dilluns, 9 de gener de 2017



ENTREVISTA A ISABEL SOLER
DIRECTORA DEL CEIP VERGE DEL REMEI

El passat 13 de desembre vam poder entrevistar a Isabel Soler, que ens va atendre amb molta amabilitat per poder fer aquesta entrevista amb la que hui gaudim. També aprofitem per actualizar l’entrevista que ja vàrem fer l’any passat a la direcció, aprofitant el canvi que hi ha hagut en la direcció del centre.

-Quins projectes té en ment el centre?
 El primer projecte que tenim en ment és conservar totes les coses bones que s’han fet al centre durant aquests anys. El projecte que busquem a l’escola de Castelló és fer una escola molt inclusiva, és a dir, busquem una escola que no siga sols del mestres i alumnes sinó també dels pares. També continuem fent projectes relacionats amb el medi ambient com el bancalet, i els dies festius com el 9 d’octubre, Nadals i carnestoltes. També estem oberts a totes aquelles iniciatives proposades per l’ajuntament o diferents associacions. Ens hem començat a formar en pedagogia sistèmica per introduir l'aprenentatge cooperatiu, millorarem també la informàtica del centre i la inclusió de nous programes.
-Com porta un centre educatiu la situació actual en l’educació?
 És complicat, ja que és un tema molt important per a les famílies, dona la sensació que no travessa un bon moment, ja no es tenen els valors que es tenien, sembla que hi ha una desconnexió. Per això és molt important per a nosaltres fer una escola inclusiva en que totes les inquietuds que tinguen les famílies vinguen a l’escola per a que la relació millore.
-Com valoraries la teua experiència en la direcció del centre?
Com ja sabeu aquest és el meu primer any a la direcció del centre, encara que ja porte deu anys com a mestra d’infantil. És una experiència en conjunt molt positiva ja que em trobe molt acompanyada per els meus companys i companyes, però el que sí que és cert i crec que cal reivindicar és que es tracta d’una funció molt burocràtica, és a dir, molt de treball a nivell d’administració. Cada vegada més sembla que els mestres tenim aquest problema, sobretot els equips directius, cosa que provoca més feina i també menys hores per poder treballar amb els alumnes o per a poder investigar a nivell de pedagogia.
-És fàcil ser directora, mestra i mare a la vegada?
Es riu) És un tema complicat ja que has de tindre la teua vida molt ben organitzada. Jo sóc les tres coses: mare de dos fills, directora i mestra d’educació infantil de cinc anys. Tot açò suposa moltíssimes hores d’esforç a casa, cosa que suposa quedar-te moltes vesprades i fins i tot endur-te molta feina a casa. A més a més, a casa deuen de comprendre que has de fer-la, tant els teus fills com la teua parella, però de moment vaig endavant.
-Quin va ser el motiu que va fer que ens aquests moments sigues la directora d’aquest centre?
 Els últims anys havia estat de directora una companya meua, Ana María Vitòria, ella va prendre la decisió de no continuar endavant en la direcció del centre, ella ja portava molts anys en els càrrecs de l’equip directiu i va decidir que ja estava cansada. Aleshores es va plantejar en el centre, que hi havia eixa vacant. El fer-me endavant va ser el suport que tenia dels meus companys i també tindre eixa il·lusió de continuar amb la feina ben feta, intentar millorar coses, és a dir, la inquietud de voler millorar. També ser directora implica ser la persona que condueix a tots els altres, encara que jo sóc de pensar que els teus companys estan ahí per recolzar-te amb ells. El director ha d' encapçalar tots els projectes i animar als altres per a que vagen amb tu, reconduir les situacions problemàtiques i establir relacions amb altres institucions.   
-Quin va ser el motiu per el qual avui en dia ets mestra d’educació infantil?
 Doncs, a mi tota la vida m’han agradat els xiquets. Quan vaig començar a estudiar i a fer les pràctiques d’educació infantil em vaig adonar que quan anava a treballar eixia de la classe amb una energia nova, és a dir, els xiquets menuts aconsegueixen moltes vegades que els teus problemes desapareguen perquè tenen una innocència, una alegria, unes inquietuds i uns interessos que fan que moltíssimes vegades et sorprengues. Sobretot, anar a la classe d’infantil de vegades no és sols que tu els ensenyes sinó que tu aprens moltes coses d' ells cada dia, i això per a mi és molt important.
-Com va sorgir la idea de la “cadena humana” per a portar els llibres de l’antiga biblioteca fins a la nova? Com va ser l' experiència?  
La cadena humana va ser una proposta que va vindre des de l’ajuntament, va vindre Sabina, l’encarregada de la biblioteca, i ens va oferir participar en aquesta activitat. Evidentment, ens va agradar molt la idea i vam decidir acceptar-la. L' experiència va ser molt gratificant, als xiquets els ha quedat un record molt important perquè el dia de demà podran dir que han passat els llibres més importants de Castelló a la nova biblioteca i això per a ells és molt important. També ha ajudat que els xiquets tinguen inquietud per fer-se el carnet de la biblioteca i esperem que tinguen gust per la lectura.    


Conclusió:
Per últim voldríem agrair a Isabel Soler el temps que ens ha dedicat per avui tindre aquesta entrevista, i sobretot fer-li saber que ens hem sentit molt a gust tant fent l’entrevista com redactant-la.
     
    Carles Gomar i Iván Boronat 3r B

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada