Treballant per la Pau
El
dia de la Pau es celebra a tot el món el 30 de gener. Aquesta data
fou establerta l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç
Vidal Vidal,per estar propera a l'aniversari de la mort de Mahatma
Gandhi.
El
lema és: “AMOR UNIVERSAL, NO-VIOLÈNCIA I PAU. L'AMOR UNIVERSAL ÉS
MILLOR QUE L'EGOÏSME, LA NO-VIOLÈNCIA ÉS MILLOR QUE LA VIOLÈNCIA
I LA PAU ÉS MILLOR QUE LA GUERRA”.
Crec
que és un dia molt important, encara que aquest sentiment deuria
estar present tots els dies, per poder viure dignament i d'una manera
millor. Així també, em sembla un poc preocupant haver de recordar
que les persones hem de lluitar pels nostres drets i morir per la
llibertat, això, no hauria d'ocórrer. Alguna cosa s'està fent
malament si hem de recordar que la Pau ens és necessària.
Aquest
és un dia que habitualment es celebra a les escoles d' arreu del
món, i avui tenim una sorpresa especial per a vosaltres, es tracta
d'un magnífic treball que la directora del meu antic col.legi “Verge
del Remei”, Anna Vitòria, li va facilitar a la nostra professora
Maria Benavent per a que el treballàrem a classe. Punxeu a aquet
enllaç i després continuem parlant-ne.
Com
heu pogut veure, tots els alumnes, des dels més petits als més
grans, i tots els professors i professores, mares i pares de l'escola
Verge del Remei del nostre poble es van comprometre amb la pau, amb
la no-violència, cantant i ballant i dient no a la guerra, el dia 29
de gener.
A
aquest lipdub hi ha molta feina, molt d' esforç, però
sobretot, ganes, estima, consciència i entusiasme. I és que el
treball ben fet s'atisba ràpidament, i es veu de seguida. M'he
emocionat molt amb cada petit somriure. A més a més aquest
col.legi participa, des de sempre, amb campanyes com “Escoles
Solidàries”.
La
veritat, personalment, jo que he crescut junt als meus entre eixes
parets, em fa molt feliç saber que es continua treballant d'aqueixa
manera amb la que ens ensenyaren a estimar-nos els uns als altres
deixant de banda les diferències, on ens féren adonar-nos que la
violència no ens duu enlloc, on hem passat part de la nostra
infantesa i ens ha ajudat a ser el que ara som. Un lloc on ens
prepararen ben bé per passar a l'institut, on cada festival ens
omplia de rialles, on a més de matèries bàsiques, apreníem de la
vida, dels valors i dels nostres drets. On ens ensenyaren a lluitar
pel que volem i ens parlaven de llibertat, d´amor i de valors que
hauríem de tenir sempre presents...
I
a l'hora de deixar l'escola, amb cares llargues i peus pesats,
s'encaminarem el primer dia cap a l'institut, nous companyes i
companys, professors i professores...Era tot un repte, però, sabeu
què? No hi havia tanta diferència (bé, sí), però els valors que
tan presents havien estat a l'escola continuaven vigents, seguien
parlant-nos i animant-nos, seguíem escoltant paraules com pau i
llibertat, i és que les tasques i continguts que anem aprenent a la
nostra escola pública, no cauen en l´oblit, tenen un sentit
perpetuant-se quan anem fent-nos adults a l´institut.
La
deixem però mai no l'oblidem, no oblidem els mercats solidaris i la
feina que comportàven, els donatius d'oli, arròs i sucre, no
oblidem les classes de música els primers anys ensenyant-nos cançons
de pau en anglés, no oblidem res perquè l'institut ens ho fa
recordar i ens ho fa tenir present amb diverses activitats com la
lectura de poemes per megafonia, amb treballs i escrits per la pau,
per la llibertat, a tot el món.També la tenim present a les
trobades, a les exposicions organitzades a la planta baixa del
nostre centre, amb cadascuna de les campanyes solidàries en les
quals participem, en moments especials, fent-nos una foto a gran
escala, formant la paraula PAU.
No
penseu que l'escola i l´ institut són tan diferents. Des dels més
petits, fins els més grans escolaritzats als centres públics de
Castelló hem treballat aquest passat 30 de gener, (i ho tenim
present tots els dies) per la pau i la no-guerra, perquè ens ho han
ensenyat des de petits i així contínuem, consolidant i seguint
fermament amb aquest sentiment.
Perquè
units sempre serem més forts.
C.E.I.P
Verge del Remei – I.E.S Manuel Sanchis Guarner.
Isabel Alentado (4t. ESO)
(Públiques,
i de qualitat).
Amaneix
un nou dia, respire
tranquil,
hi sóc aquí, continue
viu.
Jo
no he demanat açò
ni
ningú m'ha preguntat,
no
vull plorar, vull riure i tornar
a
somiar.
No
vull un fusell tornar a disparar,
només
tinc 9 anys i solament demane
amb
els meus tornar a jugar.
He
perdut familiars i amics,
sòls
conec olor a sang i mort,
a
pòlvora cremada,
no
vull açò,
vull
despertar i veure la guerra
acabada.
Despertar
i que el sol torne
a
brillar, que torne a escalfar,
que
done vida i veure els ocells
de
nou cantar.
Vull
viure en pau,
demane
tant?
Només
tinc 9 anys...
Poema
cedit per Pau Estarlich i Magraner
(Pau9)
@pausollana
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada