dimarts, 17 de març de 2015

Reflexions sobre la llengua (1)

A les vespres de la celebració de la Trobada Pebrella vol publicar  uns escrits dels nostres alumnes de 1r d'ESO sobre l'ús de la nostra llengua.

La llengua en que m'he criat, parle i escric amb la meua gent, és el valencià.
Hi ha persones que se senten avergonyides de parlar aquesta llengua, però jo em sent molt orgullosa de parlar-la.
Quan era menuda i viatjava a València, Gandia, Alacant, Benidorm... Obserbava que molta gent no parlava igual que jo, i em preguntava per què hi ha persones que són de la Comunitat Valenciana i no saben parlar el valencià? 
Jo, en eixes edats pensava que el castellà era una llengua més important i millor que el valencià. Recorde, que quan jugava a “pares i mares” amb les meues amigues parlàvem en castellà, no se perquè, però pense que era per a sentir-nos més majors.
Ara que ja tinc més edat, me n’adone que no estava bé el que fèiem, en eixos moments estàvem despreciant la nostra llengua. Quan vaig a jugar al parc i veig xiquets del meu poble, que parlen en valencià i per sentir-se més majors parlen en castellà, sent una tristesa dins de mi, perquè fets com eixos fan que la nostra llengua no estiga tan recolzada com el castellà, l’anglés...
Per aquesta raó molts pobles del voltant intenten reforçar l’ús del valencià, jo estic molt d’acord amb aquets actes, com ara la Trobada, que ja falta poc per a que se celebre i espere que participe molta gent.
Jo he tingut la sort de poder tindre una assignatura dedicada al valencià i poder-me educar amb aquesta llengua, mai pense llançar-ho a perdre!

                                                                                                             Ainoa 1r ESO


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada