Reportatge: presentació d' Eclipse de luna al nostre centre

­­­­­­­­­­­­­­                                   MARIA SENTANDREU

ECLIPSE DE LUNA: un tresor ple de llum
­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­Presentació d´Eclipse de luna a l´IES Sanchis Guarner
(Castelló de Rugat)   8 de març de 2011

“Per veure amb claredat tan sols hem de canviar la direcció de la mirada”

Antoine de Saint-Exupéry

Tal com resa la cita del genial escriptor francès Antoine de Saint- Exupéry, de vegades només cal un canvi de perspectiva per veure amb més nitidesa que les coses no són el que semblen, que els entrebancs a salvar no són gegants fantasmagòrics, sinó simples i inofensius molins de vent que fan girar les seues aspes al ritme plàcid de vents afables.
Tanmateix, l´ ésser humà, presoner d´ un incorregible victimisme, acostuma a dirigir la mirada en la direcció equivocada i acaba per desenfocar el seu objectiu, deformant la realitat que l´ envolta i veient-se irremissiblement arrossegat cap a una desconcertant obscuritat que paralitza els seus fràgils sentits.
És així que la foscor i la por fan acte de presència, impedint-li  percebre la llum que hauria de donar sentit a la seua vida, el retrobament del vertader rumb: la pròpia identitat.

També amb massa freqüència  acabem per emprar tòpics amb l´ afany de  lliurar-nos de tota culpabilitat, en lloc d'estirar amb fermesa el fil de la responsabilitat i intentar teixir un món a la nostra mida, el món que realment ens mereixem.
Qui de nosaltres no ha escoltat, alguna vegada, veus fatalistes proclamant que els joves estan desmotivats, que han perdut el nord, que no respecten els valors més elementals, que estan exempts de civisme, de perspectives, de responsabilitat...?
El ressò derrotista del pessimisme ajudarà ben poc a canviar i millorar tot allò que no ens agrada; cridar enmig de la tempesta mentre ens estem ofegant no ens salvarà del naufragi. Si volem arribar a la vorera, sans i estalvis, haurem de ser pràctics i lluitar amb totes les nostres forces.
Per la part que em toca, com a docent, he de confessar-vos que em preocupen  aquestes actituds, malauradament massa esteses, a hores d'ara.
Deixar-nos arrossegar per aquest corrent no sembla el camí més adient per  lluitar contra la desmotivació escolar. Hauríem de valorar que al” joc” de l'ensenyament les cartes no estan trucades i que ens juguem quelcom de massa valuós, tan valuós com els somnis i els projectes de futur dels nostres joves, és a dir, el nostre futur.
És cert que la pèrdua de valors a la nostra societat és una innegable realitat que podem constatar per tot arreu; també, com no, a les nostres aules.
Però si volem que les coses  realment canvien, hauríem de deixar de banda les lamentacions, que no condueixen a cap lloc, i passar a l´ acció.
Però, quina és la fórmula “màgica” per aconseguir motivar els nostres alumnes i fer que s'interessen al nostre discurs? Bona pregunta, veritat?...entendreu que no és fàcil trobar-ne la resposta.

El que sí podem afirmar és que els nostres joves necessiten ferms referents que els ajuden a créixer com a persones amb valors disposades a fer d'aquest món un lloc més amable on tothom, sense excepció, hi trobe el seu lloc. Referents que posen de relleu que, des de la foscor, també és possible veure la llum, que ens mostren com el respecte i  la tolerància s´'agafen de la mà i caminen junts a la recerca d'un valor imprescindible:  la pròpia llibertat. Referents, en definitiva, que de vegades tenim ben a prop, i que es materialitzen en persones com Maria Sentandreu, una jove que fa poc  tinguérem el plaer de conèixer i que ens va oferir una lliçó de vida inoblidable.
Així és, el passat 8 de març, dia Internacional de la dona treballadora, un grup d'alumnes , professors i personal no docent vam tindre el privilegi de viure un moment quasi màgic. Va ser un d'eixos moments que rares vegades es presenten a les nostres vides i que, precisament per aquesta raó, no tenen preu. Sincerament és difícil transmetre amb paraules tot el que, en el breu espai d'una hora, va ocórrer a la sala d'usos múltiples del nostre centre; tanmateix, ho intentarem.
Quan parlem de moment quasi màgic, de debò que no exagerem. Aquest 8 de març, una coneguda i estimada jove, natural de Quatretonda, Maria Sentandreu, en un acte d´ envejable coratge, va despullar la seua ànima presentant-nos el seu  poemari Eclipse de luna,  i jo vaig tindre la gran sort de presentar-la al nostre públic, fent un breu repàs de la seua trajectòria personal i professional.
María és una jove de 25 anys que va nàixer amb una malaltia anomenada Retinosi Pigmentària, la qual genera una pèrdua de visió de manera progressiva i gradual. Tot i això, és llicenciada en Periodisme, per la Universitat de València i ha col.laborat en diversos mitjans de comunicació: ràdio, premsa escrita i  revistes culturals.
Inicià la seua experiència literària gràcies al concurs Prometeo, un certamen que organitza l´ ONCE per tal de fomentar l´ escriptura entre menuts i joves invidents.
L´ any 2003 va obtindre el segon premi de la seua categoria per Lo que no se ve. A més, el jurat considerà que els seus relats Una buena amistad (1999), El manantial de los ángeles (2000) i Nelafeur , el bosque mágico (2002) mereixien un accèssit.
Sempre havia escrit narrativa, però en aquest llibre eixampla el seu horitzó i s´ atreveix a submergir-se en el camp de la poesia.
Finalitzats els prolegòmens de rigor, i davant l´ atenta i curiosa mirada d´ uns alumnes més que respectuosos (aprofitem l´ ocasió per felicitar-los), Maria es va presentar personalment i ens va dirigir unes paraules que no ens deixaren indiferents.
No és fàcil resumir la vida d'una persona en pocs minuts, però la nostra convidada ho va fer, a més, amb un extraordinari sentit de l´ humor, la qual cosa li agraïm. Ens va impressionar l´ alegria, la sinceritat i l'entusiasme que ens transmeteren les seues paraules.
En un to impregnat d'optimisme i naturalitat, Maria ens va contar com es va sentir quan,  als dotze anys, va perdre la vista. També ens va explicar  que Eclipse de luna n'és el fruit agre- dolç d'aquest fet que marcaria per sempre la seua vida.
Aquest  primer llibre és una  recopilació de 23 poemes inèdits, escrits per ella a l'època de la seua adolescència i que contenen una intensa càrrega emotiva, aconseguint tocar la fibra sensible del lector, en tractar temes com les dificultats de la vida, els desenganys provocats per l´ amor i l´ amistat, la obscuritat i el desig de veure la llum, la superació dels obstacles, la recerca d´ u mateix i l´ afany per ser feliç.
Segons Maria, aquests poemes foren escrits entre 2002 i 2004 i reflecteixen el ball entre les llums i les ombres que existiren en la seua ment d'adolescent,  una etapa de la seua vida en què només desitjava desfer els nus del passat, començar una nova vida lluny de la infantesa i retrobar la seua vertadera identitat. Varen ser uns anys plens de dubtes i contradiccions, però mai  deixà de lluitar , obrint-se camí en la vida i aconseguint un futur millor, un futur, com parlàvem al començament,  a la seua mida.
La nostra insigne convidada continuà explicant que el seu recull de poemes es divideix en quatre àrees temàtiques que es poden identificar amb les fases de la lluna. Així , s´ estableix una analogia entre la lluna i el cicle vital que servirà per marcar una trajectòria existencial. En cada fase hi ha unes condicions de llum diverses que podem relacionar amb sentiments més opacs o emocions més transparents.
La primera part equival a la Lluna en Quart Minvant. Sentiments com la tristesa comencen a eclipsar l´ ànima, i la llum s´ apaga. Són cinc poemes que parlen sobre l´ amor no correspost.
La segona  part representa la Lluna Nova. No hi ha llum, tan sols foscor, tot s´ acaba i torna a començar. Són poemes amb molta tristor o nostàlgia perquè, si es vol començar de nou, abans cal tocar fons. Hi podem trobar temes com la mort, la por a la foscor, la decepció d'un amic, la soledat i, fins i tot, el rebuig.
La tercera part, la Lluna en Quart Creixent, reuneix poemes més positius que expressen dubtes, dilemes morals i canvis existencials. És el moment de retrobar la identitat entre el naufragi, la mentida, el passat, la doble personalitat, la llibertat i el desig de seguir caminant.
La quarta part representaria la Lluna Plena; són poemes, segons l´ autora, que rellueixen gràcies a l´ amor, el temps i la felicitat.
Així mateix, Maria va aprofitar el seu discurs per animar el nostre alumnat a cultivar la lectura i l´ escriptura, un món misteriós on la creativitat i el poder de la imaginació s´ imposen, permetent que els nostres somnis puguen fer-se realitat.
També ens va confessar que escriure és, per a ella, una necessitat com respirar; curioses paraules que ens fan reflexionar i ens ajuden a entendre molt millor l´ univers que ha estat capaç de crear la nostra protagonista per  sobreviure a les seues pors.
Com veieu, aquest valuós testimoni evidencia que, malgrat els temps que ens toca viure, sí és possible trobar vertaders referents per als nostres joves.
Tot seguit, Maria donà pas a la part més emotiva de la seua presentació: la lectura d´ uns poemes escollits per ella mateix, alguns dels quals havíem treballat amb els alumnes, a les classes d'Atenció Educativa.
Els poemes  van ser llegits en braille per Maria, la qual cosa va accentuar la curiositat i l´ interès de l´ alumnat, que, amb una emoció sincera i a cada cop menys continguda, esclatava reiteradament en forts aplaudiments. 
Seguidament, els nostres alumnes van tindre l´ oportunitat de preguntar-li a Maria tot allò que desitjaven conèixer sobre la seua vida i el seu llibre. La timidesa, les rialles, la curiositat, la improvisació, la naturalitat, la lectura d'un parell de poemes escrits pels nostres alumnes i, sobre tot, el respecte mostrat,  impressionaren una  jove  i emocionada escriptora que amb un somriure satisfet ens deia que havia gaudit molt amb la nostra companyia i  que s´ emportava a casa uns records ben especials.

Finalment el públic va poder adquirir un exemplar d´ Eclipse de luna, que la pròpia autora signava, amb dedicació i amabilitat.
Si em permeteu, deixeu-me que vos conte una anècdota que ens va fer molta gràcia. Per a algun dels nostres alumnes, la signatura de Maria semblava un graffiti, i així ho va “abocar”, en veu baixa, pensant que la improvisada “ graffitera“ no ho havia escoltat. Encara estic sentint les rialles de Maria, recordant aquesta ocurrència...Ara el protagonista d'aquesta anècdota veurà més clar que els invidents desenvolupen altres sentits per compensar la balança. És just, no és cert?. Ja tenim una altra lliçó per a recordar...
Sens dubte, aquest va estar un altre d'eixos moments  quasi màgics dels què parlàvem,  moments especials gràcies als quals no ens penedim d´ haver decidit dedicar la nostra vida a l´ ensenyament.
I acabem recordant que la nostra directora, Emi Albiñana, va fer signar Maria Sentandreu al llibre d'honor del nostre centre, deixant constància  que hem estat uns privilegiats perquè una gran personalitat  i, sobre tot, una gran persona, ens va fer els honors oferint-nos un tresor que, n´ estem segurs, il.luminarà per sempre el nostre record i el nostre cor.

Gràcies, Maria, per oferir-nos el millor de tu mateix, per ensenyar-nos a lluitar sense por i sense treva, i per contagiar-nos la teua felicitat. Continua sempre per  eixe camí sense retorn que has emprés amb decisió i que et conduirà allà on tu, i només tu, desitges.
                                                               
Text: Maria Benavent Benavent
Fotografies: Josep Navarro

                                                   Castelló de Rugat, 9 de març de 2011

POEMES LLEGITS:  

Nuestra ruleta, Pasajero perdido, Sentencia. Nada, Mi vida sin ti, Ya no, Espejismo, Vuelvo a ser feliz.
PER A MARIA, AMB AFECTE


El dia que va vindre Maria Sentandreu a visitar-nos jo estava molt content i m´ ho vaig passar molt bé. El que més em va agradar va ser la lectura dels seus poemesr.
(Rafa Bataller, 1r ESO)

A mi m´ ha agradat molt conèixer Maria, per com  parlava, per com ha tirat endavant i, sobre tot pels seus poemes. Jo no sé com pot escriure si no veu, serà molt difícil.
(Antonio Cobo, 1r ESO)

Quan va vindre Maria al nostre institut va parèixer molt impressionant com llegia tan ràpid. Per a mi Maria és molt valenta i llig els seus poemes molt bé. Jo volia pregunta-li si llegia molts llibres, però tenia un poc de vergonya. Però així i tot, encara li vaig preguntar què significava la portada del seu llibre. També li voldria preguntar si l´ ha ajudada algú a escriure i a pensar els seus poemes.
(Jeremias Gonçalves, 1r ESO)

Em va donar la impressió que Maria és una persona que ha lluitat molt per ser acceptada. A mi em fa pensar que hem de valorar el que tenim perquè d´ un dia a l´ altre ens pot canviar la vida. Però el que més em va agradar va ser el torn de preguntes perquè hi havia preguntes molt interessants i d´ altres molt gracioses.
(Albert Mateu, 1r ESO)

El que més em va agradar va ser quan Maria va llegir els poemes que va escriure ella al seu llibre. El que menys em va agradar va ser que van participar pocs al torn de preguntes. Jo volia preguntar-li com tenia la casa, per veure si la tenia adaptada per a invidents. Felicitats, Maria, pel teu treball, i moltes gràcies per vindre a veure´ ns
.
(Lluís Mollà, 1r ESO)

Em va agradar molt la visita de Maria Sentandreu i m´agradaria que tornara a vindre perquè és una bona persona i és molt valenta. Li dóne molts ànims per a que escriga un altre llibre perquè els seus poemes m´ agraden molt. Pense que la seua infantesa haurà sigut molt trista, perquè només quatre dels huit poemes que va llegir em van semblar alegres. Cal que gaudisques de la vida amb molt d´amor.

(Rafa Ferrer Alcaraz, 1r ESO)

Em va impressionar molt que Maria fora capaç de sentir-nos parlar encara que parlàvem molt baixet. M´ ha agradat prou la presentació del llibre de poemes, però va durar massa poquet.
(Heron Boronat, 1r ESO)

Maria, em va agradar molt la teua visita al nostre centre, el passat 8 de març. Quan vaig acabar d´ escoltar els teus poemes em vaig emocionar, perquè a mi també m´ agrada escriure´ n. Te´ n ofereix un molt curtet que vaig escriure fa poc, a veure si t´ agrada.

14 de febrero,
los tulipanes son rojos,
la hierba es verde
y tú eres blanca como la nieve.
                                                                             (Javier Bonet, 1r ESO)

Maria, quan vas llegir els teus poemes vaig poder sentir com havies patit en el passat, però em va agradar molt el sentit de l ´ humor que ens vas mostrar per tal de superar les coses del passat amb passes de gegant. Açò em va deixar “tocada”.

                                                                               (Roser Payá, 1r ESO)

Hola, María! Volia dir-te que m´ alegre molt perquè has aconseguit fer realitat els teus somnis, i la teua malaltia no ho ha impedit. Açò demostra que si volem aconseguir les coses podem.
Llegir en braille m´ ha semblat molt difícil, realment ho és? Disculpa, però no em vaig atrevir a preguntar- t´ ho davant de tota la gent. Per acabar, tan sols em resta dir-te que em sembles molt bona escriptora. Els teus poemes em van agradar molt, sobre tot el que parla de la ruleta i el que diu que per fi eres feliç.
                                                                        (Désirée Valiente, 1r ESO)

Hola, Maria! M´ han agradat molt els teus poemes per la forma d´ expressar les teues emocions i sentiments. Continua fent el que més t´ agrada: la poesia, el periodisme, etc... Escriuràs algun altre llibre de poemes?

