Revista Pebrella

El dia 16 de maig vam ser convocats per  rebre aquest premi extraordinari al Palau de les Arts, Reina Sofía, a València. Per arribar a temps, ja que volien que hi estiguérem a les tres i mitja, vam eixir abans de l’institut, concretament al segon pati. Després a casa ens vam preparar per a l' acte i vam quedar a la una i mitja m é s o menys en un lloc concret Mireia, Mireia i Marc per fer camí junts. En aquest emocionant acte ens van acompanyar el pare i la mare de cada xiquet/a. Quan vàrem arribar vam aparcar i a peu ens vam dirigir a l lliurament dels premis. De camí observ à rem els monuments de València, ja que no ho havíem vist mai de tant prop, per això, ens vam sorprendre. A l’arribada al punt d’encontre de tots els premiats, ens col·loc à rem en les files corresponents per cada cognom. Vàrem estar una bona estona esperant, fins que ens tocà entrar, passant primer pel mostrador on ens donaren el diploma i les entrades. Ens dirig í rem amb l'ascensor a la plant

Com sabreu, Inés Cortell Cerdà, alumna de 2n d'ESO del nostre centre, ha rebut el primer premi del XI Concurs literari sobre la igualtat de gènere i la violència masclista promogut pel Consell Valencià de Cultura. La narració guanyadora porta per títol Muñecas. Inés acudirà  a arreplegar el premi el dimecres 24 de maig, a València, acompanyada de la seua família i de la representant d'Igualtat del centre, Tatiana Rosaleny. Des d'ací queda felicitada!

A continuació vos presentem una de les narracions breus que van quedar finalistes en la XVa edició dels premis Sanchis Guarner: Una vegada a València, l’autobús va parar davant d’un edifici molt alt amb unes figures a la façana   impressionants. La veritat és que aquesta excursió no em feia molta il·lusió, ja que anar a visitar una biblioteca era de les coses més avorrides que em podia imaginar, però vaig haver d’ anar gràcies a la insistència de la mare, que no volia que estiguera tot el matí a casa sense fer res. Abans d’entrar a la biblioteca paràrem a esmorzar al jardí, la majoria dels alumnes no tenien moltes ganes d’entrar, així que els meus companys decidiren preguntar al professor si podíem fer la visita curteta i després anar nosaltres sols per València, en la condició que a l’hora que venia l’autobús a per nosaltres estaríem davant la biblioteca. Jo sabia que la resposta havia de ser negativa, no feia falta que ho preguntàrem. Així va ser, de manera que haguérem d’