dilluns, 7 de novembre de 2011

Les danses valencianes

Les danses, també anomenades  “dansà”, ball de carrer..., es ballen a l’aire lliure. El seu origen no es pot saber amb certesa i tampoc el seu significat. Els instruments musicals que tradicionalment s’utilitzen són el tabal i la dolçaina, encara que jo he observat, que ací a la Vall d’Albaida, algunes agrupacions utilitzen instruments de banda com per exemple el grup de danses de Bèlgida, i els balladors casi sempre solen acompanyar-se amb castanyoles.
Quasi tots els investigadors coincideixen en que les danses tenen un significat màgic o religiós, amb un possible origen pagà, que al cristianitzar-se  es va posar  baix el patrocini d’algun sant o patró, sempre relacionades amb societats agrícoles.
Sempre solen ballar-se en els mateixos carrers i per les mateixes dades, fent-les coincidir amb festes tradicionals o amb la recollida de les collites.
Els balladors utilitzen uns vestits i guarniments de festa tradicionals, trobant així trages de feina, més rústics i altres més engalanats .
L’ inici de la “dansà” és encomanat al cap de dansa que sol ser la persona més major o amb més prestigi en el grup, la qual va situant les parelles i formant els quadres segons el prestigi social, primer els casats, després els solters i finalment els xiquets; en algunes agrupacions els situen per edat, així comencen els més majors i acaben amb els xiquets.
Per a poder mantindre aquesta tradició en moltes comarques organitzen trobades o aplecs de danses, així a la nostra comarca es va fer la primera festa de la “dansà” el 3 de setembre de 1978 al poble de Quatretonda i la última va ser el passat 17 de setembre de 2011 ací al meu poble, Castelló de Rugat on participaren més de 20 pobles.
Estos balls es transmetien, podríem dir, “de boca en boca”, es a dir, que no hi ha una escola on s’ensenya, són les persones majors les que ensenyen a ballar la “dansà” .Com a exemple diré que segons m’han contat les dones majors, al meu poble les xiques quan venien del llavador deixaven les paneres i ferrades de roba en un carrer cèntric del poble i es posaven a ballar i per la nit  també amb tabal i dolçaina es ballava pel llavador (la Font).
Encara que jo sóc molt jove i tot açò he tingut que preguntar-ho, pense que és història del nostre passat i es tindria que difondre i conservar, perquè és part de la nostra cultura, dels nostres costums i de la forma de viure dels nostres avantpassats.
Marc Garcia Payà 1r ESO


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada