diumenge, 9 de desembre de 2012

Què tal per Castelló.. Mònica?


Mónica, és la nostra professora d’anglés. Encara que es va incorporar tard, s'ha sabut adaptar perfectament al centre i a les hores d'ara estem molt  contents amb la seua presència. Hem pensat entrevistar-la precisament perquè és una professora nova al centre i als lectors i lectores de Pebrella els agradaria saber més sobre ella..
 
Mònica on has estudiat la carrera?
A la Universitat de Filologia de València.

Quants anys fa que eres professora d’anglés?
Ara mateix fa uns 6 anys.

De menuda ja sabies el que volies ser?
Sí, sempre m’ha agradat aquesta feina. De menuda ja deia que volia ser professora d’anglés, perquè m’ha agrada molt l’anglés.

Que es el que més t’agrada de ser professora? I el que menys?
 El que més m’agrada és el contacte amb  els alumnes, ensenyar-los… El que menys m’agrada és la desconsideració que algunes persones  tenen de la feina del professorat; quan la gent pensa que el nostre treball és molt fàcil,  que tenim moltes vacances… 
Però  em quede amb la part bona.

Que és el que més t’agrada dels estudiants? I el que menys?
 El que més m’agrada és que els alumnes siguen respectuosos, que estiguen prestant atenció, tindre una relació professor –alumne adequada
I no m’agrada que siguen  irrespectuosos, no suporte que es burlen d’altres  companys, la competitivitat en el mal sentit…  Pense que ha d'haver un balanç.

En quins llocs has treballat?
 En Oliva, Teulada,Benisa, Paterna,  La Canal de Navarrés, Castalla…
En general he estat bé en tots els centres, alumnes i companys.
 
T’agrada el teu treball?
 Sí. Espere cada any fer-ho millor. M’agrada l’anglés, l'ambient al centre…

Com veus de necessari el Anglés en el futur dels estudiants?
 L'anglés és un idioma primordial, per a qualsevol feina és precís. Però no soles saber anglés, sinó també saber altres idiomes com el : xinés, alemany… l’anglés és molt important, per a comunicar-te en molt països.

 I amb la mateixa cordialitat que ha començat l'entrevista Mònica s'acomiada de nosaltres agraint-nos que hàgem pensat en ella.



                                                           Sara i Laura 2n ESO B.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada