Revista Pebrella

Saps què és un fanfic? El prestigiós lingüista Daniel Cassany ens ho explica en aquest vídeo

Com tots ja sabeu, les sendes són camins normalment per anar a peu, abans per a anar per la muntanya quasi tot eren camins de terra, sendes i senderols, no hi havia tantes carreteres, ni camins asfaltats. Moltes sendes ara estan perdent-se perquè l'activitat agrícola en la serra ha disminuït considerablement. Però som molts els que no volem  que es perden, ja que formen part de la nostra històri a.  P er a que açò no passe  cal trafegar-les  molts a sovint, ja siga a peu, corrents o en bici de muntanya. A més les autoritats podrien dissenyar un pla de neteja (rames, males herbes..) per a mant indre tra nsitables  les més importants. Peró el problema es dona quan plou molt i quan passen les motos massa de pressa, aleshores es desfan el camins. Les persones que van a peu , corrent o amb bicicleta per les sendes fan que no és tanquen i que no és perden .  L a pluja abundant també desfà els camins i les motos quan passen de pressa, ...

Entre les novetats més importants d’aquest curs cal destacar la incorporació de l’alumnat de Benicolet. La comunitat educativa de l’institut es va congratular a l’assabentar-se que comptaven amb alumnat nou. Suposa un nou repte que estem encantats d’aconseguir.  Però com s’han adaptat els alumnes al centre i sobretot per què han decidit cursar els seus estudis al IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat?   Per a obtindre més informació un col·laborador del propi poble, Pablo Català,   ha elaborat un reportatge.     Com alguns de vosaltres sabreu, a partir d’aquest any els xiquets i xiquetes de Benicolet, hem canviat de centre, abans anàvem a l’IES Les Foies de Benigànim, i ara estem matriculats   a l’IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat, on ens trobem molt a gust. Doncs bé,   en primer lloc cal dir que   aquest canvi es va produir perquè alguns pares de l’AMPA ho van sol·licitar. Es va pensar que, com que és un cent...

Com recordareu “Un país de llibre” és un programa, que consta de tretze capítols d'uns vint minuts de durada, s'emet per internet cada quinze dies a través de lloc web del programa i d'alguns canals de televisió privats, com a Llevant TV, Informació TV, Comarcal TV i *Vilaweb TV,.. Des de Pebrella volem destacar la importància d’aquestes iniciatives que promouen l’essència de la nostra cultura. El segon capítol que s’emetrà el dijous 6 de desembre tractarà el tema de la música en valencià. Us avancem un tràiler.

Als centres educatius el professorat d’informàtica sempre està molt sol·licitat. A banda de la seua càrrega   docent   solem incomodar-lo per a que realitze funcions d’assessorament informàtic,   desenvolupe tasques de tècnic de manteniment, ens done consells   sobre   programari o maquinari adient... En fi,   el que es diu professor per a tot. Evidentment no són eixes les seues funcions però tot el professorat   d’Informàtica que ha passat per aquest centre,   ha demostrat que són uns professionals com  la copa d’un pi. I Anna, com no,   també s’ajusta   al perfil. Atenta, responsable i disposta a ajudar a tots. Això sí ens escolta sempre regalant-nos un somriure   que decora la seua amabilitat.   Hui anem a saber un poc més de la professora d’informàtica del centre   gràcies a l’entrevista que hem realitzat... Com vas decidir ser professora d' informàtica? Fa cinc anys estava treballant a un empresa d'inf...

Hui anem a parlar sobre el sentit de l'humor, aquesta capacitat que sols alguns tenen la sort de posseir. Amb açò em ve al cap una antiga història que em contava el meu iaio. Al matí del "dia de reis", dos germans baixaven al saló amb presses... Què els podia esperar baix l'arbre de Nadal? El primer germà es trobà un rellotge de marca, ben bo, però aquest va dir: - Quin regal més terrible, amb ell sentiré l'inevitable pas del temps i em faré més vell cada dia contemplant aquest rellotge, què horror... ! El segon germà es va trobar una merda que estava un poc pansida però a d'ell no li va importar i va dir: - Quina sort! Els reis m'han dut un cavall, s'ha cagat i se n'ha anat a pastar! Espere que torne prompte, tinc ganes de vore si és blanc o negre! El molt estúpid no va pensar que el cavall també podia ser marró, però això no ve al cas. Aquest, com ja sabràs, és el germà optimista, ell si que té bon sentit de l...