Revista Pebrella

El dia de la Pau es celebra a tot el món el 30 de gener. Aquesta data fou establerta l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal,per estar propera a l'aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. El lema és: “AMOR UNIVERSAL, NO-VIOLÈNCIA I PAU. L'AMOR UNIVERSAL ÉS MILLOR QUE L'EGOÏSME, LA NO-VIOLÈNCIA ÉS MILLOR QUE LA VIOLÈNCIA I LA PAU ÉS MILLOR QUE LA GUERRA”. Crec que és un dia molt important, encara que aquest sentiment deuria estar present tots els dies, per poder viure dignament i d'una manera millor. Així també, em sembla un poc preocupant haver de recordar que les persones hem de lluitar pels nostres drets i morir per la llibertat, això, no hauria d'ocórrer. Alguna cosa s'està fent malament si hem de recordar que la Pau ens és necessària. Aquest és un dia que habitualment es celebra a les escoles d' arreu del món, i avui tenim una sorpresa especial per a vosaltres, es tracta d'un magnífic treball qu

 El passat divendres 6 de març, els alumnes de 2n ESO vam fer una excursió a València acompanyats dels professors Salva Sanchis, Emi Albiñana i Ana Artés. Anàrem al Palau de la Música per assistir a un concert d´ una xicoteta òpera: “ El retablo de Maese Pedro”. També visitàrem la Llotja, les Torres dels Serrans i escoltàrem la mascletà. Uns dies abans de l’excursió a la classe de Socials, alguns alumnes buscaren informació sobre els llocs emblemàtics de la ciutat que anàvem a visitar, per saber un poc més sobre ells, i la posàrem en comú. El dia de l’excursió, eixírem a les huit i mitja i arribàrem a València sobre les nou i mitja. Esmorzàrem a la porta de les Torres dels Serrans. Emi ens va explicar un poc la història d’aquelles torres i després pujàrem per visitar-les. En acabar, ens dirigírem cap al Palau de la Música. Allí vegérem “el retablo de Maese Pedro” de Manuel de Falla, una xicoteta òpera representada mitjançant un teatre de titelles. Està protagonitzada

  Una deliciosa entrada del nostre inestimable col·laborador Sergi Gómez escrita al seu blog Can Carrasca.       Fa cosa de tres mesos vos e scrivíem per ací sobre el projecte de l'IES Manuel Sanchis Guarner   de Castelló de les Gerres, que tant ens havia admirat... Ahir vam saber que  "Contes de la Vall i del Vell" ha guanyat el més prestigiós dels guardons concedits a la nostra comarca, el Premi Benicadell. Una enhorabona més pels promotors i autors d'una història tan rebonica...  Ara mateix, des de la meua finestra de gelosies, mire assegut com passa la vida i poca cosa més. I de mirar, considera que no hi havia cap altre projecte millor que premiar per part de la Coordinadora d'ús i ensenyament del Valencià, que és qui du endavant cada any la cosa del guardó. Poques vegades falla la Coordinadora tort, i això m'alegra encara. Entre tanta burrumballa bruta de fang, entre tanta mediocritat exaltada, entre tant tant poc i res que ens fan patir els

La meua llengua materna és el valencià, és la llengua dels meus pares i els meus avis, i amb la que em comunique diàriament. A diferència d'altres llengues com són l'anglés, el francés o el castellà, el valencià és un dialècte del català, i es parla a les províncies d'Alacant, València i Castelló de la Plana. Antigament el valencià s'hi parlava més que ara, per aquest motiu crec, que deurien haver més periòdics en valencià, més publicitat, més canals, com era el de Canal 9, i com no, que a les ciutats, on hi han més espais públics és parlara en valencià. Hem de treballar per a que el valencià continue sent la nostra llengua, i no podem deixar que es produïsca la seua pèrdua, ja que forma part de la nostra història i la nostra cultura. Ajuden les manifestacions, les concentracións, però el que més ajuda és fomentar el seu ús. No cal tindre vergonya, quan vas per València, o ciutats grans, a demanar una peça de roba en valencià, si ho fem així ajudarem a fomentar