dimarts, 10 de novembre de 2015

El racisme de la pobresa.


A la classe d´atenció educativa, impartida per la professora Maria Benavent, hem pogut treballar temes com l´amistat o la pobresa, valors per a la reflexió que es mostrava un curtmetratge molt interessant anomenat El racisme de la pobresa.
L’amistat, sobre tot a l´adolescència, és el més important que existeix. Els amics es converteixen per a nosaltres en persones especials, que sempre es troben a prop teu, que t’ajuden en moments bons i dolents i sempre et fan riure...
Però l´amistat també pot donar-se entre persones de diferent estatus social, entre rics i pobres, i açò és el que planteja el curtmetratge que Maria ens va posar a classe. Aquest presentava un grup d’amics que decideixen no anar a classe per tal de fer senderisme, però un dels xics té una malaltia al cor i els seus companys no ho saben. Mario, el jove malalt, va decidir parar perquè estava fatigat, i els amics continuaren caminant. Mario es va adormir i mentre dormia, un jovec pobre va aparéixer i li va agafar la jaqueta. Mario es va despertar, va córrer darrere d’ell, el cor va començar a fallar-li i no podia respirar. El xic pobre, en adonar-se de l’estat de Mario va parar i li va donar les pastilles que duia a la jaqueta, i que el jove malalt necessitava amb urgència. Es va posar al seu costat per veure si es recuperava, i aleshores van començar a parlar.
Mario, quan anava cada dia a l’institut amb l’autobús, solia veure aquell xic quan passaven pel costat d’on vivia.Aquest ni se n’havia adonat, però el jove pobre sí, ja que segons li deia hi ha gent que tan sols veu el que està davant seu, i s´oblida d´obrir els ulls a la realitat dels altres.De sobte va aparéixer un dels amics de Mario, Rubén, un jove humil que estudiava al mateix centre que els seus amics perquè els seus pares treballaven molt dur. Segons Mario, del seu grup d’amics ell era l’únic amic vertader. Rubén volia defendre el seu amic. Ràpidament va avisar un helicòpter perquè se´emportaren a l’hospital. El jove sense recursos li va prometre que quan eixira de l’hospital li tornaria la jaqueta, però Mario no va poder sobreviure.
A nosaltres este documental ens va agradar molt, ja que el tema de què parlava és un dels que més ens agraden a les tres companyes.Ens ha ensenyat que hi ha gent que no valora més les coses materials que l’amistat. En canvi, hi ha altres persones que valoren més l´amistat que les coses materials que els poden captivar. Diuen que qui té un amic té un tresor, i aquesta frase pensem que, a més de ser un tòpic, és una gran veritat.


                                                           Laura Fenollar, Nuria Seguí i Àngela Boix (2n. ESO A)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada