dimarts, 22 de novembre de 2016

El preu de la llibertat

Dibuix : Inés Cortell
Quin títol més suggeridor ha triat la nostra alumna, Inés Cortell, per encapçalar la seua notícia, veritat?. Comprovar que hi ha joves amb esperit crític, amb curiositat i creativitat que, a més, són grans lectors i incipients escriptors, no té preu. És una gran satisfacció per a la redacció de la revista Pebrella, comptar amb col.laboradores tan especials. Ara vos convidem a llegir la notícia i després, si ens permeteu la llicència i disculpeu la intromissió, continuarem parlant de la nostra redactora.

El 29 d'agost va ser el primer dia de pau a Colòmbia, després de quasi 60 anys de conflicte, 220.000 morts i 5 milions de desplaçats.
Aquesta guerra tortura al poble des dels anys 40, quan Jorge Eliécer Gaitán, un polític benvolgut pels colombians, es va atrevir a defendre la lluita pels Drets Humans, la igualtat de classes, la tolerància i la construcció d´ elements bàsics i públics per al poble colombià. Els poderosos, que veien com els camperols començaven a mobilitzar-se per defendre allò en el què creien, van assassinar Gaitán a sang freda.
Començà així la persecució constant del govern contra el poble. Els colombians buscaren protecció en els grups il·legals, anomenats guerrilles liberals o comunistes. D'aquesta manera van poder seguir lluitant pels drets que els eren negats.
Hi hagueren intents de pacte, en els què el govern prometia al poble una democràcia justa i equitativa, que suprimiria les classes socials. Però una i altra vegada, amb l'ajuda de l' èlit colombiana, formada pels més poderosos, l'estat es desdeia del pactat i no complia el que el poble, i la consciència de tot ésser humà, li exigia.
La guerra prosseguia i l' èlit organitzà, amb el recolzament del govern, grups paramilitars. És a dir dir, grups formats per civils, per persones sense preparació que es veien obligades a complir el servei militar.
El conflicte va provocar que el narcotràfic, la delinqüència comuna, els segrestes i assassinats foren el dia a dia a Colòmbia, i que ningú es sorprenguera d'actes inhumans i mostres de crueltat innecessària. La mort de milers d'indígenes, activistes per la pau i sindicalistes, el desplaçament de milions de colombians fugint de la guerra i la misèria, deixant enrere les seues cases, i la desocupació i falta d'inversors sols ha sigut part de la devastació que la guerra ha deixat al seu pas. A més, els joves colombians han hagut de fer el servei militar o optar per unir-se a les guerrilles il·legals i al narcotràfic per poder sobreviure. Han hagut de presenciar abusos sexuals, homicidis, atacs a les poblacions i, per suposat, abandonar tota esperança per estudiar i tindre un millor futur.
Els xiquets han nascut i s'han criat amb por, amb mort al seu voltant, sense cap seguretat pel pervindre.
El 29 d'agost va acabar la guerra, però ningú tornarà a ser el mateix. I la pregunta és: hi ha algun guanyador?, és la sang el preu per la llibertat?



INÉS CORTELL CERDÁ 2ESO B


És evident, estimats lectors, que aquesta notícia va estar redactada fa un temps, quedant una mica descontextualitzada; el motiu és que hem estat realitzant interessants activitats, en paral.lel, la qual cosa explica el seu endarreriment. Malauradament, el procès de pau a Colòmbia encara no s´ha materialitzat per complet, però el que sí s´ha fet realitat és que la nostra jove redactora haja pogut formar part d´una experiència docent que tenia com a objectiu el foment de la lectura entre els nostres joves.
Inés va ser convidada per la professora d´àmbit lingüístic i social, Maria Benavent, a contar personalment a l´ alumnat de 2n. FPB com naix la seua aficció a la lectura i a l´escriptura, quines són les seues motivacions i com gaudeix presentant-se a concursos literaris on obté premis molt interessants que van consolidant el seu currículum. Amb un to distés i sincer, la nostra col.laboradora ens va descobrir que ja de menuda «devorava» llibres, fins i tot llibres que no corresponien a la seua edat, llibres d´adults que la seua ment privilegiada era capaç de comprendre a la perfecció. Ens digué també que de vegades qüestionava la realitat i les opinions dels adults, sobre tot quan creia fermament que aquella era qüestionable i aquestes injustes. Ens arribà a confessar com es sentia quan els adults la feien callar i retallaven les ales de la seua curiositat. La seua maduresa i fluïdesa verbal ens va deixar sorpresos, encara que el que més ens va sorprendre va ser la maduresa psicològica que mostrava parlant de les seues pròpies experiències vitals, la qual cosa ens va emocionar de debò.
Dibuix: Maria Moncho (2n. FPB)
Per a concloure la seua xarrada motivadora Inés ens va llegir el darrer conte que havia presentat a concurs, que porta per títol «Quererte y estar solo», un conte madur, imprevisible i emotiu que, sens dubte, no vos deixarà indiferents. Per cert, aprofitem per a comunicar-vos que aquest excel.lent treball literari ha quedat finalista, i prompte coneixerem si també guanyador, del concurs al qual ha estat presentat. Felicitats, Inés, per aquesta bona notícia, continua desplegant les ales de la teua imaginació i continua volant sense aturar-te. L´alumnat de 2n. FPB t´agraïx que hages compartit amb ells el teu temps, les teues experiències i la teua capacitat creadora.

Redacció Pebrella

Enllaç al conte finalista «Quererte y estar solo» https://concursodecuentos.fundacionmapfre.org/quererteyestarsolo-2940

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada