Entrevista a Maria "La Nostra Conserge".
Si
us diguérem que Maria Ureña Roig anara a ser entrevistada, no seria
tan obvi com si us diguérem que hem entrevistat a Maria la Conserge.
Ella porta 18 anys entre nosaltres i aquest any ens diu adéu i per
aquest motiu li hem dedicat aquesta entrevista a mode d'homenatge.
1.
En què consisteix
ser conserge?
Doncs,
consisteix a portar el manteniment de l’institut, és a dir, quan
s’hi produeixen problemes amb l’aigua i l’electricitat o hi ha
un deteriorament de l’estructura de l’institut, he de cridar els
tècnics perquè ho solucionen. També consisteix a fer fotocòpies,
respondre les trucades de telèfon, anar a correus, atendre els pares
quan venen a parlar amb els professors o a buscar algun fill. Per
altra banda, m’agrada dedicar temps al jardí. És un treball molt
variat, el qual fa que mai m’avorrisca.
2.
Què és el que
més t’agrada de la teu professió? I el que
menys?
En
general m’agrada tot. Crec que és una bona feina. Treballe amb el
professorat, amb l’alumnat i tracte amb els pares també. El que
menys m’agrada és el començament de curs, que he d’ordenar les
aules, fet que suposa col·locar taules i cadires en les diferents
classes. Aquest és un treball més costós.
3.
Què sents després de tants anys a l’institut?
Em
sent com si estigués a la meua segona casa, ja que són molt anys
treballant ací.
4.
Com qualificaries la teua
aportació a l’institut?
Crec
que molt bona. Sempre he intentat fer el millor en aquest institut,
perquè tot funcione correctament.
5.
Quin ha sigut el company en el
què millor t’has portat?
Els nostre equip de redacció: Elena, Jose i Ivan. |
Pense
que amb tots, sempre hem tingut bona relació. Però si he d’anomenar
algú en particular, seria Vicent, l’administratiu, ja que tinc més
confiança amb ell. En general, em porte bé amb tots, fins i tot amb
l’alumnat.
6.
Quins
han sigut els millors moments o records que has tingut en aquest
institut?
Quan
vam passar dels ‘’barracons’’ a aquest centre: la
il·lusió d’estar en un centre nou i més còmode.
7.
Quines
experiències laborals has tingut al llarg de la teua vida?T’hauries
dedicat a una altra feina si hagueres tingut l’oportunitat o tenies
altres expectatives cap al futur?
Per
descomptat. Abans treballava en el comerç de l’alimentació, però
açò suposava estar molt de temps fora de casa, cosa que em suposava
un gran esforç, ja que tenia dues filles petites. Per aquesta raó
aquesta feina em venia millor per a poder estar més temps amb elles.
8.
Estigueres de conserge a algun
centre abans de vindre ací?
Sí.
Vaig estar deu anys treballant a l’institut José Segrelles,
d’Albaida. Després em vaig quedar aturada i vaig començar a
treballar a aquest institut l’any 1999.
9.
Com accedires a aquesta feina?
Va ser difícil?
No.
Vaig tindre sort, ja que tenia un amic a l’institut d’Albaida i
em digué que es jubilaven dos conserges. Vaig anar a l’atur per
inscriure’m. Eixiren tres candidats per la feina entre els quals
vaig ser jo l’elegida després d’un consell escolar.
10.
Com creus que et valoren a
l’institut i com valores la teua feina?
Jo
no puc saber com em valoren. Aquesta pregunta l’haurien de
respondre el pares, professorat, alumnat... No obstant això, és un
treball molt gratificant, ja que pense que un institut no pot
funcionar sense un conserge.
11.
Com et planteges la teua vida
a partir d’ara?
Espere
que no m’afecte el fet de no estar més a aquest institut, després
de tota una vida de treball. A partir d’ara, a banda de descansar,
vull fer diverses activitats, com encarregar-me de les tasques
domèstiques, fer esport, passar més temps amb la meua família,
viatjar... Segur que no m’avorriré!
12.
Si pogueres treballar un any
més ho faries?
No,
perquè ja estic cansada. Considere que ja porte molts anys
treballant i és l’hora de descansar. Recorde eixir de l’escola i
anar a ajudar ma mare amb la seua tenda.
13.
Quin missatge t’agradaria
donar a l’institut per acomiadar-te?
Sincerament
estic molt agraïda amb tots, tant el professorat com en l’alumnat.
He treballat amb molta gana. Per últim vull donar les gràcies a la
gent del poble que també m’han acollit des del primer dia que vaig
arribar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada