Entrevista imprescindibles. Vicent un fenomen

Els imprescindibles de bell mou assomen el cap per Pebrella. És el torn d’un altre dels indispensables. Vicent Mollà Luna,  l’administratiu.

Vore a Vicent de bon matí somriure i encauar-se en secretaria amb la senzillesa i humilitat que el caracteritza és tot un goig. Possiblement ell no ho sap, però és gran,  molt gran. El Messi de la burocràcia. Igual es canvia el ritme per lliurar-te un certificat que fa una paret amb el que li demana una compulsa de la finestreta i el professor que vol un sobre per a un certificat. I quan sembla que tot de seguida és impossible, et clava un gol a la negligència i t’ho soluciona tot en un pam de terreny . I com l’argentí somriu suaument  i busca capcot el hat-trick.

 

Des d’on vens a treballar cada dia ? 

Vinc des de Bèlgida.

Quan vas començar a treballar?

 Porte treballant en aquesta tasca des de l'any 2000.

Quant de temps portes al centre?

Uns  cinc anys, des de l'any 2007.

En quants instituts has treballat?

Aquest és el segon centre docent on treballe abans vaig estar en un altre. L'institut de Castalla l’ IES Enric Valor.

En que consisteix el teu treball?

Fer matricules, encarregar-me de tramitar expedients i historials acadèmics, tramesa de beques i certificats i altres tasques de despatx.

Tens un lloc de treball fixe en aquest  institut?

Sí, aquest lloc de treball meu  és fixe.

T'agrada el teu treball?

 Sí, estic molt a gust treballant en aquest institut i fent la feina que faig.

Ens podries parlar del teu horari  laboral ?

    Jo treballe tots els dies des de les vuit del matí fins a les tres i quart .

Treballes en alguna cosa fora de l'institut?

Si es referiu a que si faig algun treball remunerat vos he de dir que no.

 T’importaria parlar-nos de quines són les teues aficions ?

  M’encanta caminar i fer senderisme . també practique l’esport de la  bicicleta, quan puc també ixc a córrer i com  a tasca més tranquil.la la lectura.

 I amb l’elegància que el caracteritza ens acomiada donant-nos les gràcies per pensar en ell.  Gràcies a tu,  Messi.                           

                                                                 Marc Pascual i Joan Francés 2n ESO