dilluns, 2 de novembre de 2015

Xarrada de Josep Lluís Albinyana sobre el valencià a la transició


El passat divendres 30 de Octubre, a les 19:30, a l’auditori municipal de Castelló de Rugat, vam poder gaudir de una xerrada organitzada pel col·lectiu “Greixers”.
Aquella xerrada impartida per Josep Lluís Albinyana i presentada per Vicent Moreno. En aquest acte Josep Lluís Albinyana, va signar al llibre d’or de Castelló.
Josep Lluís Albinyana era president del Consell Preautonòmic del País Valencià. Ens va parlar sobre “la implantació de l’ensenyament en valencià a la transició”. Aquest polític va començar a establir les bases de l’ensenyament en valencià. També va posar el model de senyera que té l’escut de Jaume I. En 1979 va deixar el càrrec.
Vicent Moreno és veí de Castelló de Rugat, tècnic de política lingüística i ex alcalde de Castelló. Va ser contractat per exercir de professor de valencià després de la transició.
 Moreno començà explicant que en acabar la dictadura es van produir assemblees democràtiques a la Vall d’Albaida. A Castelló hi havia partit comunista, socialista... Però no estaven organitzats. El projecte de Josep Lluís Albinyana en aquell moment va il·lusionar el País Valencià. El consell presidit per Albinyana, va posar en marxa l’ensenyament en valencià (per primera vegada en la història). Concretament van contractar a 64 professors/es en tot el País Valencià, entre ells estava Vicent Moreno. Però a aquest nombre es van anar afegint gent que ho feia de manera desinteressada. Aquestes persones van impulsar la nostra llengua. En la primera reunió de professors i professores estava Manuel Sanchis Guarner (el nom de l’ institut és en honor a ell).
Després començà a parlar Josep Lluís Albinyana.  Explica que ell intenta interpretar la realitat i no fa cas del que diu la televisió, perquè sols diu el que vol. Ell pensa que s’acabarà aquesta política en que uns es fan rics i altres es fan pobres. Entra en el tema que ens interessa explicant que, hi ha gent que es sent ciutadana del món, altres, que es sent sols d’Espanya, també uns altres que sols de la comunitat Valenciana i finalment altres que es senten ciutadans del seu poble, la seva arrel, la seva llengua (ell s’inclou en esta categoria).
Recalca molt que el vertader mèrit el tenen aquelles persones que van fer possible l’ implantació de l’ensenyament en valencià, que son els professors/es.
També ens explicà per què Espanya sempre ha anat més endarrerida en el tema de l’educació, fa molts anys la població analfabeta superava el percentatge del països veïns.
En la transició es va formar la constitució. La constitució tenia errors com:
1. La trampa de la llei electoral. Produeix el bipartidisme.
2. El blindatge no es pot modificar fàcilment, la monarquia és permanent.
A més a més Albinyana ens conta com va sorgir aquell sentiment pel poble valencià.
A l’any 1971 (data important perquè Manuel Sanchis Guarner va publicar el seu primer llibre), Josep Lluís va començar a sentir un sentiment d’orgull pel valencià, la seva gent, la seva terra... El sentiment d’estima cap a un poble pacífic. Ell creu que la constitució no és el que ens van fer creure i que hi ha coses que cal reformar.
Ell se sent molt valencià, se sent diferent i no li agrada que el facen invisible sols per que no els interesse la seva opinió.

Li agradaria que es fera una nova constitució i té l’esperança de que ho canvien tot.
També ens conta molts anècdotes de la seva vida professional. Segons ell, una de les coses que més li molesten es que els de la capital li diguen que no volen parlar valencià perquè es la llengua dels “aldeanos”. Eixes persones estan renunciant als seus avantpassats, a tots aquells anys d’història...Som un poble treballador, pacífic i no ens podem callar davant la provocació dels de fora. Albinyana diu que li agradaria d’independència política, però primer hi ha que començar per la personal.
Per finalitzar la xerrada Vicent Moreno fa unes estimacions de l’actualitat. Hui en dia, qui té de 45-46 anys cap avall i viu a Castelló de Rugat, està alfabetitzat en valencià. El 90% de la població de la Comunitat Valenciana entén el valencià i un poc més del 60% el parla. Una xerrada, que va durar aproximadament dues hores.
Enhorabona als organitzadors per fer-nos gaudir d’aquesta xarrada


                                      Ainoa Fayos Martí 2n ESO B

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada