dimarts, 3 de juny de 2014

Almudena, la contacontes que ens encanta

Hui a l'institut hem tingut el plaer d'escoltar a Almudena Francés, una contacontes que viu
a Beniatjar.Venia a presentar el llibre de contes literaris i poemes editat per l'IES,  gràcies a la inestimable col·laboració de l'AMPA. L'ocasió bé s'ho mereixia.
Ens ha narrat algunes  històries del propi  llibre guarnint-les amb un toc d'intriga misteriosa. Les ha comentades i ha fet honor a la seua generositat regalant-nos consells interessants per a futures narracions. Posteriorment,  ha contat algunes adaptacions d'històries de por d'Edgar Allan Poe, de  Guy de Maupassant i d'altres. Ha sigut tot un plaer compartir relats intrigants i de desenllaç incert. 
Com que Almudena ha sigut entrevistada recentment per Marina i Irene, dues col·laboradores de la revista.  Pebrella ha considerat que era bon moment per publicar el treball que hi van realitzar recentment .

 



-Què et va impulsar a que triar aquest treball?

-Doncs... és super estrany perquè jo treballava cuidant xiquets, portava el menjador i Jordi el meu company va trobar un retall de periòdic. Posava que Conselleria anava a gastar-se uns diners per a fer animació lectora que anaven a promocionar-la; aleshores em vaig començar a clavar en el món de l'animació lectora, contes, i així vaig començar a entrar. Després ja vaig estudiar literatura infantil, vaig fer teatre, em vaig estar formant.
En principi va començar perquè estava un poc cansada del ritme dels grups de nens i em vaig en açò. Així que un retall de diari em va portar a fer esta faena.

-Què és el que més t'agrada de les teues actuacions?

El que més m'agrada és com em carregue les piles quan veig la gent a la cara, quan estic contenta, vore els xiquets al ulls, doncs em carrega, et donen moltes coses; reforça moltíssim mirar-los als ulls i em dóna molta energia, coneixements... i moltes altres coses.

-És difícil realitzar el treball que fas, és a dir, representar per a un públic infantil?
-Fer el treball no és difícil. A més, has de tindre formació i necessites saber molt per a poder-lo fer. Jo crec que et vas formant a poc a poc, i aleshores jo pense com contava contes fa deu anys i dic “jolines”, crec que ho faig molt millor”. Són coses que vas aprenent a poc a poc ; hi ha gent que no ho conta per a un públic, sinó a sa casa i ho fa 3000 vegades millor que jo, no?. És una cosa que pots estudiar o pots portar-ho dins...Bé, és difícil... però si tens ganes, no. Per a algú que no li agrade sí que és difícil; sembla que no, però és un poc cansat, et requereix molta energia, si no eres capaç de tornar-la a recuperar. A traves de les mirades que vos deia, doncs (sospir cap a dins) pot ser molt esgotador; a mi em reconforta molt i aleshores no em pareix complicat.
-Recordes alguna actuació que t'agrade o t'ha fet molta gràcia i no vas a oblidar? On va ser?

-Una actuació que no vaig a oblidar fa molt anys, igual en el 2000 o 2002, més o menys, vaig fer una actuació en el poble de Manuel; una xiqueta després de contar-li el conte d'un llop que s'havia fet mal, la xiqueta és va posar a plorar i va dir que la seva àvia tenia Betadine (risa). Això és una cosa que no oblidaré.
També recorde a Castelló de Rugat que en la biblioteca vaig anar durant molts dissabtes i féiem sessions de cada lloc. Recorde una dona molt velleta que va vindre a una actuació i després de la sessió em va dir que era el conte que més li havia agradat i sempre que conte eixe conte me'n recorde d'ella; són sensacions que realment em marquen.

-Hi ha algun conte que sols repetir en totes les actuacions perquè t'agrada molt?
-Va a temporades. Vaig estar molts anys contant un conte que es diu “les orelles del conill” fins que ja no el vaig poder contar més. Hi ha contes que t'atrapen una vegada i estàs contant-lo, contant-lo, fins que dius “ja no puc contar-lo més, s'ha acabat”. Al cap de un temps el recuperes. Ara per exemple en tinc un que toque amb una harmònica i vaig passant les pàgines; és un llibre encunyat que no té paraules. El gaste molt, però d'ací un temps canviaré.

-Què necessitaria una persona per a ser contacontes?

-Ja t'he dit, per a ser contacontes hi ha gent que igual ho és i ho fa.
Per cobrar en esta faena cal formació, no pots posar-te sense més. Cal estudiar literatura, cal saber coses sobre els xiquets, com portar un grup, saber que no pots alterar-los molt, quin és el ritme que es necessita. Tot això són coses que vas aprenent però que també es poden estudiar i anar formant-te, amb altres narradors, veient molt de teatre, anar a seminaris, anar a cursos, veient a altres et vas formant tu mateixa. Bé també fent coses de literatura, com vos deia, teatre, són coses diferents per ajudar a formar-te.


-Sabem que coneixes el projecte de les Rondalles de la Vall i del vell. Què et sembla?

-Bé, bé, ho vaig conèixer perqué m'ho va dir Anna, la del col·le, i aleshores corrent a l'institut a preguntar “què és això que esteu fent?”. Perqué clar, per a mi les rondalles són molt importants; si no ens les conten la gent gran es perdran. Són importants pel que diuen, com ho diuen, per la seva estructura que ajuda moltíssim a reconstruir el cervell. Contes eixes rondalles i a banda de tota la saviesa que tenen, algunes, per exemple, parlen de plantes que ni tan sols coneixia; altres de llocs perillosos, tot justament per a que la gent no hi vaja per un lloc perillós i vinga el dimoni. A banda de tot eixe coneixement les rondalles tenen un vocabulari super ric que també es pot perdre si es perd la rondalla; tenen una estructura completament oral i si eixa feina no es fa en l'institut es perdrà. Fer eixe treball tan ben fet com l'esteu fent, que s'està publicant i que forma part de tots vosaltres, és importantíssim. A mi em sembla “xapó”, el millor que podeu fer.

-Pots explicar-nos en què consisteix la teua sessió de treball al nostre centre?

-Me l'estic pensant un poc encara (riure), a veure... el que faré en primer lloc és contar les històries dels contes que vosaltres heu escrit per al concurs Sanchis Guarner, les hi agafaré . Després respecte a l'última sessió que faré als de 1r, dir que és una sessió pràctica ja que contaré una rondalla, no ho sé encara quina, i després faré pràctiques amb vosaltres, segons; m'han de dir encara si sou molt moguts i ho podríeu suportar eixir en public, no? Contar la rondalla de diferents maneres, entre tots s'arriba a la conclusió de quina és la millor manera per a contar-ho, quina és la millor per a vore com cal parlar i els element que intervenen. Peró ja vos he dit que contaré el que m'agrada i intentaré tocar-vos la moral. Això és molt “xulo” ja que teniu edat per a això... Això és, tocar-vos la moral és el que faré.

-Doncs,moltes gràcies Almudena per haver-nos ajudat en aquesta entrevista i t'esperem al nostre centre per a que ens contes alguna rondalla. Ha sigut tot un plaer entrevistar aquesta gran persona.

I el plaer de les nostres entrevistadores l'hem experimentat tota l'ESO i els PQPI en tres sessions que difícilment oblidarem.

Marina Payà i Irene Pascual.
1rB

4 comentaris:

  1. Esta molt be la entrevista a Almudena, ja que san fet unes preguntes interesants.
    Ma sorpres molta la primera pregunta pel fet a que es dedicaba antes de ser contacontes.

    ResponElimina
  2. L'entrevista a Almudena ha estat molt be. Li han fet preguntes molt interesants. Quan vaig saber que Almudena havia de vindre a contar-nos contes vaig pensar quin rollo, però després la veritat que va estar prou be i a més a més interessant.

    Javi Grau

    ResponElimina
  3. Va estar molt bé eixa activitat extraescolar, a mi em van agradar prou el contes que va contar , em varen deixar en intriga un poc i ames a mes a l'hora que estava contant-ho, es notava molt que li agradava i ho feia molt a gust.

    ResponElimina