dimecres, 29 d’abril de 2015

Visita de la periodista Maria Sentandreu a l´IES Sanchis Guarner: una vertadera lliçó de motivació educativa i superació personal.



El passat dilluns 9 de març, per tal de celebrar el dia de la dona, la nostra professora de francés, Maria Benavent, ens va sorprendre amb la inesperada visita d'una estimada companya seva periodista, Maria Sentandreu.

A primer cop d'ull no sabíem de qui es tractava, però de seguida ens adonàrem que era invident, la qual cosa ens va desconcertar. “A què venia tot allò?”.Ens va impactar la seguretat i el somriure amb què ens va acollir, i aleshores començàrem a presentar-nos tan bé com podíem. Estàvem impacients per saber qui era i què feia a la biblioteca, lloc on habitualment donem classe.Quan va començar a parlar-nos d´ella i de la seva experiència personal, ens varem emocionar i, fins i tot, estàvem amb les llàgrimes a cau d'ull.

La jove que ens visitava era Maria Sentandreu, una xica de fort esperit, lluitadora pel que realment desitja, un vertader exemple a seguir. Quan començà a explicar-nos com va poder fer front a la seva malaltia (retinosi pigmentària) de seguida ens adonàrem que es tractava d´una gran lluitadora. Ens va referir que començà a perdre la vista cap als dotze anys, llavors s'ho va prendre com un repte. Allò seria com una manera diferent o un altre punt de vista per a sentir la vida. Li aportaria sensacions noves, nous reptes que estava disposada a superar.Va haver d´aprendre a moure´s amb bastó pel carrer, a llegir en braille i més coses que li serien imprescindibles per a facilitar-li el que seria la seva nova vida. Nova no, diferent. I és que Maria no ho va donar tot per perdut, no va desistir. Tant com se li van cloure els ulls se li obrí poc a poc més la ment.

Aquesta xica és escriptora i periodista, la qual cosa demostra que si hi ha voluntat de superació es pot aconseguir qualsevol cosa. De vegades pensem que els nostres problemes són ben greus, però escoltar-la parlar, veure-la llegir, sentir la seva felicitat, ens va fer adonar-nos que sempre hi ha persones que es troben amb situacions més difícils que les nostres i no es deixen abatre. Açò també ens serveix per a reflexionar i per animar-nos a lluitar pels nostres somnis; sí, escoltar Maria dient-nos que tirem endavant des del primer instant ens donà molt d´ànim. Perquè amb ella hem pogut comprovar que si volem res és impossible d´aconseguir.Igualment ens va impactar la primera frase que li sentí dir: “no hi ha que intentar-ho, hi ha que fer-ho”, quan nosaltres li varem dir que intentàvem treure'ns el graduat.

Seguidament ens llegí alguns dels seus poemes, ens explicà la història del seu poemari “Eclipse de luna” i ens animà a escriure, perquè per a ella és una cosa molt important a la seva vida.I la veritat és que escrivint en aclarim les idees, reflexionem sobre els nostres pensaments i és una manera de conéixer com som i què volem. Resumint, amb el que ens quedem d'aquesta visita és amb el coratge d´algunes persones per a lluitar pel que volen, l'essència que tenim i traiem del nostre interior quan més ens cal i les ganes de viure per allò que estimem: tot es pot aconseguir si creiem en nosaltres.
Personalment m'ha fet adonar-me que mai he de deixar d' escriure perquè és el que m'agrada. Hem conegut una gran escriptora i, com no, una millor persona, i esperem que mantinga sempre eixe somriure que ens alegrà el dia. Què vos sembla si ens quedem amb la frase: “Dóna el primer pas, i arribaràs lluny”?

 Reflexions generals de l´ alumnat de 4t. ESO, recollides per Isabel Alentado 
__________________________________________________________________________________
 
Reflexions 2n. Batxillerat

El dia 9 de març vam tindre el plaer de veure de nou Maria Sentandreu, una meravellosa escriptora i poeta de Quatretonda. Maria Sentandreu va fer una conferència on ens va explicar a una part de l'alumnat de l'IES la seua malaltia degenerativa que la va deixar sense visió als dotze anys. Per altra banda, ens va parlar d'algunes de les seues experiències viscudes al passat i ens va llegir alguns poemes del seu poemari que s'anomena “Eclipse de Luna”. Maria és una amant de la literatura. Ha estudiat periodisme. Actualment està fent un llibre de relats, té un blog que s'anomena “El salto de los delfines”. Per què li va ficar aquest nom al blog? Doncs, molt fàcil. Sols pel fet d'agradar-li els dofins, de poder tocar a un i de poder sentir al dofí caure a l'aigua després de pegar un salt. A més, participa en la revista “Ars creatio” i treballa en un taller a l'ONCE, però el seu major somni és poder arribar a viure de la literatura.

Maria és el clar exemple de l'expressió “voler és poder”. És una persona amable, intel·ligent, que inclús tenint ceguera ha sigut capaç de superar molts obstacles al llarg de la seua vida. Ens va ensenyar valors molt importants i principalment ens va transmetre un missatge que sempre recordarem: Voler alguna cosa és el primer pas per a poder aconseguir-la, encara que hi ha vegades que no tenim la suficient empenta o energia per a intentar-ho. Però si de veritat desitges aconseguir alguna cosa, no has d'aturar-te, al contrari, has de seguir endavant a pesar de tots els problemes que apareguen en el camí.
Ella ens va dir que sempre ha vist la seua malaltia des d'un punt de vista positiu, com ella diu: “estar cega és veure el món des d'una altra perspectiva”.
Aquesta dona és molt especial per a nosaltres per com veu la vida i per com ho transmet a través dels seus relats i poemes. Maria ha passat per moltes circumstàncies un poc difícils al llarg de la seva vida, però sempre ha mirat el costat positiu de les coses i no ha deixat que res l'enfonse.

Per últim, ens agradaria dir que aquesta conferència ens ha sigut molt útil, ja que en aquest moment del curs necessitàvem un impuls per poder seguir endavant. Cada visita que ens fa, ens acosta un poc més a ella. És una persona propera a nosaltres i sempre rebrà el nostre recolzament com a lectors però també com a persones amb sentiments i emocions. Voldríem donar-li les gràcies per les seues paraules i ànims. Esperem que torne prompte.

Ja que Maria ens va demanar la nostra opinió sobre la seua conferència, ací deixem els pensaments de cadascú de nosaltres:

La seua voluntat de superació i la força de perseguir els seus somnis ens han animat a superar les adversitats i no abandonar fàcilment els objectius que ens proposem”.

                                                                                            Carla Garcia i Fausta Erminaite

Veure com una persona amb dificultats pot eixir endavant i aconseguir poc a poc fer realitat els seus somnis és un privilegi. Gràcies per transmetre'ns eixa força de voluntat. No deixes mai de somriure”. 
                                                                                                                     Natàlia Garcia

Maria és una persona enèrgica, amb ganes de fer tot el que es proposa i no hi ha cap dubte que té el talent suficient per arribar a ser una bona escriptora. És una escriptora que escriu el que du al seu interior deixant-se emportar per la intuïció”.
                                                                                                                   Sabina Oltra

Maria Sentandreu és una autèntica lluitadora. Un gran exemple de superació personal que ha sigut capaç de donar-li cara a una cosa a la qual, molts de nosaltres, tindriem pànic.”                                                                                                                          Inma Garcia

Maria és capaç de posar-li paraules als sentiments i, fins i tot és capaç, de transmetre'ls. Em va agradar molt conéixer- la i voldria donar- li les gràcies per contar- nos les seues experiències i per compartir-les amb nosaltres”.
                                                                                                           Jennifer Carbonell

I és que no existeix falta de temps, de qualitats ni de sentits, sols hi ha falta de ganes quan no som capaços de perseguir els nostres somnis fins a fondre'ns amb ells”.

                                                                                                              Lara Canet Pellicer

Ha sigut un honor tornar-la a veure de nou i poder sentir la seva veu, la seva rialla i que ens transmetera el seu caràcter positiu de la vida. Cada paraula seva ens ajuda a no abandonar els nostres somnis i a tirar avant”.
                                                                                                                 Desirée Valiente

Ens va animar a què no deixàrem res per impossible, a què tot es pot aconseguir coste el que coste i des del més profund del meu cor per una hora vaig sentir tot el que ella havia passat com si estiguera passant-me a mi”.
                                                                                                                           Jesús Català

Maria és tot un exemple a seguir, ja que per a mi és una persona amb un passat poc lluminós, però que amb un gran esforç i dedicació ha aconseguit superar-ho”.
                                                                                                                         Joan Ribes

M'ha agradat molt que poguera vindre perquè m'ha semblat una gran persona. A més, no tota la gent té tanta força de voluntat per a continuar avant després de tot, però ella ho ha sabut fer i amb molta energia, publicant grans llibres i esforçant-se cada dia més”. 
                                                                                                                Priscila Balbastre

Tancar els ulls durant dos segons i imaginar la vida en color negre, oblidar la llum del sol, el somriure dels teus, una mirada plena de sentiment. Imaginar el món sense color, però malgrat això, alçar-se contra pronòstic, ser capaç de sorprendre aquells que van pensar que no series capaç de menjar-te el món. Escoltar la història de primera mà, d'algú que ha lluitat amb ungles i dents per arribar on hi és avui, que ha defensat el que creia mentre altres el subestimaven, que ha hagut d'adaptar-se a un nou model de vida i superar els obstacles que es presenten diàriament, és una experiència d'un valor incalculable. Sempre agraïré les paraules de Maria Sentandreu, ja que no podem veure diàriament exemples de superació a eixe nivell i crec que durant l'adolescència són realment importants totes aquelles paraules que et facen creure en tu mateix”.

                                                                                                                                  Lara Mira





Reflexions de l´ alumnat de 2n. PQPI


Fa uns anys vaig poder assistir a una xarrada de Maria i encara recorde algunes coses que em van fer sentir d´una manera especial. Veure el seu somriure i comprovar que gaudia tant de la vida em va emocionar. Pense que és un gran exemple de superació personal. Jo em pose al seu lloc i dubte si tindria coratge per fer front als obstacles.

Andrea Montaner

La visita de Maria va ser una experiència molt bonica. Una persona invident com ella, que s´agafa la vida amb tanta filosofia i que mostra tanta felicitat és digna d´admiració. També em van impactar els poemes que ens va llegir, perquè ens contaven com ella va superar tots els obstacles.
Juan Soler

Estar cec no significa que tot estiga perdut, has d´alçar el cap, no deixar-te endinsar en la foscor i deixar-te ajudar, és dur però amb força es pot aconseguir.
Antonio Cobo

L´ experiència va ser molt bonica, interessant i satisfactòria. La primera impressió que em va donar va ser de llàstima, però de seguida vaig canviar d'opinióen adonar-me que és una xica amb molt de coratge. La xarrada va ser molt constructiva i ens va servir per a motivarmos en els estudis; en definitiva, em va agradar molt.

                                                                                                                    Cristina Bataller

Maria ens va ensenyar com va superar la ceguera i com és el seu dia a dia, també ens va llegir dos poemes que va escriure i ens va contar unes anècdotes. En definitiva,una visita molt especial.
Dimas Vicedo

Maria va vindre al nostre institut per parlar-nos de la seua vida i com va canviar tot quan va començar a perdre la vista a l´edat de 12 anys. La veritat és que em va commoure molt, i la lectura dels seus poemes em va transmetre pau, tranquil.litat i dolçor. És una persona amb una gran naturalitat, capaç de contagiar el seu somriure. Per a mí és un exemple a seguir perquè ser capaç de véncer tots els obstacles i arribar tan lluny és tot un luxe.Aprofite per a donar-li les gràcies a Maria per brindar-nos la oportunitat de conèixer-la perquè realment ha estat un plaer, espere tornar-la a veure.

Yaiza Muñoz

Per a mi la xarrada de Maria ha sigut una de les més importants que hem escoltat. El que més em va impactar és com s´expressava mentre llegia els fulls amb les mans, amb la sutilesa i l´elegància d´una pianista.La frase que sempre recordaré és “voler és poder”i que el primer pas sempre és el més difícil i també el més important. Aquestes paraules em van emocionar perquè són per a mi l´ impuls que em cal per aconseguir tot allò que desitge. Ara pense: si Maria ha superat els seus obstacles, jo també podré fer-ho.
Àlex Penalba


Una experiència molt gratificant (Reflexions de Maria Sentandreu)

Sóc Maria Sentandreu i m´ha fet molta il·lusió participar en aquest projecte aportant allò que més estime: les paraules. Perquè una paraula és un vehicle que ens transporta al paradís de les lletres, permetent la comunicació amb la gent. Va ser per a mi un honor visitar el vostre centre per a celebrar el dia de la dona, sens dubte, una experiència que ha marcat una empremta positiva al meu interior. Hi ha experiències que ens donen força, energia, ànim, il·lusió i coratge. M’agrada molt compartir les meues experiències amb la gent, i més encara amb els joves que necessiten referents per a construir la seua pròpia identitat.

Quan tenia setze anys va vindre al meu institut un xic que anava en una cadira de rodes i ens va contar la seua història. No recorde res del que ens va dir, però se’m va quedar gravat a la memòria el seu somriure, el seu optimisme i la seua actitud davant els problemes. Ara sóc jo la que ocupa el seu lloc i tracta de transmetre als alumnes un missatge positiu perquè troben dins seu el valor que de vegades els falta per a seguir lluitant. M’agrada pensar que voler és poder i que sempre hi ha una manera de superar els obstacles i avançar cap a eixe objectiu que ens havíem marcat. De vegades els obstacles estan en la nostra ment i no existeixen en la realitat. Però de vegades els obstacles són reals i, encara que entropessem una i mil voltes amb la mateixa pedra, potser algun dia aprendrem a botar i a buscar una ruta alternativa que siga més favorable o més adequada per a les nostres capacitats.

El passat 9 de març vaig tenir l’oportunitat de contar la meua història i vaig notar que els joves m’escoltaven amb una certa curiositat. Alguns es van atrevir a fer preguntes, altres no, però tots van ser còmplices de la meua il·lusió i la meua alegria de viure en primera persona una experiència tan gratificant. Potser als alumnes els ajude d’alguna manera saber que hi ha gent amb dificultats que lluita i aconsegueix desfer els nucs de l’adversitat. Però a mi també m’ajuda perquè parlar amb ells m’obliga a centrar-me en les coses positives de la meua vida per a traure el millor de mi mateixa. Crec que si les meues paraules han arribat, almenys al cor d’un sol alumne, aquest esforç ja haurà valgut la pena.


Maria Sentandreu




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada