dilluns, 13 de febrer de 2017

ENTREVISTA MAITE CLIMENT ARBONA


 

Maite Climent Arbona és infermera a l’hospital Sant Francesc de Borja de Gandia, però des de fa aproximadament 10 anys és la supervisora del Servei d’Urgències. En aquesta entrevista ens conta en què consisteix la seva feina, les seves experiències professionals i sobre la salut dels joves.
1.       En què consisteix la teua feina ?
Sóc infermera de professió, però en aquest moment i des de fa 10 anys sóc la responsable , la supervisora d’infermeria del servei  d’urgències.
Sóc la persona que coordina a 60 professionals i a més a més la responsable de tot el material i medicines que necessitem per atendre els pacients que arriben al nostre servei,  tenint en compte que necessiten qualsevol especialitat, cirugia, traumatologia, medicina interna, pediatria... Això suposa una quantitat de material i recursos importants, ja que no deu faltar res per atendre una urgència vital, tot ha d’estar apunt per a la nostra actuació i d’això sóc jo la màxima responsable.
Sóc l’encarregada de gestionar adequadament i segons les necessitats i la demanda per part del usuaris dels  recursos personals i materials.

2.       Què és el que més t’agrada de la teua professió ?
El que més m’agrada és el contacte amb els pacients, l’atenció de l’urgència i de com es resol un problema de salut en la meua actuació, encara que ara el treball assistencial és poc, perquè dedique més temps a la gestió.
M’agrada molt la meua professió perquè és un art , l’art de cuidar el pacient en les nostres mans i no sols de tractar amb medicines, la infermeria té eixa part humana que m’encanta.

3.       Quins hàbits saludables deurien tindre el joves de la nostra edat per evitar malalties?
El joves, la majoria, tenen hàbits saludables, ja que fan esport i mengen bé, encara que hi han altres que no cuiden el seu cos prenent drogues i alcohol, que comença com algo esporàdic però en poc de temps es converteix en un hàbit.

4.       Quins són els  problemes de salut més freqüents en els joves i com podem evitar-ho?
Els problemes més freqüents dels adolescents són els accidents de trànsit degut a la velocitat o lligats al consum de drogues o alcohol.
Altres problemes són els relacionats en la salut mental com l’anorèxia , intents d’autolesionar-se i malalties mentals que es desencadenen per l’abús de drogues com marihuana, cocaïna o drogues de disseny.

5.       Per què es produeixen aquests problemes i com poseu solució?
Aquests problemes es produeixen per falta de personalitat, inexperiència, inconsciència, per lluitar per ser el líder del grup , influències de la moda d’aquest moment i per les ganes de provar noves sensacions, entre altres.
S’intenten fer campanyes d’educació per a intentar transmetre als joves de les conseqüències dels hàbits poc recomanables.
En el servei d’urgències tractem la urgència, però sense descuidar l’educació sanitària.

     Com s’organitza un hospital ?
L’hospital nostre, és un hospital comarcal , relativament xicotet, però  complex.
Està dividit en serveis centrals com són Urgències, Unitat de Cures Intensives, Laboratori, Radiodiagnòstic, Quiròfan  i Unitats d’hospitalització que estan dividides per especialitats, Cirurgia, traumatologia, medicina interna, maternitat, pediatria, urologia, cardiologia, pneumologia, neurologia on els pacients s’ingressen depenent de la seua patologia en una unitat o en altra.
El serveis centrals donen suport a les unitats d’hospitalització.
I per últim estan les consultes externes on els pacients sense estar ingressats tenen un seguiment pel metge especialista.

7.       Com us ha afectat totes aquestes retallades en sanitat ?
A nosaltres no ens ha afectat en quant a desabastiment de material , el que sí hem fet és intentar optimitzar al màxim els recursos dels que disposem.

8.       Quin és el cas que més t’ha impactat en la teva feina ?
Hi han molts casos que m’han impactat , tenint en compte que ja tinc un camí en aquesta professió de 25 anys , però intente borrar-los, perquè si no fos així seria molt complicat anar a treballar tots els dies i continuar en la meva vida.
Però és cert que no m’acostume a la mort, ni al dol d’aquelles famílies quan perden a un ésser volgut, i això és degut a què empatitze molt en els pacients.

 

Volem agrair a Maite la seua col·laboració en la nostra entrevista, i el temps que ens ha dedicat a nosaltres per a ajudar-nos a comprendre en quèconsisteix la seva feina, i els riscos que hi ha en la salut dels joves.

Núria i Ainoa 3r B



                                                                                                              



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada