Revista Pebrella

Aprofitant que en segon d'ESO estem treballant la música en valencià hem activat una aplicació que ens permet escoltar cançons  en la nostra llengua mentres estem llegint la revista Pebrella. Tant sols fa falta els auriculars o altaveus connectats i activar el play del SCM Music Player que apareix en la part de dalt del bloc. La selecció de cançons s'ha realitzat a partir d'un "tempteig" de prefèrències musicals entre un grup d'alumnes. Ara aprofitem aquesta presentació per a invitar-vos a demanar-nos propostes de cançons. Quan en tinguem unes quantes canviarem el repertori tot afegint les vostres peticions. Tant sols cal comentar aquesta entrada i anotar en ella la proposta de cançó. Si la trobem, ( cal que estiga en Youtube) l'afegirem. Esperem que gaudiu llegint i escoltant música en valencià. Redacció Pebrella

Per retre el  nostre particular  homenatge a Vicent Andrés Estellés hem adjuntat un vídeo on el cantant Pau Alabajos recita el poema " He aixecat, mentre escrivia, el cap ". A banda de  periodista, escriptor, potser Estellés fóra el més important poeta valencià del segle XX.  Ha sigut considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània.  Aquest poema es troba dins el llibre Sonata d’Isabel (1990),  és dedicat  a la seua dona i elaborat  durant la seua  vellesa. "He aixecat, mentre escrivia, el cap" He aixecat, mentre escrivia, el cap i amb ulls cansats de la cal·ligrafia he vist enllà, damunt d'una tauleta que hi ha al racó del nostre menjador, entre papers i llibres que m'estime, com un ocell de ritme popular, com un gresol, una fotografia de fa mil anys o de fa quatre dies: tu i jo, Isabel, feliços d'un amor, i més enllà les Sitges del meu poble. La veig sovint i et recorde moltíssim, el cos esvelt com un cànter de Nàquer

 Divendres passat passat es va presentar a la Pobla del Duc les noves aplicacions tecnològiques per difondre la història dels seus refugis de la Guerra Civil . La iniciativa s’ha dut a terme gràcies al projecte de Geoturisme de la ruta del refugis de l’ajuntament, que a través d’una aplicació adaptada per a dispositius mòbils i tablets dels principals sistemes de mercat Android i iPhone , permet obtindre amplia informació dels refugis, així com la seua interpretació i geolocalització mentre es realitza la ruta. Precisament els refugis de la Pobla del Duc van ser els protagonistes este cap de setmana del programa turístic de la Mancomunitat ‘Obrim les portes de la Vall’ , així diumenge, es va fer una presentació del projecte a l’auditori del Centre Social als visitants. Posteriorment es va començar l’itinerari històric militar on va revelar la connexió entre els dos refugis antiaeris ‘Refugi Pla de Micena i la Casa Alta’ construïts en el 1938 i que formaven part de

D illuns 22 d'abril està prevista  al saló d’actes del nostre  ins titut  la presentació del llibre Els temps de Sara de  Lucía Arenas (Benigànim, 1977).  Com ja coment àrem anterior ment  Lucía és  u na persona vinculada  al nostre institut ja que va estar impartint classes de tecnologia durant un curs. En aq uesta ocació , aprofitant que el seu llibre ha sigut llegit per l'alumnat del nostre centre , vindrà a visitar-nos per parlar-nos sobre la seua novel ·la.    Recordem que Els temps de Sara va guanyar el premi Enric Valor de narrativa juvenil del 2011. Una tendra novel.la pròxima i que enganxa al lector des del primer moment. En ella la seua protagonista veu com canvia la seua vida el dia que fa setze anys. Compagina meravellosament dos escenaris diacrònics, l’actual Gandia i la del segle XVI, en un entorn sentimental on  Àlex i son pare prenen una rellevància molt interessant. Departament de valencià 

Aquest reportatge està realitza t al vo ltant d'un projecte que té com a protagon i sta    Andrea Gil Boscà. L’he triada a ella, a banda de ser la meua germana, per la creació d’un pasdoble que va composar en record al nostre avi, Miguel Boscà Martínez Fou a  l’any 2006. Andrea tan sols tenia 15 anys, molt jove per a una exper iència com aq uesta , al menys a mi m'ho sembla.  P er aq ue st motiu he  pensat  que ella podria explicar-n os coma va poder fer realitat aquest somni. Segons Andrea,  va realitzar aquesta composició perquè el professor de música li ho va proposar,  però cal di r que aquesta tasca li suposava anar a classes durant un any més. Ella ho va acceptar, tot i que era un gran esforç. La part  més difícil fou quan es va plantejar quin seria   el punt de partida :  per quin tipus de música es decidiria , a qui aniria adreçada , el títol . Després vindria la part més laboriosa que era crear les partitur e s de tots els membres d’una banda

