Entrevista a Lluís Oltra



 Aquest  vídeo fou gravat quan encara estava estudiant a l'IES de Benigànim

 Lluís Oltra és un xic  invident que viu a Quatretonda i va vindre a explicar-nos com era la seua vida després d'haver tingut que superar una greu malatia,concretament fou un tumor  cerebral que el va deixar sense  vista als 4 anys. Ha viscut quasi tota la seva vida amb aquesta discapacitat que ell la reconeix humilment  "com un ‘’obstacle’’ més a superar". 
Va ser una xarrada tan interessant, que hem volgut aprofundir un poc més en la seua vida mitjançant una entrevista que li férem posteriorment. A continuació vos la reproduïm.

  Et vas afonar molt al perdre la vista?
No, perquè era un xiquet i em vaig acostumar molt ràpidament.

  Et va costar  molt aprendre el  mètode d’escriptura Braille?
La veritat és que no massa perquè quan eres un xiquet aprens més fàcilment teniu en compte  que també és  un aprenentatge  necessari  i no resulta tan difícil com  per a una persona adulta.

  El centre on estudiaves ha hagut d’adaptar-se molt en infraestructures per a que pugues aprendre?
No molt, que jo recorde tant sols em varen haver de donar una màquina Perkins.

 Amb quines persones has trobat recolzament i ajuda per superar les primeres dificultats?
Amb els meus pares i el meu germà, però també amb els meus amics perquè mai m’han deixat de costat.

Quins són les teues aficions?
El que més m’agrada de tot, és l’atletisme, faig carreres i entrene diàriament, amb el meu entrenador personal. Si tot va bé, em presentaré a les paraolimpiades de Londres l’any 2012. Soc un aficionat del futbol, encara que no jugue i sóc del Valencia.
 També m’agrada els jocs on line ( ens hem enterat que ha quedat  el primer, de 300.000 persones en un joc de l’ordinador)
     
 Quins són els teus estudis?
 Estic en 2n de carrera  de fisioteràpia, la carrera dura 5 anys, però jo ho faré en 6 perquè no em dona temps entre l’atletisme i els estudis. Estudie a Madrid en la residència de Joaquim Blum amb una beca concedida per ser esportista d’èlit.

Quines dificultats has trobat als estudis pel fet de ser invident?
Els llibres. Perquè devia  encomanar-los abans  que s’acabara el curs i després enviar-los a un lloc on me’ls escrigueren tots en Braille. És a dir: me’ls tenia que comprar dues vegades.

Com et planifiques el teu temps sent atleta i estudiant al mateix temps?
Pels matins estudie i per les vesprades entrene. La majoria de vegades no em dona temps a estudiar per als exàmens, però quasi sempre els aprove.

 Per què has triat aquests estudis? La teua afició a l’esport t’ha condicionat a estudiar fisioteràpia?
Perquè m’encanta l’esport i espere que algun dia siga el fisioterapeuta d'un equip de futbol.
 I respecte a la segona pregunta sí i no, perquè la fisioteràpia té mil coses que no estan relacionades amb l’esport.

 No et presenta cap dificultat anar a estudiar a una ciutat tan lluny com Madrid?
No, perquè Madrid està totalment adaptada a la meua discapacitat i se me fa molt fàcil desplaçar-me per allí solament amb el meu bastó i de vegades sense ell.

Com t’apanyes amb el teu mòbil?
Amb un programa que té el meu iPHONE que parla, al igual que el meu ordinador.

 No penses mai en que si la ciència avança recuperes la teua vista?
No, perquè jo sóc feliç com estic i sóc feliç amb el que tinc i amb el meu obstacle!.

Firma:








Treball realitzat per: Luis Alcaraz Pont, Ana Belén Espí Bernabeu, Yaiza Muñoz Tudela i  Khadija Belhadrin de 2n A

Comentaris

  1. Una entrevista molt interessant i emotiva , i una activitat d´un valor humà impressionant. Enhorabona a Lluís, a l´alumnat que ha redactat l´entrevista i al professorat que ha organitzat aquesta activitat. Els nostres fills i filles es mereixen conéixer exemples de superació personal com aquests per a créixer valorant més el que tenen. Gràcies i endavant.

    ResponElimina
  2. Lluís Oltra és un exemple de vida i de supreació dia a dia.
    Enhorabona Lluís.

    ResponElimina
  3. Hi ha dies que ens alcem de llit sense ganes, amb por d´afrontar els obstacles que haurem de véncer, i ens preguntem si val la pena seguir endavant; però, mira per a on, un dia tens la sort de conéixer persones com Lluís i t´avergonyisses dels teus pensaments, perquè la vida, tot i que és dura, paga la pena viure-la, gaudir-la amb intensitat, amb il.lusió, amb ganes, només així cobra sentit. Enhorabona, Lluís, per ser pur optimisme, vitalitat i essència vital. Una abraçada molt forta i molta sort.

    ResponElimina
  4. Lluís, et desitgem el millor. Per a nosaltres eres un exemple de persona, i ens vas fer vore que la felicitat la porta u mateix dins i que es troba només quan ens valorem a nosaltres mateixos. Algun dia voldria ser com tu, i pense que vaig a aconseguir-ho. Gràcies per tot el que ens vas ensenyar quan vas vindre al nostre institut i molta sort en les proves per a classificar-te.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aprendre anglés amb cançons subtitulades

Relativitat vs. quàntica