista com redactant-la.
     
    Carles Gomar i Iván Boronat 3r B



ANTONIO CALZADO: PASSAT, PRESENT I FUTUR

Antonio Calzado Aldaria (1965, Bolaños de Calatrava, Castella La Manxa, Espanya) és un reconegut escriptor i doctor en Història que actualment també dóna classes a la Universitat de València i a l’Escola d’Adults de La Pobla del Duc. Ha escrit nombrosos llibres sobre la història de la Comunitat Valenciana. Va passar la seva infància viatjant d’un lloc a l’altre per la professió de son pare (guàrdia civil) fins que finalment va arribar a La Pobla del Duc. Està molt orgullós de la seva professió i a més de tot l’esmentat també fa de guia dels Refugis Antiaeris de La Pobla del Duc. Comencem l’entrevista.
Conta’ns, Antonio, ¿en quin moment vas decidir que volies ser historiador?
Vaig passar la meva infantesa en un poble molt menut de la Manxa, i allí em vaig aficionar a llegir compulsivament. Primerament em vaig sentir atret per l’arqueologia i el descobriment de tresors i civilitzacions desconegudes, però finalment em vaig decidir per la història, sobretot pel paper social i ciutadà que té, i més la contemporània, que és la meua especialitat.
Com va ser l’experiència de fer el teu primer llibre?
Va ser molt emocionant i estressant, quasi com ser pare, com si tingueres una criatura, però també em va fer posar nerviós per si el seu contingut, enfocament, o redacció rebia crítiques. El meu primer llibre es va anomenar “Un silenci extens. El franquisme a la Ribera Baixa (1939-1962)”, que per sort va rebre crítiques positives.
I actualment, està preparant algun llibre?
Ara mateixa estic acabant una monografia sobre la Guerra Civil en Gandia; un article per al segon volum de “València, capital de la República” i començant un llibre sobre el primer alcalde democràtic de Tavernes de la Valldigna
Com és ser un professor a la universitat? Com et van oferir eixe treball?
Respecte a la primera pregunta, des de fa dos cursos és molt gratificant ja que done Didàctica de les Ciències Socials a la Facultat de Magisteri, i espere col·laborar a formar mestres que després formen ciutadans lliures i crítics. Respecte a la segona pregunta, va ser gràcies a un amic que és professor universitari. En un primer moment, tan sols vaig acceptar a presentar el meu currículum per ingressar a un departament i formar part d’equips d’investigació, però una cosa va portar a una altra i ací estic actualment.
I l’experiència d' ensenyar a una escola d' adults, com és?
És molt més gratificant que la Universitat o que la investigació. Cada any gent de més de trenta anys aconsegueix el títol de l’ESO per després fer un cicle formatiu i aconseguir un treball qualificat. En un parell de casos, alumnes joves han arribat a estudiar a la Universitat!
Quin és el llibre que més et va costar? Per què? I quin és el llibre del que més t’agrada el resultat final?
Sense cap dubte el llibre que més em va costar va ser el primer, un estudi del primer franquisme a la Ribera Baixa. Tot era anar a arxius, hemeroteques o biblioteques, treballar la documentació, redactar, etc. En conjunt va ser el llibre més costós de fer. Els llibres del que més m’agraden pel seu resultat final són un llibre sobre les visions internacionals de València, “València, capital antifeixista: Visions i impressions d’una ciutat en guerra”, que és una història cultural sobre la vida vertadera de les persones i el segon volum de la meua tesi doctoral, “Entre la nit i el marasme, La Vall d’Albaida, 1939-1952”; amb el qual vaig guanyar el IV premi d’investigació de l’institut d’estudis de la Vall d’Albaida.
I per a acabar, conta’ns alguna cosa sobre el futur. Quins plans tens?
M’agradaria ajudar a crear una col·lecció de llibres o una biblioteca local per a que qualsevol puga escriure o publicar des de noves rondalles fins a la història del cinema, el futbol o qualsevol altre tema del passat de la Pobla del Duc. També voldria continuar treballant amb la formació del professorat i amb la història divulgativa relacionada amb la “memòria històrica” i el patrimoni de la guerra.
Moltes gràcies per haver-nos concedit aquest temps. Gràcies per tot!

Toni Calzado Cuquerella  3r B

dimecres, 21 de desembre de 2016

El dia 15 de desembre, la nostra alumna Inés Cortell Cerdá es va traslladar a València, al Palau de Forcalló, seu del Consell Valencià de Cultura, on se li va lliurar el primer Premi del concurs literari dedicat a dones il.lustres valencianes.
 
 

El treball d´investigació guardonat tractava sobre l´artista valenciana “Manuela Ballester”, en la categoria de segon de la ESO.

Aquest guardó va ser lliurat pel President del Consell Valencià, Santiago Grisolía. Inés va estar també acompanyada per la nostra directora, Emi Albiñana Ferrando, representant en nostre centre, l´IES Manuel Sanchis Guarner.
Felicitem la nostra guardonada, a qui continuarem recolzant en futurs reptes.