Amics i amigues. Un altre dia trist per als veïns i veïnes, un altre dia trist per al futur dels xiquets i xiquetes, un altre dia trist per al futur d’un poble, un altre dia trist per a Otos. No cal que vos diga les mobilitzacions que estem duent a terme, no cal que vos expliquem quins són els motius. No cregueu que és fàcil, no penseu que ens agrada haver de prendre estes mesures de pressió, però, és que les persones que han estat triades de manera democràtica per la majoria de ciutadans del nostre país, que són, teòricament, les encarregades de vetlar pels interessos, drets i deures de totes les valencianes i valencians, no estan complint amb la seua obligació de servei públic a la ciutadania, que teòricament, hauria de ser el seu primer, més important i únic objectiu. El futur d’un poble s’escriu en el present. No podem permetre, no permetrem, que alguna persona, que algunes persones, retallen els nostres drets, sense parar d'incrementar les obligacions.

Ara que a ls mitjans de comunicació es repeteix tant la paraula futbol, Fórmula 1 i altres,  crec que és un bon moment per recordar que hi ha  esports valencians de soca arrel. I d’un d’ells vaig a parlar. Per a mi la pilota valenciana és un esport molt divertit , es tracta d' intentar fer-li punt a l'equip contrari. Té diferents modalitats en funció de el lloc on es juga i les normes. Jo vaig a comentar  una que té molta seguida per la nostra comarca,  el raspall .   Encara que antigament es jugava als carrers, hui la major part de les partides es fan als trinquets. Com que té certa una bravura i contacte amb el terra, es juga amb les mans faixades. Els materials emprats són diversos: esparadrap ,” tesamoll”, unes plaques xicotetes de metall i,  per últim,   els  didals que es posen  en la punta dels dits.  Les plaques, el “tesamoll”  i l'esparadrap serveixen per a protegir la mà de la pilota  i el didals serveixen per a raspar la pilota, o intentar elevar-la.

Amb el bon temps arriben les trobades. Us fem arribar un detall de les dates i el lloc on   se   celebraran les Trobades d’escoles en valencià. Algunes d’elles ja tenen les activitats enllestides. Clica damunt d’elles i sabràs més. 20 d'abril - PEDREGUER (Marina Alta)  21 d'abril - BETXI (Plana Baixa)  21 d'abril - ALBORAIA (l'Horta Nord)  21 d'abril - ALBERIC (la Ribera ) 21 d'abril - CREVILLENT(el Baix Vinalopó i el Baix Segura) 27 d'abril - GENOVÉS (la Costera) 26 d'abril -  Trobada de secundària de l'Alacantí - Universitat d'Alacant 28 d'abril - ALACANT(l'Alacantí) - Trobada de Primària  28 d'abril - MONOVER (les Valls del Vinalopó) 28 d'abril - NÀQUERA (Camp de Túria) 28 d'abril - BENICALAP (València) 4 de maig - MISLATA (l'Horta Sud) 18 de maig - GUARDAMAR DE LA SAFOR(La Safor-Valldigna) 25 de maig - SANT MATEU (l'Alt Maestrat/Ports) 1 de juny - BOCAIRENT (la Vall d'Albaida) 1 de ju

Fa dos anys que va arribar   a Espanya un senyor de nom José Mourinho. Un home de pèl canós i cara de pocs amics. Molta gent   seguidora del Reial Madrid pensava que el tal “Mou” era l’entrenador estrella, el millor, doncs així era considerat en una gran part d’Europa i el món sencer. Passat el temps, hem vist que Mou no ha sigut l’entrenador que esperaven al club de la capital. Tampoc   tenen molt clar que siga l’entrenador que s’emporte tots els trofeus en   què participe, per exemple,   la tan desitjada   X copa d’Europa. De moment sols ha aconseguit   tres trofeus:   una lliga, una copa del Rei i la supercopa d’Espanya. Però per si fóra poc, la seua actitud prepotent i xulesca no ha aconseguit més que dividir el vestuari en dos grups,els seus preferits ( Cristiano, Pepe, Marcelo…),   i la resta de jugadors,entre els quals están alguns que formen part de la selección campiona del món. L’última mostra de menyspreu cap als jugadors ha sigut la decisió d’ignorar i de