Una bona dosi d'optimisme

A algunes persones els faria falta una culleradeta d’aquesta sensació. Millor dos, que si els dones una, pot passar qualsevol cosa, igual pot escapar-se tot l’optimisme per casa, o endur-se’l el vent, o no, tres millor, que, i si la cullera es trenca? Pot passar de tot, però la qüestió és, que aquelles persones tan pessimistes que l’únic que fan es preocupar-se per tot, els caldria tindre una mica  més d’aquesta mervellosa poció. 

Sí, l’optimisme, eixe “sentiment” que molt poques persones posseeixen. Eixa previsió que tens de que tot eixirà bé (deixant un poc de costat els contratemps), que no hi haurà cap problema,  que podràs contra tot, i que tot continua tot i les malifetes que passen diàriament.  

Les persones optimistes solen estar sempre de millor humor, i també arriben fins a la fita que es proposaren temps enrere, ja que gràcies a la seua actitud i a l’esperança que tenen, tot els sembla més fàcil. Al contrari que a les persones pessimistes, que tot els pareix mal, estan amb desacord amb tot, i el més important,  no creuen amb ells mateixa. Pensen que no hi ha possibilitats i no se n'adonen que amb ella podrien aconseguir eixos objectius que a priori els poden semblar impossibles.

Ara, l’optimisme, també té uns desavantatges. Com  que pots il·lusionar-te fàcilment i després ixes tocadet si les coses no has eixit bé. 

Finalment, opine que les persones deurien de ser més optimistes, perquè és una bona sensació, aquella en la que penses que pots contra tot, i sincerament, et sents ple i amb ganes de menjar-te el món. 

                                                                                    Carla Juan 2n ESO