Revista Pebrella

Bona Nadal a tots i totes i que el 2013 vos duga  salut, alegries, pau i felicitat.

Santiago és el professor de castellà. Un educador que poc a poc ha anat integrant-se perfectament en la dinàmica del centre i ja sembla que estiga amb nosaltres tota la vida.   Per què vas escollir aquesta carrera?  La vaig escollir perqu è m’agrada treballar amb gent jove, també  m’agrada ensenyar, perqu è he de dir-vos que mentre el professorat ensenya va també aprenent . En quins instituts has estat treball ant abans? Vaig treballar  a l ' institut de Requena l’any passat. També vaig estar a Catadau, Ben a guasil, Oliva i València. Sempre m'he estimat  treballar ab ans  en poblets que en ciutats. T’agrada el teu treball? M’agrada molt el meu treball per que m’ho passe bé,  em dona tranquil.litat  i ànims .   (cal dir q ue nos altres el tenim de professor i corroborem que Santiago és u na persona tranquil.la , que té molta paci ència amb nosaltres) És important el c astellà? És molt important el castellà, perqu è és una llengua que té 500 milio

                                                                                                                               Els alumnes de 2n. De PQPI de Maria Benavent i els de 1r. de PQPI d´ Anna Artés, han llegit i treballat un parell de relats que els encantaren a tots i a totes. Aquests relats s’anomenen “ Sancho Panza en Nueva York” i  “Soldados de plomo ”. Es tracta de dos relats que els agradaren moltíssim, per això Maria va contactar amb la seua autora, Geles González Díaz. Aquesta dona tan fantàstica public à diversos escrits a una revista cultural de Torrevella, amb format digital, anomenada “ArsCreatio”. Si voleu llegir algun relat bonic i interessant  podeu adreçar-vos a :  arscreatio.com. Quan Maria va parlar amb l´escriptora, li va proposar que vinguera  al nostre institut a donar una xerrada per als alumnes de 1r. i 2n. de P.Q.P.I, ells varen ser qui treballaren i s’ esforçaren en comprendre les paraules de Geles (com a ella li agrada que la nomenen). Aq

 Vilaweb  ha publicat una notícia que ens ompli de satisfacció. Per fi podrem tornar a poder vore una televisió en la nostra llengua. Hem copiat integrament la notícia. Cop judicial contra la censura del govern valencià a les emissions de TV3. El Tribunal Suprem espanyol ha acceptat el recurs de cassació d' Acció Cultural del País Valencià (ACPV) contra les multes a l’entitat i el tancament de repetidors. El jutge dóna la raó a ACPV, i sentencia que el consell no és competent per decidir si es pot veure TV3 o no i, per tant, no pot aplicar aquestes sancions. Estableix que la competència és del govern espanyol. Aquesta sentència n’anul·la una altra del Tribunal Superior de Justícia valencià, que avalava la prohibició de les emissions de TV3. Acció Cultural analitza ara la lletra menuda de la sentència, i és previst que avui mateix en faci una valoració. El Superior de Justícia valencià va desestimar l'any 2007 el recurs d'ACPV contra la decisió del govern val

La mentida es l’intenció comunicativa en que l’emissor pretén comunicar alguna cosa que és falsa. L’emissor intenta enganyar al receptor, el qual no sap que la cosa que estan dient-li és falsa.  Si alguna vegada diguem una mentida és per a que alguna persona no s’entere de alguna cosa que tu no vols. L’avantatge és que aquesta persona no sabrà el que saps tu, però   el desavantatge és que si s’entera pot enfadar-se amb tu o alguna altra cosa. Mentir generalment (si no és una tonteria) és arriscat, perquè et poden pillar i aleshores ja has clavat la pota.   Per a mi les mentides no són necessàries, quasi sempre es millor dir la veritat. En alguns casos és precís contar alguna que altra mentida, però a ser possible jo diria la veritat. Al final sempre es descobreix la veritat però molt mala que siga, així que si la dius al principi més prompte s’oblidarà.  També he de dir que mentir i fer una broma a algú no es el mateix. Hi ha persones que es prenen una broma com si li hagu

Mónica, é s la nostra professora d’anglés. Encara que es va incorporar tard, s'ha sabut adaptar perfectament a l centre i a les hores d'ara estem molt  contents amb la seua presència. Hem pensat entrevistar-la p recisament perquè és una prof essora nova al centre i a ls lectors i lectores de Pebre l la els agradaria saber més sobre ella..   Mònica on has estudiat la carrera? A la Universitat de Filologia de València. Quants anys fa que eres professora d’anglés? Ara mateix fa uns 6 anys. De menuda ja sabies el que volies ser? Sí, sempre m’ha agradat aquesta feina. De menuda ja deia que volia ser professora d’anglés, perquè m’ha agrada molt l’anglés. Que es el que més t’agrada de ser professora? I el que menys?  El que més m’agrada é s el contacte amb  els alumnes, ensenyar-los… El que menys m’agrada és la desconsideració que algunes persones  tenen de la feina del professorat; quan la gent pensa que el nostre treball é s molt fàcil,  que tenim molte