Avortar,una decisió molt delicada

La meua posició  respecte l'avortament, (i estic parlant de l'avortament provocat a propòsit) em decante més a pensar que l'avortament voluntari no deuria de produir-se excepte que hi haja una raó molt important. Per una part, opine que cada persona (o cada dona millor dit) és lliure de fer el que li pareix correcte, i si ella creu que per les raons que siga deu avortar, està en el seu propi dret de fer-ho.

Poden hi haure moltes raons a favor o en contra per a l'avortament, i jo he decidit posar la majoria negatives, ja que és el que pense, però també crec que hi ha casos especials en els que sí que deuria poder produir-se un avortament.

L'avortament és un fet mol delicat, aleshores sempre deixa conseqüències tan físiques com psicològiques. Encara que parega exagerat, el més greu que pot arribar a passar es que la mare muira en una d'aquestes intervencions. També, la mare pot quedar-se estèril per a sempre per una mala intervenció, ja que es coneixen casos en els quals els avortistes han deixat a alguna mare sense ovaris o inclús sense úter. Poden hi haure conseqüències amb problemes psicològics o emocionals, i el 58% de aquestes dones pateixen constants depressions. A més, de no parlar,  que a l'avortar, estàs matant a una nova persona que encara ni tan sols ha nascut.  

Encara, per altra banda, pensem que han violat a una xica, i que tindre a aquest xiquet sols li faria que reviure aquell moment, aleshores crec que en aquest cas hi haurien raons de sobra per a que la dona poguera avortar.

O per altra banda, que una xica mol jove es quedara embarassada, i no poguera fer-se càrrec del xiquet perqué és massa jove i encara ha de traure's els estudis.

Jo he arribat a la conclusió de que no deurien de fer avortaments excepte que tinguen una molt bona raó com les de abans, però aquest tema és molt difícil de tractar i cadascú tindrà la seua opinió al respecte.

Raquel 2n ESO