dilluns, 2 de febrer de 2015

Séraphine, una pel.lícula un tant especial.

Al primer trimestre del present curs escolar hem pogut visualitzar i treballar, a les classes de francés, una pel.lícula diferent a les que solem elegir un diumenge per la vesprada per a passar l'estona; es tracta “Séraphine”.
Encara que m'ha semblat un poc monòtona i avorrida, m'ha agradat sobretot per la lluita constant d'Uhde, un marxant d´art alemany, per fer-li un lloc al món de l'art a una simple dona de la netetja poc valorada anomenada Séraphine. M´ha semblat sorprenent com fins i tot després que aquesta dona fora reclosa a un manicomi, Uhde va fer tot el possible per vendre els seus quadres. El més trist és que Séraphine no fora conscient del renom que estava guanyant fora de les quatre parets blanques d'un manicomi qualsevol, que mal-visquera tota la seua vida i que li pagaren després de morta per les seues obres, i que no rebera cap visita durant la seua estada al manicomi per haver passat la vida tancada en ella mateixa. 

El que menys m'ha agradat és que es fa un ús excessiu de les escenes en les que Séraphine pinta, fins al punt de fer-se pesades. Està clar que el missatge principal de la pel·lícula té a veure amb l'art, però, des del meu punt de vista, es fan massa repetitives.

Per altra banda, la història compta amb efectes especials molt encertats, com la llum fosca que predomina al llarg de tota la pel·lícula, que transmet amb facilitat el sentiment de tristesa.
Crec que no catalogaria aquesta pel·lícula com a bona o dolenta, tan sols la recomanaria a aquells que veguera amb capacitat per a valorar i reconéixer l'esforç del director, allò que busca dir o expressar, amb la sensibilitat suficient per veure més enllà del que ens mostra la pantalla.


Lara Canet Pellicer (1r. BAT)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada