La superació personal: un valor a tindre en compte

Al llarg del primer trimestre, a les classes d´atenció educativa de 1r. ESO hem treballat el valor de la superació personal. Aquesta experiència ens ha agradat molt i hem decidit compartir-la amb vosaltres.
En una primera sessió varem veure un reportatge anomenat Superació personal en el qual un jove invident de Quatretonda anomenat Lluís Oltra, ens ensenyava que, tot i estar cec, podia fer quasi les mateixes coses que les persones que veiem. Lluís ens va sorprendre molt pel seu optimisme.

Degut a un tumor cerebral, que no pot ser operat, va perdre la vista, però pensa que el tumor que el va deixar cec mai es despertarà; així és com aprofita cada segon de la seua vida per seguir endavant.
També hem vist una pel•lícula que es diu Castells de gel, basada en un fet real. Tracta sobre la vida d´ una jove patinadora que es queda cega en tenir un accident. Aquesta jove, amb el seu afany de superació torna a patinar. És molt valenta, però sense el recolzament de la gent que l' estima no ho haguera aconseguit.
A més, hem visualitzat un documental sobre la vida del compositor Joaquín Rodrigo, que també es va quedar cec. Aquest músic segueix tocant i composant obres, arribant a ser un altre exemple de superació personal.
Igualment hem aprés un poc de braille, el llenguatge que utilitzen els invidents per comunicar-se. És una activitat que ha estat molt bé perquè sempre ens havíem preguntat com llegirien i escriurien els cecs.
En una altra sessió vam veure un curtmetratge anomenat El circo de las mariposas, on apareix un xic que no té cames ni braços. Primer anava amb gent poc recomanada que l’utilitzava per a que els altres es burlaren d’ell, fins que un dia va conéixer algú que li va mostrar el que realment valia i el va ajudar a creure en ell mateixa i a pensar que
podria fer les mateixes coses que els altres.
Finalment hem vist un documental que es diu La mirada, on es tracta també el valor de l´amistat per a superar obstacles.

Ens ha semblat molt interessant treballar sobre la discapacitat a les classes d’atenció educativa. Això ens ha fet reflexionar sobre aquest tema i ens hem adonat que hi ha persones que no donen importància a aquestes coses. Pensen que com ells no tenen cap discapacitat, no en tindran mai cap, i això no es així, perquè en uns segons pots passar a ser paralític, cec, sord... Així que seria recomanable que reflexionarem uns moments sobre la idea de facilitar la vida d´ aquestes persones, posant un granet d´arena per a que la seua integració siga cada dia molt més fàcil. .

Guillem Andreu i Natàlia Garcia


Reflexions


El que hem treballat a classe m' ha obert els ulls i ha fet que em posara en el lloc d'aquelles persones que tenen limitacions."
(Carla Bataller)


"Ens hem ensenyat que el que conta no és si som més o menys intel.ligents, més templats o templades, si anem millor o pitjor vestits o vestides. El que importa és tindre ganes de viure i fer el que més ens agrada. Hi ha gent que es burla de la gent amb limitacions, pero per què? Són persones com nosaltres; l'únic que passa és que els costa més realitzar algunes coses i necessiten la nostra ajuda. Jo tinc una tia que és cega i tota la meua família la recolza i no la deixem de costat. És una més i l´estimem tal i com és. Hem d´acceptar-nos com som i açò ens farà ser millors persones."

(Berta Pardo)


"Hem aprés a valorar l'esforç de les persones amb limitacions i a viure els dies com si al dia següent desapareguérem per a sempre ."
(Jordi Claveria)


"Els documentals i les pel•lícules m' han obert els ullsi m´han fet pensar en el coratge de les persones discapacitades i en les ganes que tenen de fer realitat els seus somnis."

(Eloy Bataller)

“Totes les persones hauríem de tenir en la vida una segona oportunitat. Al cap i a la fi tots som iguals, discapacitats i no discapacitats. Podem aplegar molt lluny...ajudant-nos”.

(Alba Escoto)

“Ser solidari no és deixar alguna cosa a algú i després esperar que ell/a fassa el mateix; ser solidari és ...donar sense esperar res a canvi”.

(Rafa Ferrer)

“El somni de Lluís Oltra és participar a les parolimpiades de 2012, a Londres. Qui sap si algun dia el veurem a la televisió, com a guanyador?”

(Lluís Mollá)


“Ajudar les persones que no poden veure és una bona idea”

(Yvailo Pavlov)

“Si Lluís Oltra vinguera al nostre centre, li preguntaria com pot aprendre les coses de memòria, tan fàcilment”

(Albert Mateu)


“Em va emocionar molt el video Superació personal, perquè Lluís ens ha ensenyat que no té por a res. Per a ell els minuts són or.”

(Jordi Camarena)


“A mi em va agradar molt el documental de Lluís, perquè em va semblar un xic molt intel.ligent, i el seu amic Héctor és molt bon amic”

(Jeremias Gonçalves)


“Que tingues molta sort, Lluís”


(Arturs Jefimovs)



Cliqueu en aquest enllaç per veure el video “Superació personal”