(Arnau Pascual, 1r ESO)

Em vaig alegrar molt de conèixer-te, Maria. Estava impacient per fer-ho des que et vam escriure el poema, Roser i jo. Ets molt valenta. Quan em faça gran m´ agradaria ser tan valenta com tu.
(Nuria Lamagrande, 1r ESO)

Maria, m´ encanten els teus poemes. Eres molt bona escriptora, perquè les rimes que fas m´ agraden molt i són molt xules.
Quan estaves llegint els poemes en braille, tan be i tan ràpid, em vas impressionar. Continua fent poemes perquè vals per això.
Un dels  què més em va agradar és “Vuelvo a ser feliz”. M´ agrada perquè diu que quan tu trobes la felicitat, trobes la seguretat en tu mateix.
(Joaquin Boronat, 1r ESO)

El dia que vas vindre al nostre centre teníem moltíssimes ganes de veure ´t, d´escoltar-te parlar, que ens contares tot el que havies passat al llarg de la teua vida, que, per la meua part m´ emocionà molt, i m´ encantaren les teues paraules.
Els poemes són molt bonics i quan els llegires, per a mi va ser el que més em va agradar.
La veritat és que em vaig quedar en les ganes de parlar amb tu i preguntar-te algunes coses. Crec que eres molt valenta i lluitadora; jo no sé si haguera pogut tirar endavant com tu, i per això pense que eres una persona digna d´admiració.

T´he escrit un poema que et dedique i que expressa tot el que m´ ha transmés la lectura del teu llibre, per a mi un llibre de poemes que poques persones poden fer. M´ agrada escriure quan necessite expressar el que porte dins. Espere que t´ agrade el poema. Una abraçada molt forta i a seguir endavant. No canvies!

VA PER TU!

Amb els teus poemes
Canviares el meu pensar,
Les nostres vides
Començaren a canviar.

La teua valentia
Es proclama per tot arreu,
Amb un salt d´ alegria,
Escoltàrem la teua veu.

Tots anàrem contents
A escoltar els teus poemes,
La teua veu transmitia els sentiments
D´ una vida plena de patiments.

Des del poema més trist
Al poema, sens dubte, més feliç,
Desd´ una vida sense rumb i sense ningú
A una vida amb un camí per seguir amb algú.

D´ una amistat falça, a un amor pur,
Dels plors, a unes risses amb un futur
De ser apartada, a ser envejada,
D´ una infància amargada, a una vida desitjada.
Maria Sentandreu, la teua vida ha canviat,
Recupera el temps perdut,
Deixa enrere el passat
I comença a disfrutar d´ aquesta oportunitat. 

(Natalia Garcia, 1r ESO)

Hola, Maria, sóc Berta. Volia dir-te que em va agradar molt que vingueres
al nostre institut. Em va semblar que al principi estaves més nerviosa, però després et vas llançar, et vas presentar,ens vas llegir els teus poemes i vas aconseguir aborronar-me, en veure ´t tan decidida. El que has fet demostra molta valentia. Ets un model a seguir. Segueix així. Besets.
(Berta Pardo, 1r ESO)

Vaig estar escoltant Maria a la sala d´ usos múltiples i volia dir que al meu costat hi havia un company, un poc pesat, que no parava de xarrar perquè deia que no li agradava açò de la poesia. Jo li vaig dir que fera per escoltar un poema, un i prou, i quan acabà d´ escoltar-lo em va dir que li havia agradat;  en el segon va passar el mateix, així fins que Maria va acabar de llegir-los tots .
Ànim, Maria, segueix escrivint, que tu tens molt de valor!
(Jordi Camarena, 1r ESO)

Hola, Maria, sóc Guillem. Em van encantar els teus poemes, i crec que no deuries de deixar d´ escriure perquè se te dóna molt bé i, a més,  són molt bonics.
El poema “Vuelvo a ser feliz”és el que més em va agradar. No et mereixies passar-ho tan malament en el passat.
Em va sorprendre molt la rapidesa amb què els llegies. Jo volia preguntar-te una cosa, però no em vaig atrevir. La pregunta era, en què et vas fixar  per a triar el teu company?
Maria, no pares d´ escriure perquè eres un model a seguir.

(Guillem Andreu, 1r ESO)

A mi m´ agrada el llibre de Maria i també em va agradar que no em semblava cega perquè quan ens parlava ens mirava als ulls. A mi m´ agrada molt la seua signatura perquè pareix un grafitti
(Arturo Jesimovs)

Hola, Maria, sóc Joel, un alumne de la teua amiga i professora meua, Maria Benavent. A mi m´ agrada composar cançons i he pensat que les cançons són també poemes, però amb melodia, així que m´ he decidit a escriure´ t una de les que més m´ agraden i que, per a  mi, està  prou bé, a veure què et sembla a tu. S´ anomena ¿KE ÉS LA VIDA?  i diu així:


Yo soy así
No es real,
En mi tierra
La fe es guerra
La vida pasa,
Todo cansa
Mira a tu alrededor,
Todo lleno de color
A la mañana siguiente
Todo es frecuente.

Adiós color,
Adiós vida,
Ésta se me olvida,
Creo que es una mentira,
No, espera, es la vida.

 I ara et diré què pense de tot el que ens vas contar l´ altre dia, quan vingueres al nostre centre. Quan et sentia llegir poemes com el de la ruleta o el de que tornaves a ser feliç, vaig sentir molta tristor, però després ja no,després vaig sentir l´ alegria que transmitien, perquè tu estaves allí davant de tots nosaltres sempre somrient, i açò em va emocionar.

(Joel Soler, 1r ESO)

Hola, Maria, sóc Carla, l´ alumna que et va llegir els dos poemes. Per a mi l´ acte de presentació del teu llibre va ser molt important. Em sembla que eres molt valenta i que has lluitat per la teua felicitat i finalment l´ has aconseguida.
Tenia moltes ganes de conèixer-te. El teus poemes m´ han servit d´ inspiració per escriure´ t els dos poemes que et vaig llegir. Que sigues molt feliç, molt d´ ànim i endavant!. De la teua amiga Carla.
(Carla Bataller, 1r ESO)

Va ser un dia molt bonic perquè portàvem molt de temps parlant de Maria Sentandreu, i haver-la vista en persona em va agradar molt. A mi els consells que ens va donar em van agradar molt. Ànim, Maria, segueix escrivint aquests poemes tan bonics.
(Jordi Claveria, 1r ESO)

Em va agradar molt la visita de Maria, sobre tot la part en la que va llegir els poemes. El poema que més em va agradar va ser l´ últim. El seu llibre m´ agrada molt i m´ alegre que n´ haja venut molts ací, al nostre centre. Espere que prompte trobes treball i que, quan pugues, ens faces una altra visita.
(Joan Ribes, 1r ESO)

El que més em va agradar és que li feiem moltes preguntes a Maria i ens contava moltes coses del seu llibre. Crec que Maria se´ n ha anat molt contenta i feliç del nostre institut.

(Àlex Penalba, 1r ESO)

Em va agradar molt la presentació d´ Eclipse de luna. Em vaig emportar moltes sorpreses perquè no sabia com podia escriure i tampoc pensava que llegiria tan bé. Després de parlar d´ ella tenia moltes ganes de conèixer-la,
(Àlex Atienza)

La presentació del llibre de Maria Sentandreu em va agradar molt, perquè va llegir poemes, vam veure com signava i com llegia. I, sobretot, l´ experiència de fer-li dues preguntes que crec li van agradar, perquè es va riure. Ànim, Maria!
(Eloy Bataller)

Em va agradar molt conèixer Maria. El moment que més em va sorprendre és quan va signar els llibres. No sabia que Maria podia signar-los perquè és invident. Ànim i endavant, Maria!
(Sergi Gilabert)

La xarrada del dia 8 de març passat va ser molt interessant i divertida, perquè vam conèixer una dona que per mi és una heroïna, perquè el que ha fet té molt de mèrit. Continua així, Maria.
(Roger Santamaria)

Em va agradar molt tot el que va dir Maria sobre els valors de la vida, que aquesta xica té en abundància, i  hauríem de prendre exemple d´ ella, de la seua fortalesa, de com lluita cada dia i fa front a tot. Jo l´ anime per a que continue com fins ara i vull que sàpiga que s´ ha convertit per a nosaltres en un gran exemple a seguir. Maria, jo volia oferir-te un poema que he escrit per a tu, a veure si t´ agrada.

LAS CUATRO ESTACIONES

Si nieva en invierno
Haremos muñecos,
Luego, al calor del fuego,
Al celebrar la Navidad,
Y después de tanto trasiego,
Hay que tomárselo con más sosiego.
.
Los frutos y flores se esconden deprisa,
Hasta la primavera no volveremos a ver sus bellos regalos.

En primavera los árboles despiertan,
Podemos comer cerezas,
Crecen flores de mil colores,
Y se alegran los corazones,
Hace calorcito y hay que abrigarse un poquito,
Y ver las nubes pasar, es una invitación a soñar.
Los niños esperan al conejito de Pascua,
Entusiasmados recogen los huevos de colores.

En verano, cuando hace calor,
La siesta apetece un montón,
Luego, a darse un chapuzón,
Comer helado, pero sin darse un atracón,
Estamos alegres porque tenemos vacaciones,
Al igual que la cigarra, que de cantar no para,
Los animales se refugian del calor, a la sombra,
Para no achicharrarse bajo el sol.

En otoño, las hojas recojo,
Si no hace un día ventoso,
Ya que en casa estoy ocioso.
Si llueve algún día,
A la calle no puedo salir,
Y en casa me voy a aburrir.
Las ardillas corretean sin prisa,
Pero sin pausa, por los deshojados árboles.

(Sabina Oltra, 1r ESO)
                                                                                                                          
Maria m´ ha transmès molts sentiments, sobre tot m´ ha transmès molta valentia perquè mai es rendeix i sempre segueix endavant. És un bon exemple per a tots nosaltres.

                                                                            (Jenny Tormo, 2º ESO)

Per a mi que Maria haja arribat tan lluny significa que és un clar exemple de superació personal, i açò ens demostra que, siguen quines siguen les nostres circumstàncies, si posem ganes i il.lusió, res ens impedirà que fem realitat els nostres somnis.
                                                                                (Alba Soler, 2º ESO)

María m´ ha aportat molta confiança, sobre tot, m´ ha fet veure que encara que els obstacles et juguen males passades, no has de deixar de ser la persona que sempre has sigut. No canvies, Maria!
                                                                                 (Oria Soler, 2º ESO)

A mi em sembla que Maria és una persona molt valenta i genial perquè no es rendeix mai i sempre veu el costat positiu de les coses en les pitjors situacions, per molt difícils que siguen. Continua així, Maria.
                                                                       (Miguel Alentado, 2º ESO)

Maria, els teus poemes m´ han transmès sentiments i emocions, també molta alegria, encara que també un poc de tristor. Desitge que continues com fins ara, perquè sé que tu pots. Segueix endavant i molt d´ ànim!  
                                                                             (Ouidad Drissi, 2º ESO)

Maria Sentandreu és una persona que ha plasmat en un bonic llibre anomenat Eclipse de luna, tots els seus sentiments i emocions, la qual cosa fa d´ ella una persona brillant i amb coratge. Malgrat la seua malaltia segueix endavant i ,com que té molt clars els seus objectius en la vida, està aconseguint tot el que es proposa. Segueix així, Maria, i no deixes mai de lluitar!
                                                                           (Carla Francés, 2º ESO)

Comentaris

  1. Enhorabona es tracta d'un gran reportatge sobre una gran persona. Els comentaris de l'alumnat també són immensos, d'una sensibilitat que diu molt de la seua qualitat humana. Felicitats a totes les parts.

    ResponElimina
  2. Completíssim reportatge. Aquest no és un reportatge qualsevol. Es tracta d´esperit. Es tracta d´esperança. De bona literatura. Moltes gràcies Maria Benavent per permetre reproduir-lo aquí. La seua lectura reconfor-ta i alegra la vida. Enhorabona als petits escriptors, els quals amb les seues intervencions ens brinden l´oportunitat d´apropar-nos als seus sentiments des d´una perspectiva diferent, fresca i innocent. Torne a repetir, en nom dels lectors d´aquesta Revista, i en el meu propi, moltes gràcies i…avant !

    ResponElimina
  3. Ola Maria ma agradat molt la teua visita, estaem molt im`pasients per voret i saber mes de tu, la nostra mestra Maria ens a parlat molt be de tu i de lo que et va pasar en el passat pero aixo ja es aigua pasada i as trobat a jorge una persona maravillosa seguix aixina molts besitos i una abraçada molt forta ere un exemple a seguir....

    ResponElimina
  4. Ola Maria ma agradat molt la teua visita, estaem molt im`pasients per voret i saber mes de tu, la nostra mestra Maria ens a parlat molt be de tu i de lo que et va pasar en el passat pero aixo ja es aigua pasada i as trobat a jorge una persona maravillosa seguix aixina molts besitos i una abraçada molt forta ere un exemple a seguir....
    alba escoto 1º eso

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aprendre anglés amb cançons subtitulades

Relativitat vs. quàntica