Entrevista a Francesc Sarrió: Pastor Aicart i el seu llegat.

El dia 4 del passat desembre (com passa el temps...) Francesc Sarrió, professor de valencià al nostre institut, ens va sorprendre molt gratament presentant-nos la seua unitat didàctica realitzada amb molta il·lusió,sobre un poeta del seu poble, Pastor Aicart, la qual va adreçada a l’alumnat d’ESO. La seua estima per la literatura és més que evident, com varem poder comprovar, i manifestem que per a l'alumnat rebre de tant en tant unes lliçons de literatura tan especials és tot un privilegi.

I sense més preàmbuls direm que la presentació fou molt entretinguda, alternant tant la biografia de l´ autor, com el context històric en què va viure. A més també ens contà alguna anècdota interessant de Pastor, i és que seguint la tradició de metges de la família Aicart, fou el fill de Pastor qui va ajudar a portar al món al propi Francesc!

Els poemes de Pastor reflecteixen clarament el sentiment renaixentista del moment a València, i fou per això i per la freqüència en què Pastor es presentava a concursos literaris, el motiu pel qual obtingué al llarg de la seua vida nombrosos premis, molts d’ells realment transcendents en aquell moment, com als Jocs Florals de València, on obtingué una flor natural, un dels més importants premis literaris d’aquella època

I és que aquesta també és una manera molt didàctica d’adquirir coneixements de la literatura treballats a classe, però amb un poeta més proper a nosaltres, del poble de Beneixama.

Entrevistador/a: Hola, Francesc, anem a començar amb l’entrevista. A quins pobles ha presentat aquest llibre? Com ha sigut l’acollida per part de l’alumnat?

Francesc: Els pobles van ser, per ordre cronològic, Bocairent, Banyeres, Biar i per últim Castelló de Rugat. Són instituts on ja havia estat treballant, a Bocairent farà uns 20 anys, a Banyeres farà uns 15 i a Biar no havia estat mai però em feia il·lusió anar perquè és el poble on estudien els alumnes d’on jo vaig néixer, Beneixama. Em feia molta il·lusió fer un recorregut pels tres instituts, per veure un poc quin és l’ambient que hi havia, l’alumnat, el professorat...

La resposta en general ha sigut bona, l´ he presentat a 4t. d’ESO i algun primer de Batxillerat i l’acollida ha sigut també bona.

Entrevistador/a: Com et va sorgir la idea d’investigar aquest autor?

Francesc: Hi havia un llibre previ, que el va redactar un escriptor, amic meu, Josep Martínez Sánchis, el qual és besnét de Pastor Aicart. Ell va demanar una beca de mig any, després va estar al voltant de 2 anys treballant i va fer un volum bastant gros, d’unes 350 pàgines, publicat per la universitat. Aleshores això quedava bé per a la universitat, un treball que està molt bé per a un estudiant de la Renaixença a València, Castelló o Alacant, que puga estudiar-la a través d’un autor concret. Però faltava una obra més divulgativa, que arribara més al públic. Aleshores va sorgir perquè hi havia una convocatòria d’ajudes de la Generalitat Valenciana, per a tot allò que foren publicacions en valencià, estaria subvencionat al 100%. Si no haguera sigut al cent per cent, no s’hauria fet, però ja que teníem la garantia que era tot, aleshores no hi hauria pèrdues. Ací no s’ha cobrat res per cap llibre. Vaig veure ahí una oportunitat i em vaig tirar avant.

Entrevistador/a: El treball d’investigació fou costós pel fet que fóra un autor no molt conegut?

Francesc: No tant, el que em va ser més costós fou que la convocatòria va eixir en octubre, en desembre ja havia estat resolta i teníem molt poc termini per a presentar-ho. Aleshores diguem que jo ho tenia verd encara, i entre els mesos de gener i febrer, pràcticament totes les vesprades, em posava a escriure.

No tenia tanta feina de documentació perquè jo partia del llibre que havia fet el meu amic Josep Martínez, que ja era un llibre molt documentat. Sí que em vaig documentar més sobre la Renaixença catalana en general, i el que es tractava era de fer-lo comprensible, és a dir, amb un llenguatge que fóra fàcil, que estiguera tot molt resumit... sobretot pensant en vosaltres. L’avantatge que tenia era que jo sé quin és el vostre nivell, o què és el que es dóna en quart o en primer de Batxillerat, i jo havia d’adequar el llenguatge a la vostra edat, eixa fou un poc la dificultat també.

Entrevistador/a: Ara, parlant un poc ja del poeta, per què creus que a pesar d’haver guanyat nombrosos premis i ser un gran poeta és poc conegut?

Francesc: Doncs, és una llàstima! Inclús, té alguna mala crítica per part d’algun estudiós de la Renaixença. Té alguna mala crítica perquè consideraven que era com aquell que sempre es presenta a tot i ho guanya tot... No diria jo que els entra una certa enveja, però és com: -“ Ala! Ja està una altra vegada Pastor Aicart ací! ”. És que es presentava tant!, no parava d’enviar contes, poemes, assajos filosòfics (molts d’ells religiosos); no parava de publicar, i clar guanyava molt. Inclús li diuen en un llibre: -“Ja està Pastor Aicart com el julivert!”, i és que el julivert està en tots els menjars, doncs ell en tots els premis. Això creà una espècie de sentiment de què guanyava molts premis, però no era bo. És això com a la música que diem: molt bé, està el número u dels quaranta principals, però la seua música és horrorosa. Estava tan present en els concursos, que alguns consideren que no era bo i responia a un perfil de Renaixença conservadora poc autèntica. Pastor estaria en un grau mitjà d’autors, no entre els dos o tres davant de la Renaixença a València, però ell estaria en la mitjania, la qual cosa està bé.

