El 3D del llibre

 Com diu Santiago Posteguillo a un dels seus assajos, el teatre és el format en 3D dels llibres. Un format impactant que ens permet viure drames i comèdies en primera persona. Ens transporta de vegades a la desastrada casa d'alguna estrambòtica família o inclús ens fa canviar de segle. Però tots els grups de teatre que interpreten i donen vida a aquestes obres solen tindre com a propòsit el fer-nos sentir.

Aquest és el cas de “De Cap a Rabo”, un grup de teatre format per unes quantes persones amb ganes d´oferir, a tot aquell que vulga rebre´ls, un somriure i una bona estona. Els integrants del grup són de Salem, i ja fa més de deu anys que li donen vida a les obres que interpreten. Aquestes tenen per costum ser comèdies.

Des de fa poc, col·labore amb aquest grup, i puc assegurar que, si ja és divertit veure'ls actuar, els assajos són com un xicotet sainet que no està a la mà de qualsevol. En ells pots gaudir dels actors en el seu ecosistema natural, amb la misteleta en una mà i el guió a l'altra.

Quan un espectador veu alguna actuació, tan sols és conscient del resultat, dels fruits que ha donat l'arbre. Però al darrere de cada obra representada s'amaga un munt de feina i esforç i centenars d'hores que s´hi dediquen. Pot parèixer molt fàcil pujar a un escenari per tal de mostrar el que un altre ha escrit. Però hi ha una gran diferència entre dir de memòria un parell de frases i representar-les. Actuar és clavar-te en la pell d' una altra persona, essent conscient que la gent per a qui actues et veu com si de veritat fores eixa persona. No pots dubtar, i de vegades la espontaneïtat pot ser la teua salvació. Per exemple, quan no aconsegueixes recordar com acaba una frase i has d´ inventar-te tu el final.

A banda del que costa aprendre't el text, tots el actors tenen un vestuari característic que, en moltes ocasions, dona sentit al que estan representant. Una vegada, a “De Cap a Rabo” vam interpretar una obra on apareixia una monja. Vos podreu imaginar com de complicat va ser trobar un hàbit adequat per a l'actriu. I si no és l´ hàbit per a la monja, és el “mono” per al mecànic o el vestit per a la festera.

Pot resultar també un problema el decorat. Moltes vegades s'utilitzen uns panells pintats que fan de parets, i les cortines per fer la funció de portes. En qualsevol cas, necessites mobles, utensilis que vagen a fer-te falta durant l'obra i altres molts objectes que són imprescindibles per a que l'actuació cobre més sentit. A una de les obres que hem representat al grup, les escenes transcorrien a un bar, amb barra, taules, cadires... En fi, la decoració apropiada per a que pareguera que de veritat ens trobàvem al decorat adequat.

I, sobretot, per actuar cal tindre ganes. Totes aquestes coses no apareixen pel seu peu en el dia de l'actuació, si no que comporte'n el seu esforç i dedicació i són un reflex de l'entusiasme que posa el grup en cada actuació, per això cal cuidar tant cada detall.

També has de ser responsable ja que, moltíssimes vegades, als pobles o llocs on s´actua no et coneixen com el grup de teatre “De Cap a Rabo”, et coneixen com el grup de teatre de Salem i això, com ja dic, implica una responsabilitat. Perquè, en certa manera, representes el teu poble.

Finalment, tan sols em queda dir que a “De Cap a Rabo” estem molt contents dels fruits que ha donat el nostre arbre i de les rames que han anat sorgint d'ell. Al grup ha hagut molts actors, alguns seguixen donant vida a eixe meravellós format del llibre amb més de dos mil cinc-cents anys d'història, i altres ho han fet durant un temps. Ha passat pel nostre grup gent que va a l´institut, gent que ha volgut col·laborar amb nosaltres fent d'apuntadors i gent que ens ha ajudat a conquerir el somriure de centenars d'espectadors, sense els quals, aquesta afició amb la que tant gaudim no podria ser possible.

                                                                                                              Inés Cortell 1r ESO