Viatge a Tabarca

El viatge cap a Tabarca el vaig emprendre el divendres. Anava amb cotxe per la carretera, acompanyada de la meua família, concretament la meua mare, mon pare, les meues cosines, el meu cosí menut i els meus oncles. Al cap de dues hores aproximadament  arribàrem a Santa Pola, on dinàrem.

Per la vesprada agafàrem el vaixell cap a Tabarca. Una vegada allí, em vaig quedar sorpresa pel tamany de l’illa, quasi que en menys d’hora i mitja es podia recórrer sense ninguna dificultat a peu. L’illa tenia una forma allargada amb algunes parts més estretes que altres, una part de la platja era de pedra i l’altra d’arena, també hi havia un xicotet port ple de vaixells traslladant turistes i altres que es dedicaven a la pesca. A un costat teníem el poblet de Tabarca, que no tardàrem en visitar. Aquest poble tenia uns arcs i una església espectaculars. A més els carrers adoquinats i les cases blanques transmetien un ambient molt acollidor per a la gent. Nosaltres vam agafar amistat amb un matrimoni de l’illa, ens contaven que la majoria de les vivendes tenien els marcs de les portes i les finestres de color blau, per simular el cel i que tant les mosques com els mosquits no entraren cap a dins de casa.

Una vegada anàvem cap als afores del poble, la vegetació estava limitada en alguns jardins que pertanyien a diferents cases, alguna palmera  a la platja i poc més, la majoria eren matolls típics de la costa mediterrània.

Una de les coses que més em va agradar fou les cales i les platges de pedra, amb l’aigua tan cristal·lina que deixava a la vista tot tipus d’animals marins, des de peixos fins a eriçons i estrelles de mar. 

En agost feia molta calor, en canvi, la brisa del mar feia més agradable viure allí. Durant la setmana que vaig residir, vaig poder recórrer acompanyada dels meus cosins tota l’illa, corrent i jugant, també pogué observar les meravelles de la naturalesa, i no m’adonava que em trobava en una illa fins que no mirava cap al mar i podia veure a l’horitzó la línia de la costa de Santa Pola.

A part de recórrer més de deu vegades l’illa, muntàrem en nombrosos vaixells amb visió submarina per poder descobrir la varietat d’espècies marines que habitaven a les nostres aigües i que probablement sols havia vist en fotos.

Ainoa Fayos   3r B