Entrevista imprescindibles. Patri.

 Atendre el públic amb celeritat i no perdre mai el somriure és una de les coses que millor sap fer Patri. I en aquesta mitja hora trepidant, tot el món valora la capacitat professional i humana de la “imprescindible” més cordial. En aquesta ocasió Pebrella vol fer un reconeixement públic a l’alegria disfressada d’amabilitat.

T’agrada estar al teu lloc de treball?

Bé, hi ha altres feines que estarien millor,  però bé.

Quan de temps fa que treballes a la cafeteria?

Fa… no sé...uns 5 o 6 anys.

Treballes en algun lloc apart d’aquest?

Sí, treballe d’administrativa en l’auto escola d’ací de Castelló.

Com funciona aquest treball, té alguna dificultat?

No, la única dificultat me la poseu vosaltres.. jeje. No, no hi ha cap dificultat perquè és un centre molt menut i tots els dies segueix la mateixa rutina

Com t’organitzes per dur la cafeteria endavant?

Doncs, no sé... vinc a les huit del matí, la primera feina és posar el pa i després ja està quasi tot fet.

Que has aprés de la teua professió?

Home, es que és una pregunta.. què dic?, a fer entrepans jeje... doncs m’he adonat que m’agrada molt estar envoltada de gent jove, ja per les dues feines que tinc, que vos veig acabar l’ institut als 18 i després, quasi seguit, veniu a l’auto escola a traure-vos el carnet de cotxe. En resum, m’agrada estar envoltada de gent jove i vore-vos canviar.

Has treballat en algun altre institut?

No, sempre he treballat en aquest centre

Has conegut a molta gent en aquesta feina?

Sí , pràcticament tots els cursos conec gent nova.

T’ha ocurregut alguna anècdota curiosa des de que treballes a la cafeteria?

No, es que en aquesta feina no hi ha quasi novetats, tots els dies és la mateixa rutina.

I quan finalitzem l’entrevista  ens regala un altre somriure.

Gràcies   per ser així Patri!      

                       

                                                                                        Jon i Marc Garcia 2n ESO