dilluns, 25 de novembre de 2013

L'art de les muses


La música, com tota manifestació artística, és un producte cultural. La finalitat d’aquest art és suscitar una experiència estètica en l'oient, expressar sentiments  com l’ alegria, la tristesa, la melancolia… i també circumstàncies, pensaments o idees.
Però, d’ on prové la paraula música? Aquesta paraula té el seu origen en la llengua grega. Mousikē, en grec, significal'Art de les muses”.Hui en dia la coneguem com l'art de combinar els sons d’ acord amb les lleis de la melodia, de l'harmonia i del ritme. Aquest art mil·lenari ha evolucionat al mateix temps que nosaltres, però després de tants milers d’anys, sabem realment  què és  la música?
Segons un estudi publicat a la revista especialitzada Nature Neuroscience, utilitzant aparells de diagnòstic per imatges, un equip va mesurar la secreció de dopamina i l'activitat cerebral d'una desena de voluntaris, fent-los escoltar música instrumental, sense veus humanes. L'escàner va mostrar que el cervell dels participants alliberava més dopamina -el neurotransmissor del plaer- en una regió anomenada nucli estriat, quan els subjectes escoltaven les seues cançons preferides. També van concloure que la dopamina s'alliberava en el moment més àlgid de la cançó.
Per altra banda, podem trobar distints tipus o gèneres de música.
El rock: És un gènere musical contemporani que sol ser interpretat amb guitarra, bateria i baix.
El jazz:  gènere musical que va nàixer a finals de segle XIX als Estats Units i que es va expandir al llarg de tot el segle XX.
La música “pop”: Va començar al segle XIX , a Anglaterra, en la dècada del 60. És un gènere musical que, al marge de la instrumentació tecnològica, conserva l´ estructura formal (vers etc...)
El “hip hop”: Moviment artístic que va sorgir als Estats Units a finals de 1960 , a les comunitats afroamericanes i llatinoamericanes.
El “rap”: És un tipus recitació rítmica amb combinació de jocs de paraules i poesia. Va sorgir a meitat del segle XX, a la comunitat negra dels Estats Units.
Com veiem, hui en dia podem trobar estils de música diferents. Al llistat anterior tan sols n´hem anomenat cinc, dels centenars que hi existeixen. Arribem així a una conclusió: la música no pot tindre un significat únic com qualsevol paraula, perquè cada persona l´experimenta de manera diferent. N´estariem satisfets, doncs, si les nostres paraules serviren per a reflexionar-hi. Finalitzem la nostra exposició deixant-vos caure una pregunta: què és la música per a vosaltres i què vos aporta en la vida?.
Dediquem aquesta notícia a un grup de persones del nostre centre que de tant en tant ens fa la vida molt més agradable; parlem de Salva Sanchis, el professor de música del nostre institut, i de tot el seu equip, l´alumnat que invertix gran part del seu temps lliure a aquest art, digne d´admiració per la disciplina i l´esforç que comporta. 

Text: Alumnat de 2n. PQPI                                                                                 
   Collage: Maria Benavent

1 comentari:

  1. Enhorabona a l'alumnat del 2n de PQPI per l'encert de l'article. Desconeixia l'efecte "dopamina" encara que sempre he experimentat unes sensacions especials quan escoltava música agradable que hem feien sospitar que existia un donyet molt singular que ara els científics li diuen Dopamina. Doncs...llarga vida a la dopamina.
    Gràcies pel vostre treball i gràcies també a les persones que dediquen el seu temps a fer-nos més dopaminitzant la vida combinant les notes musicals.

    ResponElimina