Revista Pebrella

Àcids és un grup de jóvens   de diversos pobles de la Vall d'Albaida. EL grup original està format per Isaïes Albert (guitarra), Jordi Segrelles (veu), Gonçal Beneyto (baix elèctric) i Llorenç Gregori (bateria), però a aquests 4 cal sumar a Xavi Llàcer (guitarra) i Eloi García (teclat) que recentment s'han sumat a aquesta aventura. Ells han publicat la seua primera maqueta composada per 9 temes a principis d'estiu d'aquest any, maqueta que podem escoltar tant al seu canal de youtube com a la plataforma "bandcamp".   A més a més el passat dia 12 de novembre varen rebre el premi que concedeix el Col·lectiu Ovidi Montllor, que premia els artistes valencians que canten en valencià, en la categoria de millor maqueta del 2016. ·          Com vàreu començar a tocar junts? Tot va començar fa un parell d'anys quan Gonçal, Jordi i Isaïes començaven a tocar per lliure amb la idea de fer alguna cosa seriosa. Al cap d'unes setmanes de tocar, van vore q

El dijous 13 d'octubre es va fer una xerrada a l'IES Manuel Sanchis Guarner per a tots els alumnes del centre.  La xerrada va consistir en explicar algunes coses de la cultura anglesa. Una de les coses que es varen parlar va ser el perquè de conduir per l'esquerra en Gran Bretanya quan tota la resta d'Europa ho fa per la dreta, i el que vam entendre és que es fa així perquè abans quan es conduïen carros amb cavalls el més lògic era fer-ho per l'esquerra i s'ha continuat fent així. També es va parlar de la típica vestimenta escocesa i dels diferents tipus de banderes, explicant que la bandera d'Anglaterra i d'Escòcia formaven l'antiga bandera britànica i aquesta juntament amb la bandera d'Irlanda, formen l'actual bandera britànica. El més curiós que es va dir va ser que es trobaren objectes perduts al tren molt estranys com per exemple un taüt, una talladora de gespa, cadàvers, etc.. Aquesta conferència ens va parèixer molt útil,

Dibuix : Inés Cortell Quin títol més suggeridor ha triat la nostra alumna, Inés Cortell, per encapçalar la seua notícia, veritat?. Comprovar que hi ha joves amb esperit crític, amb curiositat i creativitat que, a més, són grans lectors i incipients escriptors, no té preu. És una gran satisfacció per a la redacció de la revista Pebrella, comptar amb col.laboradores tan especials. Ara vos convidem a llegir la notícia i després, si ens permeteu la llicència i disculpeu la intromissió, continuarem parlant de la nostra redactora. El 29 d'agost va ser el primer dia de pau a Colòmbia, després de quasi 60 anys de conflicte, 220.000 morts i 5 milions de desplaçats. Aquesta guerra tortura al poble des dels anys 40, quan Jorge Eliécer Gaitán, un polític benvolgut pels colombians, es va atrevir a defendre la lluita pels Drets Humans, la igualtat de classes, la tolerància i la construcció d´ elements bàsics i públics per al poble colombià. Els poderosos, que veien com els campe

El viatge a Madrid el vaig emprendre el dissabte a les sis de la matinada perquè anava en cotxe i volíem arribar  allà les onze , anàvem  ma mare, el meu germà, ma tia , mon pare i jo. Mon pare conduïa. Anant, jo em vaig  adormir una estona, quan em vaig despertar vaig vore que ja estàvem en Castella la Manxa, el paisatge era molt bonic i era de color groc. Quan van arribar vam entrar a l' hotel que era molt gran i modern i a continuación ens aniríem al Santiago Bernabeu, l' estadi del Real Madrid que això sí que era gran, hi haven més de 50.000 mil persones, estava format per unes muralles molt grans i formades per unes grades llargues i molt amples. També vam vore el Parque del Retiro que era un parc molt gran, amb molts arbres i molta vegetació, l’Almudena que era una església molt bonica i formada per grans escultures i la Plaza del Sol que és una plaça molt ampla formada per una font molt gran i un campanar on es realitzen les campandes de l’any nou.

Em vaig despertar aquell matí tan normal com un altre, en l'allotjament que teníem a Alcalà del Júcar. Al matalàs que hi havia al sòl estàvem el meu amic Ivan i jo, al de dalt el meu germà i el meu amic Òscar. Els germans menuts dels meus amics van vindre per a despertar-nos. Vam baixar per a esmorzar, ens van dir que anàvem a   fer una nova activitat. Sense obrir la boca ningú dels 4 vàrem muntar als cotxes i vàrem anar a un poble veí, allí   vam agafar uns trages de neopré, ¡Anàvem a fer ràfting!!! Vàrem anar amb els monitors fins a un riu, el viatge es va fer curt ja que els xiquets anàvem en un cotxe i els pares en un altre, i els monitors parlaven amb nosaltres d' una manera molt bona ja que ells eren molt jóvens. A l'arribar vam muntar els xiquets en una barca i els pares en l'altra. Començàrem el  trajecte a poquet a poquet però més avant el monitor ens va acostar a la barca dels pares i Òscar i jo vam botar per intentar tirar a algú, però no vam durar

El viatge cap a Tabarca el vaig emprendre el divendres. Anava amb cotxe per la carretera, acompanyada de la meua família, concretament la meua mare, mon pare, les meues cosines, el meu cosí menut i els meus oncles. Al cap de dues hores aproximadament   arribàrem a Santa Pola, on dinàrem. Per la vesprada agafàrem el vaixell cap a Tabarca. Una vegada allí, em vaig quedar sorpresa pel tamany de l’illa, quasi que en menys d’hora i mitja es podia recórrer sense ninguna dificultat a peu. L’illa tenia una forma allargada amb algunes parts més estretes que altres, una part de la platja era de pedra i l’altra d’arena, també hi havia un xicotet port ple de vaixells traslladant turistes i altres que es dedicaven a la pesca. A un costat teníem el poblet de Tabarca, que no tardàrem en visitar. Aquest poble tenia uns arcs i una església espectaculars. A més els carrers adoquinats i les cases blanques transmetien un ambient molt acollidor per a la gent. Nosaltres vam agafar amistat a