No va tindre més repercussió, perquè jo crec que si haguera viscut a València, segurament seria més conegut hui, i possiblement hauria continuat publicant més en valencià. Al quedar-se en un poblet, doncs això no li va permetre poder-se relacionar amb la gent de cultura, dels diaris... que són els que manegen un poc aquest món literari. Per tant Pastor va anar arraconant-se, cosa que no li importava en absolut, per a ell això no era important.

Entrevistador/a: En el procés d’investigació, et va cridar l’atenció alguna anècdota de la seva vida? Quina?

Francesc: A mi de la seva vida el que més em crida l’atenció és com alternà la seva feina de metge amb la feina d’escriure, perquè ser metge en aquella època suposava estar sempre treballant, i havia de recórrer a peu molts quilòmetres, però una volta acabava això, la seva obsessió era escriure i llegir. Això em resulta curiós, com una persona que tenia la vida resolta, que a més dedicava molt de temps al seu treball es va “arriscar”, diguem, en un món com el de l’escriptura. També em crida l’atenció com era de catòlic i conservador. Una anècdota que m’agrada molt és que anava amb espardenyes, no era el típic metge que anava molt formal.

Entrevistador/a: Creus que el context històric de l’època va influir en l’obra de Pastor?

Francesc: Jo pense que si ell no arriba a estar a València estudiant i no arriba a tindre al seu mestre Vicent Boix, no hauria escrit mai en valencià. Ell viu un moviment que porta a valorar les tradicions i la llengua, i no ho abandona mai. No ho escriu tot en valencià, però sí molt, i això és gràcies a la Renaixença. Parlant un poc de la Renaixença, la valenciana, va ser molt criticada, perquè mentre que la catalana va ser molt forta i va impulsar el sentiment nacionalista català (ells pensen que estan maltractats per Madrid, i al no aconseguir el que volen, naix aquest moviment); però a València és un moviment literari i poètic que arriba a un sector molt escàs de la burgesia. Per açò, els crítics literaris del segle XX fan una crítica de la nostra Renaixença, però també hem de saber que el treball que varen fer aquests escriptors va ser molt gran, encara que no ho semble. Aquesta és la raó per la qual jo reivindique a Pastor Aicart i altres renaixencistes.

Entrevistador/a: Què és el que més i el que menys t’agrada de l´autor?

Francesc: M’agrada que és un escriptor típicament romàntic, que li posa molt de cor a tot, que és molt sincer, que expressa el que pensa i el que sent. M’agraden molt els seus poemes del paisatge, de la història pròpia valenciana, de l’època en la que érem grans. Però, sense dubte, el que més m’agrada d’ell és que va escriure en valencià, sobretot quan ell és de classe mitjana alta, ja que s’acusava que la classe alta s’havia castellanitzat, i Pastor és un exemple de que açò no és veritat. Tant el meu amic Martínez Sanchis com jo pensem que és un exemple que ser conservador i catòlic també pot anar lligat al valencià.

El que m’agrada menys és quan fa poesia molt religiosa, ja que em costa més connectar, a més que ell es converteix en un home molt conservador al final de la seva vida.

Entrevistador/a: I, aquesta ja és la última pregunta, conta’ns un poc sobre el procés d’elaboració de la unitat didàctica. Com va ser?

Francesc: Pel que fa a la unitat didàctica, jo tenia molts dubtes. Realment la part de la unitat didàctica només ocupa unes 15 pàgines, dividides entre 4t ESO i Batxillerat, i tenia dubtes perquè gastar tants diners -3000 euros- per a una cosa tan menuda no em pareixia molt bé, així que vaig incloure una introducció, més divulgativa de la vida de Pastor, i d’una manera curta i clara. I sobretot he d’agrair a la maquetadora del llibre, Regina Rodríguez –que és la que també ens composa la revista- per haver fet atractiu el llibre, mantenint un ordre, gastant un color atractiu com és el blau i incloent fotos de manera atractiva.

Una cosa curiosa que em va passar va ser que quan vaig fer la presentació al meu poble, Beneixama, varen vindre unes 40 persones, a les quals regalàvem el llibre. Allí vaig fer una donació a l’Ajuntament de Beneixama per tal que el distribuïra entre més gent. El que va passar és que després de la presentació, moltíssima gent que no havia pogut anar a la presentació es va passar per les oficines a demanar el llibre, mostrant un interès que no m’esperava.

Entrevistador/a: Moltes gràcies per prestar-nos aquest temps!

Francesc: A vosaltres!

Com podeu veure, Francesc ha treballat molt amb la unitat didàctica que, de fet, ens va presentar als alumnes de 4t d’ESO, i d’alguna manera vàrem considerar que era necessari fer aquesta entrevista, no sols per conèixer més sobre la figura de Pastor Aicart sinó també per saber sobre el procés d’edició i publicació de la unitat didàctica, sobre el poble de Beneixama i sobre la renaixença. Des d’ací volem agrair-li a Francesc el haver-nos fet lloc en la seva agenda per realitzar aquesta entrevista. De nou, moltes gràcies!

Toni Calzado Cuquerella i Ainoa Fayos Martí (Quart d’ESO B)