Redacció de “Pebrella”

Entrevista a Salvador Boix


Ens trobem amb Salvador Boix, Cap d’Estudis del CPFPA Sant Carles, d’Ontinyent. Volem preguntar-li algunes qüestions relacionades amb el seu treball i el seu càrrec, com va arribar-hi i de quina manera ho fa.

 Hola, Salvador,

Com vas arribar a l’escola d’adults d’Ontinyent?

L’any 1995, l’Ajuntament d’Ontinyent va convocar unes oposicions amb caràcter definitiu, per a cinc professors d’EPA, que era com s’anomenava aquest lloc de treball anteriorment. Hi havia una de Ceràmica, una de Matemàtiques, una de Naturals, una d’Anglés i una altra de Valencià, que és la meua especialitat. Després de superar totes i cadascuna de les proves, vaig aconseguir aprovar i em vaig fer amb la plaça de Valencià.

 Quines tasques tens com a Cap d’Estudis?

Fonamentalment m’encarregue d’elaborar els horaris del professorat, de l’assignació d’aules i de l’organització general dels espais del centre.

 Has sigut sempre Cap d’Estudis?

No sempre. Vaig començar fent el que no volia ningú, que era fer classe d’alfabetització a gent major que no sabia llegir ni escriure. He de dir-vos que quan es van convocar les places de què us he parlat, només jo era nou en aquella escola. Les xiques que van aprovar les altres places ja treballaven a l’escola com a contractades. Jo vaig guanyar-li l' oposició a una xica que feia set anys que hi treballava i la direcció del centre m’ho va agrair donant-me un horari i unes matèries que ningú volia de cap manera. El segon any vaig tindre millor sort i vaig poder fer un horari més digne i encarregar-me de les matèries pròpies de l’especialitat.

 És difícil compaginar el càrrec de Cap d’Estudis i fer classe?

No és difícil, perquè no es fa una cosa o l’altra. Generalment, els càrrecs no són exclusius i, a més de fer-te’n càrrec, has de completar l’horari fent classes. A hores d’ara tinc només cinc hores de Cap d’Estudis; 15 hores de classes de Valencià; 5 complementàries, que dedique al CAL (Centre d’Autoaprenentage de Llengües) i de permanència, que fem els divendres.

 Alguna vegada has pensat deixar el càrrec?

Sí que ho he pensat moltes vegades, perquè a principi de curs et costa enfrontar-te amb el professorat, que molt sovint, no accepten de bon gust l’horari que elaborem, i això que intentem acordar-lo prèviament! Algunes vegades li he dit al Director que vull deixar el càrrec i em diu que “de cap manera”. Així i tot, he de dir que em sent molt a gust amb l’Equip Directiu del Centre, que formem quatre persones i, per tant, el càrrec no em pesa massa.

 Quins nivells de Valencià dónes?

Actualment prepare les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià en els nivells B1, B2 i C1. A més, faig una assignatura optativa per al GES (que és la secundària que es fa a les escoles d’adults) que és Geografia del País Valencià.

 Quants anys portes treballant a l’escola? I sent Cap d’Estudis?

Fa 21 anys que estic a l’Escola de Sant Carles, que és com es diu el centre. Abans, però havia estat a l’Escola d’Adults de Xàtiva dos anys més.

Em van designar Cap d’Estudis a principi del curs 2001-2002, quan qui s’encarregava d’aquesta tasca va ser nomenat alcalde d’Ontinyent i va haver de deixar l’escola. Abans d’anar-se’n li va dir a l’antic director que volia que jo el substituïra i així va ser.

Al cap d’un parell d’anys, va canviar la direcció del centre i, fins ara, continua el mateix director, que tal com vos he comentat abans, no vol que deixe el càrrec. Tinc molt clar que el dia que canvie la direcció el deixaré perquè s’encarregue una altra persona. Crec que jo hauré complit de la millor manera que he pogut i he sabut.

 T’agrada el teu treball?

No me’n puc queixar. Fer de mestre resulta gratificant en general. Veus la projecció de l’alumnat i això et fa sentir útil. Penseu que a les escoles d’adults la gent s’hi matricula per voluntat pròpia i han de ser majors d’edat, amb la qual cosa no solem tindre problemes de disciplina ni de cap altre tipus que puga patir un institut de secundària.

 Per què vas estudiar Magisteri?

Sempre m’ha agradat el món de l’ensenyament. Tinc molt bon record d’alguns mestres que vaig tindre en la meua etapa escolar i potser això em va ajudar a decidir-me.

 Vas tindre algun treball abans de ser mestre?

He treballat de diverses coses, abans de ser mestre. Vaig estar d’aprenent en una fusteria, en acabar d’estudiar Magisteri vaig aprovar una oposició d’Auxiliar Administratiu a l’Ajuntament de Canals, després vaig passar per l’Escola d’Adults de Xàtiva i finalment vaig vindre al CPFPA Sant Carles d’Ontinyent.

Penses canviar de treball algun dia?

No crec. Supose que em jubilaré al centre on estic, si tot va bé, i quan puga jubilar-me dedicaré el temps a una altra activitat que m’agrada molt, que és la música.

                                                                                       Nuria Seguí i Àngela Boix, 3r ESOA