El dopatge en el ciclisme

José Vicente ha buscat informació sobre el dopatge en un esport tan sacrificat com el ciclisme.

Molta gent es pregunta per què es dopen els ciclistes si es juguen la seua carrera professional, pot ser perquè les etapes són massa llargues, o perquè volen ser cada vegada millor d'una manera més fàcil que entrenant-se  com cal: fisicament i psicològicament.
Vaig a dir-vos una frase d' un ciclista que alguna volta s'ha dopat: ''dos veces creí que me moria'', Jesus Manzano confesa que ha patit dues vegades per la seua vida com a ciclista, la primera en el Tour, per experimentar amb un medicament i la segona per una transfusió de sang a València.
El dopatge pot ser de tres tipus:
- Sanguini (transfusió de sang).
- Manipulacions Químiques i Farmacològiques.
- Psicològic (Hipnosi).

La culpa del dopatge no la té sols el Ciclista, també la té les que organitzen les carreres, jo crec que si feren les carreres o les etapes un poc més curtes no es doparia tanta gent.
Un ciclista que es dopa i guanya una carrera, no la guanya ell, la guanya la droga. Un esportista per a estar satisfet ha de saber que ha guanyat una competició o una carrera per ell mateix, sense ajuda de la droga, per que el dopatge és droga i enganxa, quan un esportista es dopa una vegada i segueix dopant-se, el seu cos arriba a un nivell que ja no aguanta tanta droga i no aumenta més la seua forma física i la droga no fa efecte, però ell segueix dopant-se, i la seua vida va acurtant-se cada dia més, de manera que ha de retirar-se de la carrera esportiva que esta fent més prompte que els esportistes que estan sans i aguanten més fent el que els agrada, els esportistes que estan sans saben que estan guanyant ells i no esta ajudant-los la droga.
Vaig a donar-vos un consell molt simple: No es dopeu mai, no val la pena, perquè no estareu satisfets de les curses o les competicions que guanyeu.
José Vicente Navarro 1r PQPI