dijous, 31 de març de 2011

RESPOSTES I COMENTARIS DE MARIA SENTANDREU PER AL NOSTRE ALUMNAT, ARREL DEL REPORTATGE PUBLICAT A LA PEBRELLA AMB EL TÍTOL “Eclipse de luna, un tresor ple de llum”.


Com recordareu, el passat 8 de març vam tindre la sort de conéixer una jove periodista i escriptora , natural de Quatretonda, que ens va presentar el seu poemari Eclipse de luna. Ara Maria Sentandreu, com a mostra d´agraïment per l´actitud de respecte i interès que tot l´alumnat va tindre envers la seua persona, ens ha escrit unes paraules que no tenen desperdici. Gràcies, Maria, per la teua deferència i, sobre tot, per la teua sensibilitat.  

“La meua visita a l’IES Manuel Sanchis Guarner ha estat una experiència molt positiva. He tingut l’oportunitat d’apropar la poesia als alumnes i crec que açò ens ha aportat a tots sensacions agradables. Gràcies, Maria Benavent, per convidar-me a participar i enhorabona pel reportatge que has publicat en la revista Pebrella. També vull donar les gràcies a Josep Navarro per la seua col.laboració en tot allò relacionat amb el material gràfic. I sobre tot ,gràcies als alumnes, que són els vertaders protagonistes d’aquesta història. Els escriptors no som ningú sense lectors, i descobrir que els joves estan interessats en el meu treball, és un privilegi per a mi”.

Per a Rafa Bataller:

Saber que els meus poemes van ser un motiu d’alegria per a tu em fa somriure i tenir esperança en el futur.

Per a Antonio Cobo:

Escric amb un ordinador adaptat que té un programa de veu incorporat per a llegir-me tot allò que hi ha a la pantalla. No és difícil escriure perquè sempre ho he fet, des de que tenia dotze anys. I m’agrada molt!

Per a Jeremias Gonçalves:

Sí, llegir és una prioritat en la meua vida. A l’ONCE hi ha una biblioteca per a invidents, amb milers de llibres en braille i també en so per a escoltar. La poesia no es pensa, la poesia és un sentiment que cal transformar en paraules. Escriure per a mi és un moment privat que sempre realitze en solitari, però cadascú té la seua manera de fer les coses.

Per a Albert Mateu:

He lluitat molt, sí, però més que per ser acceptada per continuar endavant quan hi havien massa obstacles en el camí. Tens raó, cal valorar el que tenim i compartir-ho amb la gent que ens estima.

Per a Lluís Mollà:

Ma casa és com qualsevol altra, però amb pocs obstacles. Cada cosa té un lloc assignat i cal respectar-lo perquè jo puga organitzar-me. A més tinc alguns electrodomèstics que em parlen i eixa veu em permet utilitzar la rentadora, la bàscula d’aliments, la calculadora, el termòmetre o el rellotge, amb autonomia i normalitat.

Per a Rafa Ferrer Alcaraz:

La meua infantesa no va ser trista, però tampoc va ser una època fàcil per a mi. Vaig tenir molts problemes, però també vaig tenir moltes alegries i uns pares que van estar sempre al meu costat. Ara sóc més feliç que mai!

Per a Heron Boronat:

Potser el secret de l’èxit siga eixe, que la gent es quede amb ganes de més i amb la suficient curiositat com per a llegir el llibre sencer. No ho sé. Però m’alegre que t’agradara la presentació.

Per a Javier Bonet:

Jo també em vaig emocionar de veure-vos a tots tan interessats i amb tanta atenció. Ânim i continua escrivint. I llig poesia quan tingues oportunitat, perquè llegir l’obra dels altres ens ajuda a millorar la nostra.

Per a Roser Payá:

En la meua adolescència va haver moments difícils de superar, però també he tingut sort en la vida i he aprés a valorar les coses bones. Tanmateix, tenim tendència a escriure quan estem malament perquè és una manera de descarregar l’ànsia. Cal viure el present i millorar cada dia.

Per a Désirée Valiente:

Res és fàcil ni difícil, tot depén de la nostra actitud. No oblides que per a aconseguir el que desitgem sempre hem de fer un esforç. Per a mi era important llegir, així que vaig aprendre braille amb molta curiositat i alegria. Encara que llegir en braille és més lent que llegir en tinta, però t’adaptes al que tens i prou.

Per a Arnau Pascual:

De moment estic presentant ‘Eclipse de luna’ i gaudint de totes les experiències. Però supose que sí, que dins d’uns mesos començaré a treballar en un segon llibre. Gràcies per les teues paraules d’ànim.

Per a Nuria Lamagrande:

No es tracta de ser valenta o no, sinó de buscar solucions als problemes i aprendre a viure amb més calma i serenitat. Cadascú troba el seu camí, però cal tenir paciència.

