Revista Pebrella

Alguna vegada ens hem parat a pensar quina importància tenen els animals sobre la vida dels éssers humans? Des del meu punt de vista tindre animals a casa és molt positiu i si hi ha xiquets el llaç d’unió entre ells encara és més gran. Quan tens un animal, ja siga més o menys domèstic , en la teua vida sempre el trobaràs millor i més alegre mentre que si no en tens el trobaràs més sols i tindràs un buit en la teua vida. L'animal de companyia fan un paper importantíssim en la vida de les persones. Tenim un exemple molt gran en els gossos que conviuen el dia a dia en les persones invidents. És una cosa que una persona no sap apreciar fins que no té un animal. Però no hem d'oblidar que un animal és una responsabilitat molt gran s'ha de cuidar-lo des del primer moment que en tens un. Conviure amb un animal pot ser tota una lliçó de vida. Amb la seua alegria no sols fan companyia i reforcen l'autoestima, sinó que ajuden a sentir-se relaxat i alegre. No sols sabe

Comente   aquest tema, perquè el passat 13 de novembre, l’estat islàmic va     realitzar un atemptat a París, acabant amb la vida d’unes 128 persones i deixant moltes altres ferides. Quan ho vaig veure a la tele em vaig quedar al·lucinada. No entenia el perquè de la situació. I encara ara no l’entenc. Com tampoc comprenc els atacs bèl·lics que es donen a Síria quasi tots els dies. Quan va passar el de París, moltíssima gent va començar a posar a les xarxes socials “#PrayforParis”, que significa “resa per París”. Amb açò em vaig adonar que totes eixes persones estaven a favor de les víctimes d’aquest atemptat, però també vaig pensar: per què ara que passa a París tots es preocupen, i quan passa a Síria, que és més sovint, no es preocupa quasi ningú? La veritat és que estic tractant un tema del que sé que no tots pensem igual i és perillós, així que si algú se sent ofés  li demane disculpes. Doncs em va saber molt mal pensar allò. Tots els dies mor gent innocent per culpa d’un

  Aquest cap de setmana en moltes poblacions s'ha celebrat la festa de Santa Cecília. Es tracta d'una celebració molt arrelada a les nostres localitats precisament perquè la música està molt present als pobles de la Vall d'Albaida .  Al nostre centre també en som conscients i, a banda de formar part d'un programa educatiu especial de lluita relacionat amb la música, d'una forma molt senzilla, hem homenatjat a aquesta activitat artística. Alguns dels nostres companys músics,alumnat i professorat,  van passar per les classes interpretant peces  per reivindicar el paper de la música en el nostre sistema educatiu i social. En molts pobles es van celebrar concerts commemoratius Concretament el divendres 21 de noviembre a l’auditori municipal  va tindre lloc  el de la Unió Musical Benicadell. Es donà la benvinguda als nous membres   Al concert s'interpretaren les següents peces: -Roos Roy……….JACOB DE HAAN -Arizona  ……………..FRANCO CESARIN -Las Provi

A Castelló s'està desenvolupant una programació  cultural de concerts, tallers i altres esdeveniment. Finalitzarà  el dissabte 28 de novembre, S'han dut a cap  diferents activitats.  Per exemple... el contacontes i la fira del llibre. Volen fer que la gent jove s'enganxe a la lectura, i  ho han aconseguit. El contacontes, un poc més infantil, però estic segur  que a tots el xiquets els va agradar, també la fira del llibre en la que van vendre llibres, a més si hi compraves un llibre hi tenies accés a uns castells unflables, el qual va fer que es vengueren molts llibres, tant a xiquets com a majors. S' hi va organitzar un cicle de xarrades en les quals es parlava de diferents temes, jo vaig poder acudir a una, tractava sobre el valencià, des del principi fins al final, en ella explicava com es va establir el valencià ací a la comunitat, però d'això ja hi ha un article. També hi havien algunes sobre altres temes com: Un homenatge que hi van fer el 7 de

A la classe d´atenció educativa, impartida per la professora Maria Benavent, hem pogut treballar temes com l´amistat o la pobresa, valors per a la reflexió que es mostrava un curtmetratge molt interessant anomenat El racisme de la pobresa. L’amistat, sobre tot a l´adolescència, és el més important que existeix. Els amics es converteixen per a nosaltres en persones especials, que sempre es troben a prop teu, que t’ajuden en moments bons i dolents i sempre et fan riure... Però l´amistat també pot donar-se entre persones de diferent estatus social, entre rics i pobres, i açò és el que planteja el curtmetratge que Maria ens va posar a classe. Aquest presentava un grup d’amics que decideixen no anar a classe per tal de fer senderisme, però un dels xics té una malaltia al cor i els seus companys no ho saben. Mario, el jove malalt, va decidir parar perquè estava fatigat, i els amics continuaren caminant. Mario es va adormir i mentre dormia, un jovec pobre va aparéixer i li va agafar

El passat dissabte 7 de novembre va tindre lloc la reobertura de la casa del Fang (Museu de la Gerra) de Castelló de Rugat. En aquest acte, es va retre homenatge a l’escultor local i professor de la UPV Evarist Navarro que va faltar ara fa un any. A l’acte van assistir alcaldes i personalitats de la Vall d’Albaida, així com representants de la universitat, veïns, amics i familiars d’Evarist. En primer lloc l’alcalde de Castelló de Rugat li va dedicar unes paraules i va anunciar que al proper ple de l’ajuntament es proposarà que el museu de les gerres passe a anomenar-se Museu del Fang Evarist Navarro.Seguidament un alumne d’Evarist i la seua germana, Berta Navarro,  ens van expressar el seu agraïment per aquest homenatge i van parlar de la trajectòria personal i professional de l’artista. A continuació ens van posar un vídeo en el que Evarist Navarro explicà una de les seues escultures que es troba a la UPV. Per finalitzar la gent va poder gaudir d’una xicoteta exposició

El concert es va celebrar el passat divendres 30 d’octubre a l’auditori municipal de Castelló De Rugat. Va ser  interpretat pel grup de percussió i dolçaines de la “Colla d’Ontinyent”. Van interpretar les següents obres: Dolça Memòria (pasdoble) de José Rafael Pascual. Escalfamuntanyes (obra obligada) de Saül Gómez. Lament (obra lliure) de Saül Gomez. Va ser un concert impressionant, ens va deixar sense paraules a tots els espectadors, en la darrera obra, els percussionistes agafaren un fuet i li començaren a donar voltes per imitar el soroll del vent, a més a més, després vingué la pluja, fou quan la resta de músics començaren a colpejar amb el dit menut l’altra mà. Encara que la dolçaina parega un instrument amb un soroll insuportable, és tot el contrari, té un soroll agut però bonic, al mateix que ferm i agradable.                                                                                                      Tània Montero 2n ESO

El passat divendres 30 de Octubre, a les 19:30, a l’auditori municipal de Castelló de Rugat, vam poder gaudir de una xerrada organitzada pel col·lectiu “Greixers”. Aquella xerrada impartida per Josep Lluís Albinyana i presentada per Vicent Moreno. En aquest acte Josep Lluís Albinyana, va signar al llibre d’or de Castelló. Josep Lluís Albinyana era president del Consell Preautonòmic del País Valencià. Ens va parlar sobre “la implantació de l’ensenyament en valencià a la transició”. Aquest polític va començar a establir les bases de l’ensenyament en valencià. També va posar el model de senyera que té l’escut de Jaume I. En 1979 va deixar el càrrec. Vicent Moreno és veí de Castelló de Rugat, tècnic de política lingüística i ex alcalde de Castelló. Va ser contractat per exercir de professor de valencià després de la transició.  Moreno començà explicant que en acabar la dictadura es van produir assemblees democràtiques a la Vall d’Albaida. A Castelló hi havia partit comunista,