Recuperant entrevistes (I)

 En aquesta secció  Pebrella publicarà algunes entrevistes que l'actual alumnat de segon va elaborar quan cursava primer. En aquella ocasió era Àngels qui entrevistava una persona que coneix molt bé.

 La persona que entrevistaré és mon pare. Ell té un ofici que res té a veure amb l´afició de la qual ara parlarem. No és que la seua faena li deixe molt de temps lliure però amb aquest poc temps que té fa coses molt grans. A ell li agrada la restauració.

En què consisteix la teua afició?

En agafar coses velles que trobe i arreglar-les per a que puguen tornar a servir.

Què t’agrada restaurar?

M’agrada restaurar mobles i vehicles antics.

Quant de temps fa que tens aquesta afició?

La veritat és que no ho recorde perquè sempre m´ha agradat recollir tot allò que altres persones llancen i veure si tenen possibilitat de ser utilitzades de nou.

Com et va sorgir aquesta afició?

Donat que sóc tècnic en electrònica vaig començar a reparar la maquinària d´una ràdio antiga de la meua família. Com que era de fusta i estava en molt mal estat vaig haver de restaurar la peça per fora. Aquesta va ser la meua primera experiència en restauració.

Què has restaurat fins ara?

Una prestatgeria, un escriptori, un rellotge de paret, una cadira, una ràdio, un armari, un wolkswagen escarabat, tauletes de nit, capçals.

 

Quins avantatges té per a tu aquesta afició?

És una forma de desconnectar de la faena. A més em distrau i em dóna satisfaccions quan veig el resultat final.

I quins inconvenients?

És un procés lent, que requereix molta paciència i temps, que és el que ens falta hui en dia.

Has assistit a alguna classe per a formar-te?

Sí. Al poble s´han fet cursets de restauració de mobles fets per l´Ajuntament.

Què fas amb totes les peces que restaures?

Les vaig col.locant per casa mentre càpien. No he pensat en fer negoci amb elles.

Has pensat canviar aquesta afició en professió?

No es pot, ja que mai es pot pagar amb diners el temps i la faena dedicada a restaurar una peça.

Àngels Quilis