divendres, 20 de maig de 2016

La Taleca, teatre.

UN POC SOBRE “LA TALECA”
Com ja sabeu, el dia 4 de març va tindre lloc el lliurament dels Premis literaris de l'IES Manuel Sanchis Guarner, on va actuar el grup teatral otosí “La Taleca” que va aconseguir fer-nos riure i passar una bona estona.

Per a aquest grup d´ alumnes del nostre centre, l´ aventura teatral va començar fa quasi dos anys, quan al seu poble es necessitava més personal per a representar una obra de teatre. Les xiques, en veure aquesta demanda, van decidir llençar-se i començar a assajar amb el grup de teatre d’Otos.

El seu treball es va vore reflectit a l’auditori de Castelló de Rugat, on van representar un sainet anomenat “El berenar”, que tracta sobre una dona que es diu Amparo (Júlia) i que vol aparentar més del que realment és davant “les seues amigues del puntet” Pepica (Ariadna) i Teresa (Nerea). Una vesprada, ella prepara molt bé la seua casa i obliga el seu home Vicent (Noelia Nacher) que se’n vaja, perquè les seues amigues havien d’anar a berenar allí. Però... les coses no marxaran massa bé, perquè sa mare, Carmeta, (Àngels Quilis) li fa una visita inesperada, guiada per les instruccions del seu metge. Amb sa mare a casa, Amparo es posa nerviosa, ja que la dona major comença a menjar massa galetes, diu que ha d'anar al bany... i clar, les dones refinades ja van fent-se una mala impressió d'Amparo.
Jo, personalment, no m’esperava que l’obra fóra tan ben representada, com quan vas al cine i no confies en què la pel·lícula siga tan bona, només que ací hi ha una xicoteta diferència, i és que al teatre no es poden fer cinquanta tomes falses i els errors no es poden esborrar. Però, malgrat les risses i els xicotets problemes, aquest grup va aconseguir captar la meua atenció com a espectadora des del principi fins al final.

També cal tindre en compte l’esforç realitzat per part d’Àngels, Ariadna, Júlia, Nerea i Noeli,a tant pel treball constant que realitzen com per fer possible aquesta obra aconseguint tot el necessari per a la seua representació. A més, cal agraïr la col·laboració de Francesc Sarrió, per animar-les a representar l’espectacle a l’auditori, i a Maria Benavent per la labor de coordinació de  les xiques, sobre tot abans de la representació, moment de gran nerviosismo. I ací teniu una entrevista feta a les alumnes del nostre centre que formen part de “La Taleca”.

-Com se sentíeu abans, durant i després de la representació?
Abans estàvem nervioses perquè és difícil actuar davant d'un públic desconegut, ja que no se sap com reaccionarà.
Durant la representació estàvem insegures, perquè ens havíem canviat els papers i no totes teníem el personatge que habitualment interpretàvem, i per tant no sabíem si les companyes el tenien aprés al cent per cent.
Després de l'actuació, ens vam sentir abrigades pel públic, ja que quan vam tindre un xicotet incident ens van aplaudir i això ens va donar més seguretat.


-Quin problema vau tindre?
Normalment a l'obra, Carmeta menja merengues, però aquesta vegada va decidir prendre galetes. El problema va ocórrer quan havia de dir una frase, ja que tenia la boca plena i no podia parlar, i aquest va ser el motiu de les nostres risses durant la representació.


-Què és el que més vos va costar de la representació: la memorització del text, el fet de superar els nervis o una altra cosa?


La memorització en aquest cas no era un problema, ja que era un sainet i no ens va resultar difícil aprendre el text. Tal vegada, els nervis fins al moment en què ens vam centrar i ens vam posar en el paper.


-Com creieu que vos va eixir el teatre?
No ens va eixir tan bé que altres vegades. Però, també pensem que vam aconseguir el nostre objectiu: fer riure a la gent, siga per haver-nos rist nosaltres o simplement perquè l'obra era graciosa.


-Us veieu reflectides psicològicament en el personatge que interpreteu?
Àngels:No del tot, perquè crec que cal saber comportar-se davant d'una situació, ja que Carmeta sí que té respecte cap a la seua filla però és un poc descarada.


Noelia: “Sí, perquè no crec que una persona haja de ser valorada per les possessions que té o pels diners que s'ha gastat en elles.”


Júlia: “Jo no, perquè el meu personatge és una persona adulta que té un pensament infantil, donant valor al fet d’aparentar allò que realment no ets. A més, crec que no li dóna la importància que realment es mereix sa mare.
Ariadna: Jo no, perquè el meu personatge es creu superior econòmicament i vol fer que la gent s’ho crega.”

Nerea: “No, perquè no sóc “pija” ni “cotilla.”
-Considereu que s’enteneu bé a nivell de col·lectiu?
En general, els assajos són molt divertits perquè hi ha més gent d’Otos i, encara que som d’edats diferents, s’entenem a la perfecció. Des d’un principi, la gent del grup ens va acollir molt bé, fent-nos sentir a gust i progressar en les actuacions.


-Com aconseguiu compaginar les tasques escolars amb les activitats extraescolars?


Particularment, els assajos els fem de nit i sempre intentem acordar un dia i una hora que ens vinguen bé a tots. Encara que també és de veres que és complicat acudir a totes les activitats extraescolars.


-Teniu alguna obra més que soleu interpretar?
No, però ara estem assajant una nova obra anomenada “La família de Quiros”.


-Recordeu alguna situació graciosa que vos haja passat mentre actueu?


Sí, recordem una que va estar prou graciosa. Ja assajant la nova obra de teatre, que té una escena de terror, vam decidir contar una història de por i en acabar de relatar-la va haver una baixada de tensió i la llum se'n va anar. Ens vam sorprendre i no vam fer altra cosa que riure de la situació. Va ser molt graciós.


-Soleu eixir fora d'Otos per a actuar?
Sí, a Otos fem dues actuacions per any i enguany hem eixit a actuar a Pinet, a Ontinyent i a Cotes.


-Rebeu suport dels vostres familiars?
Àngels: “La meua família em dóna suport i pensa que està bé fer extraescolars. Però també arriba un moment en què tinc tantes coses a fer que m'han arribat a aconsellar que si m'havia de deixar alguna cosa que el teatre possiblement seria la millor tria.”
Noelia: “A ma casa els pareix bé.”
Júlia: “Sí, encara que pensen que faig moltes activitats extraescolars, sempre intenten donar-me suport i em diuen que ho fassa si realment m’agrada.”
Ariadna: “Sí, em suporten però també em diuen que he de prioritzar.”
Nerea: “Sí, m’animen per a que continue endavant.”


-Es podríeu imaginar un futur treballant al teatre?
Àngels: “Jo no, perquè ja tinc pensat un poquet com vull que siga el meu futur. No crec que em dedique al teatre, però si tinguera temps lliure sí que m'agradaria continuar actuant per aficció.”
Noelia: “No, perquè no és de les coses que més m'agraden. A més, les meues expectatives no estan relacionades amb el món de la interpretació.”
Júlia: “Treballant no, perquè considere que si no t’especialitzes molt bé en aquest art no pots viure d’ell. No obstant això, sí que m’agradaria tindre aquesta activitat com a aficció.”

Ariadna: “Mai ho he vist com un possible treball per a mí.”
Nerea: “Sí, m’agradaria anar a Hollywood jajaja. Per què no? No estaria malament provar noves experiències.”


-M’agradaria saber com sorgix el nom del vostre grup teatral (si és que hi ha un per què.)
Segons allò que sabem, antigament hi havia un carrer a Otos que es deia “La Taleca” i és on abans es representava i continua representant-se teatre.


Finalment, cal dir que els membres d’aquest grup estan fent un bon treball i espere que continuen endavant.
Yoana Yankova 4t d’ESO B


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada