divendres, 27 de març de 2015

Treballant per la Pau



El dia de la Pau es celebra a tot el món el 30 de gener. Aquesta data fou establerta l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal,per estar propera a l'aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.

El lema és: “AMOR UNIVERSAL, NO-VIOLÈNCIA I PAU. L'AMOR UNIVERSAL ÉS MILLOR QUE L'EGOÏSME, LA NO-VIOLÈNCIA ÉS MILLOR QUE LA VIOLÈNCIA I LA PAU ÉS MILLOR QUE LA GUERRA”.

Crec que és un dia molt important, encara que aquest sentiment deuria estar present tots els dies, per poder viure dignament i d'una manera millor. Així també, em sembla un poc preocupant haver de recordar que les persones hem de lluitar pels nostres drets i morir per la llibertat, això, no hauria d'ocórrer. Alguna cosa s'està fent malament si hem de recordar que la Pau ens és necessària.

Aquest és un dia que habitualment es celebra a les escoles d' arreu del món, i avui tenim una sorpresa especial per a vosaltres, es tracta d'un magnífic treball que la directora del meu antic col.legi “Verge del Remei”, Anna Vitòria, li va facilitar a la nostra professora Maria Benavent per a que el treballàrem a classe. Punxeu a aquet enllaç i després continuem parlant-ne.


Com heu pogut veure, tots els alumnes, des dels més petits als més grans, i tots els professors i professores, mares i pares de l'escola Verge del Remei del nostre poble es van comprometre amb la pau, amb la no-violència, cantant i ballant i dient no a la guerra, el dia 29 de gener.

A aquest lipdub hi ha molta feina, molt d' esforç, però sobretot, ganes, estima, consciència i entusiasme. I és que el treball ben fet s'atisba ràpidament, i es veu de seguida. M'he emocionat molt amb cada petit somriure. A més a més aquest col.legi participa, des de sempre, amb campanyes com “Escoles Solidàries”.

La veritat, personalment, jo que he crescut junt als meus entre eixes parets, em fa molt feliç saber que es continua treballant d'aqueixa manera amb la que ens ensenyaren a estimar-nos els uns als altres deixant de banda les diferències, on ens féren adonar-nos que la violència no ens duu enlloc, on hem passat part de la nostra infantesa i ens ha ajudat a ser el que ara som. Un lloc on ens prepararen ben bé per passar a l'institut, on cada festival ens omplia de rialles, on a més de matèries bàsiques, apreníem de la vida, dels valors i dels nostres drets. On ens ensenyaren a lluitar pel que volem i ens parlaven de llibertat, d´amor i de valors que hauríem de tenir sempre presents...

I a l'hora de deixar l'escola, amb cares llargues i peus pesats, s'encaminarem el primer dia cap a l'institut, nous companyes i companys, professors i professores...Era tot un repte, però, sabeu què? No hi havia tanta diferència (bé, sí), però els valors que tan presents havien estat a l'escola continuaven vigents, seguien parlant-nos i animant-nos, seguíem escoltant paraules com pau i llibertat, i és que les tasques i continguts que anem aprenent a la nostra escola pública, no cauen en l´oblit, tenen un sentit perpetuant-se quan anem fent-nos adults a l´institut.
La deixem però mai no l'oblidem, no oblidem els mercats solidaris i la feina que comportàven, els donatius d'oli, arròs i sucre, no oblidem les classes de música els primers anys ensenyant-nos cançons de pau en anglés, no oblidem res perquè l'institut ens ho fa recordar i ens ho fa tenir present amb diverses activitats com la lectura de poemes per megafonia, amb treballs i escrits per la pau, per la llibertat, a tot el món.També la tenim present a les trobades, a les exposicions organitzades a la planta baixa del nostre centre, amb cadascuna de les campanyes solidàries en les quals participem, en moments especials, fent-nos una foto a gran escala, formant la paraula PAU.
 No penseu que l'escola i l´ institut són tan diferents. Des dels més petits, fins els més grans escolaritzats als centres públics de Castelló hem treballat aquest passat 30 de gener, (i ho tenim present tots els dies) per la pau i la no-guerra, perquè ens ho han ensenyat des de petits i així contínuem, consolidant i seguint fermament amb aquest sentiment.

Perquè units sempre serem més forts.

C.E.I.P Verge del Remei – I.E.S Manuel Sanchis Guarner.

                                                                           Isabel Alentado (4t. ESO)


(Públiques, i de qualitat).


Amaneix un nou dia, respire
tranquil, hi sóc aquí, continue
viu.

Jo no he demanat açò
ni ningú m'ha preguntat,
no vull plorar, vull riure i tornar
a somiar.
No vull un fusell tornar a disparar,
només tinc 9 anys i solament demane
amb els meus tornar a jugar.

He perdut familiars i amics,
sòls conec olor a sang i mort,
a pòlvora cremada,
no vull açò,
vull despertar i veure la guerra
acabada.
Despertar i que el sol torne
a brillar, que torne a escalfar,
que done vida i veure els ocells
de nou cantar.

Vull viure en pau,
demane tant?
Només tinc 9 anys...

Poema cedit per Pau Estarlich i Magraner
(Pau9)
@pausollana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada