Any 2013, any del poeta Vicent Andrés Estellés

L’any 2013 és el 20é aniversari de la seua mort i les escoles ja van preparant el seu homenatge. Hem triat una cançó amb la lletra del seu poema més emblemàtic, "Assumiràs la veu d'un poble", interpretada pels escolars d'un col·legi públic valencià ( CEIP Gabriel Miró de Calp). El lema de les Trobades 2013 es basarà en  aquest emblemàtic poema  i l’entitat cívica està elaborant una sèrie de propostes didàctiques, dirigides a l’alumnat de tots els nivells educatius, per difondre l’obra i la figura d’un poeta fonamental com és Estellés.

Vicent Andrés i Estellés (Burjassot 1924 - València 1993) és un dels millors poetes valencians de tots els temps. De família humil, fou aprenent de forner i d'orfebre, i mecanògraf. Becat, estudià, a l'Escola Oficial de Periodisme. Des del 1949 treballà al diari "Las Provincias" de València, i en fou redactor en cap. Poeta extraordinàriament prolífic i considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània. 

   

ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE PROPIETATS DE LA PENA

 Assumiràs la veu d’un poble,
 i seràs la veu del teu poble, 
i seràs, per a sempre, poble, 
i patiràs, i esperaràs, 
i aniràs sempre entre la pols,
 et seguirà una polseguera. 
I tindràs fam i tindràs set, 
no podràs escriure els poemes
 i callaràs tota la nit 
mentre dormen les teues gents,
 i tu sols estaràs despert, 
i tu estaràs despert per tots. 
 No t’han parit per a dormir: 
et pariren per a vetlar 
en la llarga nit del teu poble. 
Tu seràs la paraula viva,
 la paraula viva i amarga. 
Ja no existiran les paraules, 
sinó l’home assumint 
la pena del seu poble,
 i és un silenci. 
Deixaràs de comptar les síl·labes,
 de fer-te el nus de la corbata: 
seràs un poble,
 caminant entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt, 
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci. 
Car diràs la paraula justa, 
la diràs en el moment just. 
No diràs la teua paraula
 amb voluntat d’antologia, 
car la diràs honestament, 
iradament, sense pensar
 en ninguna posteritat, 
com no siga la del teu poble. 
Potser et maten 
o potser se’n riguen, 
potser et delaten; 
tot això són banalitats. 
Allò que val és la consciència
 de no ser res si no s’és poble. 
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte, 
camines decididament.

                                                                               Redacció Pebrella