Per a Joaquin Boronat:

És cert això que dius de què quan trobes la felicitat et sents més segur de tu mateix. Ara bé, fer bones rimes és qüestió de sort, de vegades estàs inspirat i d’altres no.

Per a Natalia Garcia:

Dius que no saps si hagueres pogut tirar endavant si hagueres estat en la meua situació, però t’assegure que sí, d’una manera o d’una altra hagueres seguit caminant. No t’imagines quantes persones hi ha al món, fins i tot en pitjors condicions que les meues, que fan meravelles amb la seua voluntad i el seu esforç. Gràcies pel poema, m’ha agradat.

Per a Berta Pardo:

M’alegra saber que t’han agradat els meus poemes. No pretenc ser cap model a seguir; sóc com sóc i faig les coses el millor possible, res més.

Per a Jordi Camarena:

Gràcies per animar-me, però hem de respectar l’opinió d’aquells que no comparteixen els nostres gustos. Ara bé, si deixàrem a una banda els prejudicis ens enduríem més d’una sorpresa.

Per a Guillem Andreu:

Haver patit un poquet en el passat ajuda a valorar amb més intensitat les coses bones del present. Per a triar al meu company em vaig fixar en la veu, el carácter, la manera de parlar i l’olor corporal. Perquè la bellesa també està a l’interior. L’atracció potser visual, però és una intuició.

Per a Arturo Jesimovs:

El teu comentari de la signatura com a grafiti em va fer molta gràcia. Ara sóc cega, però he arribat a veure i això ajuda a tenir en compte alguns detalls.

Per a Joel Soler:

Dius que et van emocionar els meus somriures i a mi els vostres aplaudiments i el vostre silenci atent. La música i la poesia estan unides, no són el mateix però es complementen. Continua composant i escrivint versos, que potser algun dia es convertiran en lletra de cançó.

Per a Carla Bataller:

Per a mi és important que els meus poemes arriben a l’ànima de la gent sensible com tu. També et desitge que sigues feliç. I continua escrivint perquè només amb esforç i paciència els somnis es fan realitat.

Per a Jordi Claveria:

Sí, va ser un dia molt bonic. Gràcies a Maria Benavent ens vam conéixer i vam compartir una experiència molt interessant.

Per a Joan Ribes:

M’alegra saber que t’ha agradat el meu llibre. “Vuelvo a ser feliz” és per a mi un poema molt especial, possiblement el més positiu d’Eclipse de luna.

Per a Àlex Penalba:

Doncs creus bé, me’n vaig anar molt contenta de l’institut perquè la vostra acollida va ser magnífica.

Per a Àlex Atienza:

De vegades la vida ens ofereix sorpreses inesperades, només cal estar disposat a conéixer coses noves i mantenir la curiositat.

Per a Eloy Bataller:

Va ser divertit escoltar les vostres preguntes i vaig contestar el millor posible. Algunes curiositats que teniu sobre la meua vida em van fer riure, però va ser una experiencia positiva.

Per a Sergi Gilabert:

Puc signar perquè encara vaig arribar a veure i vaig aprendre a escriure a mà amb el bolígraf, com vosaltres. Ara utilitze una plantilla per a escriure recte, però normalment utilitze l’ordinador, que em resulta més fàcil.

Per a Roger Santamaría:

El dia 8 de març vam celebrar el dia de la dona d’una manera molt especial. Les vostres paraules m’arribaren a l’ànima.

Per a Sabina Oltra:

Lluitar és l’única manera de superar els obstacles. Per cert, el teu poema m’ha semblat simpàtic, em recorda un poc a l’estil de Gloria Fuertes. Ànim i continua escrivint.

Per a Jenny Tormo:

Rendir-se no és una opció vàlida per a seguir endavant. Sempre és millor acceptar la realitat i buscar una manera de fer el que ens agrada, malgrat les limitacions.

Per a  Alba Soler:
Així és, si posem ganes i il.lusió el nostre esforç ens durà cap allà on ens proposem. No oblides que cal tenir paciència i treballar perquè eixe somni arribe algun dia a ser una realitat.

Per a Oria Soler:

Ser u mateix i aceptar-nos tal com som és la millor manera de viure, sempre que respectem la llibertat dels altres.

Per a Miguel Alentado:

No sempre veig les coses de color de rosa, però ho intente, i això és el més important, intentar millorar cada dia.

Per a Ouidad Drissi:

Els poemes transmeten tristor i alhora alegría, perquè la vida és una barreja de sentiments. Gràcies per animar-me a continuar.

Per a Carla Francés:

Has fet un bon resum del que va ser la meua visita al vostre centre. No he aconseguit tot el que m’havia proposat, però no em puc queixar. He publicat el meu primer llibre, Eclipse de luna, i això m’ha obert moltes portes.

Moltíssimes gràcies a tots!


Maria Sentandreu
24 març 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada