Almudena, la contacontes que ens encanta
a
Beniatjar.Venia a presentar el llibre de contes literaris i poemes editat per l'IES, gràcies a la inestimable col·laboració de l'AMPA. L'ocasió bé s'ho mereixia.
Ens ha narrat algunes històries del propi llibre guarnint-les amb un toc d'intriga misteriosa. Les ha comentades i ha fet honor a la seua generositat regalant-nos consells interessants per a futures narracions. Posteriorment, ha contat algunes adaptacions d'històries de por d'Edgar Allan Poe, de Guy de Maupassant i d'altres. Ha sigut tot un plaer compartir relats intrigants i de desenllaç incert.
Com que Almudena ha sigut entrevistada recentment per Marina i Irene, dues col·laboradores de la revista. Pebrella ha considerat que era bon moment per publicar el treball que hi van realitzar recentment .
-Què
et va impulsar a que triar aquest treball?
-Doncs...
és super estrany perquè jo treballava cuidant xiquets, portava el
menjador i Jordi el meu company va trobar un retall de periòdic.
Posava que Conselleria anava a gastar-se uns diners per a fer
animació lectora que anaven a promocionar-la; aleshores em vaig
començar a clavar en el món de l'animació lectora, contes, i així
vaig començar a entrar. Després ja vaig estudiar literatura
infantil, vaig fer teatre, em vaig estar formant.
En
principi va començar perquè estava un poc cansada del ritme dels
grups de nens i em vaig en açò. Així que un retall de diari em va
portar a fer esta faena.
-Què
és el que més t'agrada de les teues actuacions?
El
que més m'agrada és com em carregue les piles quan veig la gent a
la cara, quan estic contenta, vore els xiquets al ulls, doncs em
carrega, et donen moltes coses; reforça moltíssim mirar-los als
ulls i em dóna molta energia, coneixements... i moltes altres coses.
-És
difícil realitzar el treball que fas, és a dir, representar per a
un públic infantil?
-Fer
el treball no és difícil. A més, has de tindre formació i
necessites saber molt per a poder-lo fer. Jo crec que et vas formant
a poc a poc, i aleshores jo pense com contava contes fa deu anys i
dic “jolines”, crec que ho faig molt millor”. Són coses que
vas aprenent a poc a poc ; hi ha gent que no ho conta per a un
públic, sinó a sa casa i ho fa 3000 vegades millor que jo, no?. És
una cosa que pots estudiar o pots portar-ho dins...Bé, és
difícil... però si tens ganes, no. Per a algú que no li agrade sí
que és difícil; sembla que no, però és un poc cansat, et
requereix molta energia, si no eres capaç de tornar-la a recuperar.
A traves de les mirades que vos deia, doncs (sospir cap a dins)
pot ser molt esgotador; a mi em reconforta molt i aleshores no em
pareix complicat.
-Recordes
alguna actuació que t'agrade o t'ha fet molta gràcia i no vas a
oblidar? On va ser?
-Una
actuació que no vaig a oblidar fa molt anys, igual en el 2000 o
2002, més o menys, vaig fer una actuació en el poble de Manuel; una
xiqueta després de contar-li el conte d'un llop que s'havia fet mal,
la xiqueta és va posar a plorar i va dir que la seva àvia tenia
Betadine (risa). Això és una cosa que no oblidaré.
També
recorde a Castelló de Rugat que en la biblioteca vaig anar durant
molts dissabtes i féiem sessions de cada lloc. Recorde una dona molt
velleta que va vindre a una actuació i després de la sessió em va
dir que era el conte que més li havia agradat i sempre que conte
eixe conte me'n recorde d'ella; són sensacions que realment em
marquen.
-Hi
ha algun conte que sols repetir en totes les actuacions perquè
t'agrada molt?
-Va
a temporades. Vaig estar molts anys contant un conte que es diu “les
orelles del conill” fins que ja no el vaig poder contar més. Hi ha
contes que t'atrapen una vegada i estàs contant-lo, contant-lo, fins
que dius “ja no puc contar-lo més, s'ha acabat”. Al cap de un
temps el recuperes. Ara per exemple en tinc un que toque amb una
harmònica i vaig passant les pàgines; és un llibre encunyat que no
té paraules. El gaste molt, però d'ací un temps canviaré.
-Què
necessitaria una persona per a ser contacontes?
-Ja
t'he dit, per a ser contacontes hi ha gent que igual ho és i ho fa.
Per
cobrar en esta faena cal formació, no pots posar-te sense més. Cal
estudiar literatura, cal saber coses sobre els xiquets, com portar un
grup, saber que no pots alterar-los molt, quin és el ritme que es
necessita. Tot això són coses que vas aprenent però que també es
poden estudiar i anar formant-te, amb altres narradors, veient molt
de teatre, anar a seminaris, anar a cursos, veient a altres et vas
formant tu mateixa. Bé també fent coses de literatura, com vos
deia, teatre, són coses diferents per ajudar a formar-te.
-Sabem
que coneixes el projecte de les Rondalles de la Vall i del vell. Què
et sembla?
-Bé,
bé, ho vaig conèixer perqué m'ho va dir Anna, la del col·le, i
aleshores corrent a l'institut a preguntar “què és això que
esteu fent?”. Perqué clar, per a mi les rondalles són molt
importants; si no ens les conten la gent gran es perdran. Són
importants pel que diuen, com ho diuen, per la seva estructura que
ajuda moltíssim a reconstruir el cervell. Contes eixes rondalles i a
banda de tota la saviesa que tenen, algunes, per exemple, parlen de
plantes que ni tan sols coneixia; altres de llocs perillosos, tot
justament per a que la gent no hi vaja per un lloc perillós i vinga
el dimoni. A banda de tot eixe coneixement les rondalles tenen un
vocabulari super ric que també es pot perdre si es perd la rondalla;
tenen una estructura completament oral i si eixa feina no es fa en
l'institut es perdrà. Fer eixe treball tan ben fet com l'esteu fent,
que s'està publicant i que forma part de tots vosaltres, és
importantíssim. A mi em sembla “xapó”, el millor que podeu fer.
-Me
l'estic pensant un poc encara (riure), a veure... el que faré en
primer lloc és contar les històries dels contes que vosaltres heu
escrit per al concurs Sanchis Guarner, les hi agafaré . Després
respecte a l'última sessió que faré als de 1r, dir que és una
sessió pràctica ja que contaré una rondalla, no ho sé encara
quina, i després faré pràctiques amb vosaltres, segons; m'han de
dir encara si sou molt moguts i ho podríeu suportar eixir en public,
no? Contar la rondalla de diferents maneres, entre tots s'arriba a la
conclusió de quina és la millor manera per a contar-ho, quina és
la millor per a vore com cal parlar i els element que intervenen.
Peró ja vos he dit que contaré el que m'agrada i intentaré
tocar-vos la moral. Això és molt “xulo” ja que teniu edat per a
això... Això és, tocar-vos
la moral és el que faré.
-Doncs,moltes
gràcies Almudena per haver-nos ajudat en aquesta entrevista i
t'esperem al nostre centre per a que ens contes alguna rondalla. Ha
sigut tot un plaer entrevistar aquesta gran persona.
I el plaer de les nostres entrevistadores l'hem experimentat tota l'ESO i els PQPI en tres sessions que difícilment oblidarem.
Marina
Payà i Irene Pascual.
1rB
Esta molt be la entrevista a Almudena, ja que san fet unes preguntes interesants.
ResponEliminaMa sorpres molta la primera pregunta pel fet a que es dedicaba antes de ser contacontes.
L'entrevista a Almudena ha estat molt be. Li han fet preguntes molt interesants. Quan vaig saber que Almudena havia de vindre a contar-nos contes vaig pensar quin rollo, però després la veritat que va estar prou be i a més a més interessant.
ResponEliminaJavi Grau
Va estar molt bé eixa activitat extraescolar, a mi em van agradar prou el contes que va contar , em varen deixar en intriga un poc i ames a mes a l'hora que estava contant-ho, es notava molt que li agradava i ho feia molt a gust.
ResponEliminasoc xavi
Elimina