"Viatge al cor de la fam"

  Viatge al cor de la fam és un llibre elaborat a partir d'una recopilació d'articles publicats a La Vanguardia. Un seguit de situacions aborronadores relatades pel periodista Xavier Aldekoa, corresponsal que ha treballat a La Banya d'Àfrica. Al pròleg el seu director José Antich escriu:

"Occident, sempre preocupat pels seus propis problemes, tendeix massa sovint a oblidar les veritables dificultats del planeta". 
Ens ha paregut interessant publicar un d'ells etre altres motius  per  presentar el llibre.

                      Somalia, el país fantasma

La violència i el desgovern condemnen 3,7 milions de somalis a la fam. És difícil trobar una paret sense forats de bala o un carrer sense edificis destrossats.  La violència d’Al-Xabaab: “Van decapitar tres joves perquè se sàpiga que encara són forts”
                                                                  Xavier Aldekoa. Mogasdiscio. 1 de setembre del 2011

Hi ha ciutats zombis. Mogadiscio n’és una. La capital de Somàlia devia ser tan bonica fa vint anys, amb els seus carrers estrets amb olor de mar, les cases baixes de traç àrab i la vida de carrer de pell morena, que fa mal veure-la moribunda.

La benvinguda a la ciutat ja és un cop a l’estómac: una grua aparta un enorme bloc de ciment que bloqueja l’entrada a l’aeroport per permetre la sortida del comboi. “És perquè no s’encasti un cotxe bomba fins a dins i faci volar l’aeroport”, explica un soldat escocès de la força de pau africana (Amisom). Darrere del ciment, s’obre Mogadiscio. O el que en queda. És difícil trobar una paret sense forats de bala, una carretera sense impactes de morter o un carrer sense edificis destrossats. Després hi ha les armes. Un xaval d’uns quinze anys observa la vida –que n’hi ha, malgrat tot– des d’una cantonada. Porta un fusell penjat de l’espatlla i una rastellera de bales cenyides al cinturó. Encén un cigarret i somriu, amb un punt de fanfarroneria, quan creua la mirada amb la de l’occidental. Du una samarreta del Barça.

Les bales, paisatge quotidià. Els nens a Mogadisco hi estan acostumats.

sud, zona controlada per Al-Xabaab, grup fonamentalista agermanat amb Al-Qaida. Segons fonts d’organismes internacionals a la zona, aviat es podria declarar l’alerta màxima en altres regions. El problema és que no se sap gaire bé què passa al sud. “AlXabaab no permet l’accés a oenagés o institucions internacionals. Amb prou feines hi ha control. És molt difícil portar-hi menjar”, assenyala Susannah Nicol, portaveu del Programa Mundial dels Aliments. L’ONU va admetre fa dies que l’ajuda arribava al 20 per cent de la gent que ho necessita.

A Mogadiscio la vida és difícil. Mohamed Hadi és un home jove amb mirada de falcó. Callat, observa com li neguen el menjar a un nen al Jumbo Feeding Centre, centre de repartiment d’aliments a mig quilòmetre de l’aeroport, perquè la seva galleda és massa gran. El nen plora i esquiva les empentes per tornar a insistir. Quan una empenta sembla donar per vençut el xaval, Hadi fa un pas endavant i li diu alguna cosa a l’ancià que reparteix el menjar. El vell protesta però ofereix un cullerot de blat de moro bullit al petit.

Quan preguntem a Hadi si la gent respira millor després de l’anunci de retirada d’Al-Xabaab de la major part de la ciutat el 6 d’agost passat, la seva resposta glaça l’esperança. “Tornaran en qüestió d’hores o dies, quan vulguin”, diu. Encara que el Govern Federal de Transició (GFT) va vendre com una victòria l’abandonament de la banda radical, la ciutat és lluny de ser segura. “Fa tres dies van decapitar tres nois joves, d’uns 19 anys, i van tirar els cossos al mercat. Era un senyal d’Al-Xabaab perquè se sàpiga que encara són poderosos. La gent està espantada”, explica. Des de principis de mes, la banda ha assassinat nou persones, que va acusar de ser espies.