EL COMBOI DELS 927

Els alumnes de 4t d’ESO han fet una activitat anomenada “ De la ideologia als camps d’extermini”. L’objectiu era que s’adonaren de com les ideologies si que poden materialitzar-se i de vegades, de la forma més cruel i despietada possible, tal com van ser els camps de concentració i d’extermini construïts pels nazis. Allí no sols van morir jueus, també es va explotar i eliminar a alemanys opositors polítics del règim nazi i malalts mentals o físics que pogueren degenerar la “raça ària”; gitanos o espanyols. Per això, una activitat va ser veure el documental “El comboy de los 927” i que els propis alumnes digueren les seues pròpies observacions. Ací us en deixe algunes.

AINOA FAYOS amb un treball de molta maduresa ens conta que:

Aquest documental m’ha semblat molt interessant i diferent.

Això es deu a que tots els altres que he vist sobre aquest tema, o bé tractaven d’espanyols republicans en el franquisme o de jueus en camps de concentració. Però la veritat és que sempre, fins fa poc, ho havia relacionat, eren com dos temes distints.

Per una banda, sabia que Franco i Hitler tenien bona relació per les seues ideologies, i que tant Hitler com Mussolini havien participat en el bombardeig de moltes ciutats i pobles espanyols durant la guerra civil. Però, el que no m’havia imaginat és que el règim nazi, els transportara, des de França, als seus camps de concentració. Jo pensava que el nazisme era un tema que sols afectava a la població alemanya, en concret als jueus, gitanos, oposició política, homosexuals.... i no a la població d’altres països. Però, aquest documental m’ha mostrat una altra cara de la història d’aquests anys marcada pel feixisme que no sabia, he aconseguit comprendre com els espanyols van acabar en els camps de concentració, després d’haver lluitat en la Guerra Civil i d’haver-se exiliat a França a causa de la repressió a Espanya.

Per tant, he observat que, a banda dels problemes que havien de fer front els republicans amb el règim franquista a Espanya, també havien d’afrontar els problemes que els causava ser una amenaça per als nazis solament per la seua ideologia.

A més, també em va sorprendre el fet de que, una vegada alliberats del camp de Mauthausen, els espanyols foren declarats apàtrides. Aquest fou un dels majors disgustos dels republicans, que pensaven que ja podien tornar a casa a veure a la seua família. Però aquest terme significava que ja no eren espanyols, per les seues idees.

RAÜL MOSCARDÓ també ens fa partíceps de què li ha cridat l’atenció:

En principi hi ha que destacar que els espanyols foren els pioners al camp de Mauthasen cap a l’any 1940, inclús abans que els jueus, i a més, foren els dels primers en treballar en la construcció del propi camp.

Una vegada iniciada la Segona Guerra Mundial, els espanyols que es trobaven a la França ocupada pels nazis, en camps de refugiats, van ser trets d’estos camps i havien d’afrontar viatges llargs de alguns dies de durada fins arribar al camps de concentració alemanys. Els vagons de tren on viatjaven, eren vagons de càrrega, els presoners espanyols sofrien, ja que passaven els dies i vivien en condicions antihigièniques com si es tractara d’un tren que transportara bestiar i sobretot perquè no tenien cap idea sobre el seu futur i el destí que els esperava.

Una vegada al camp de Mauthasen les famílies eren separades segons el sexe i l’edat de cada persona sense cap oportunitat d’acomidar-se, i abans de ser internats al camp, tots els mutilats i discapacitats eren assasinats, ja que eren considerats com no vàlids per al treball per els soldats nazis.

Com que algunes zones del camp estaven voltades per tanques electrificades, molts presoners se suïcidaven agafant-se a aquesta i formant una cadena de persones.

Els espanyols que foren alliberats d’aquests camps per l’exèrcit estatunidenc van haver de fer front a una nova realitat, i és que contra tot pronòstic a Espanya va triomfar el franquisme, per tant els presoners no van poder tornar a Espanya immediatament ja que com a republicans eren considerats contraris al règim.

MARINA BATALLER ens dona més detalls...

El comboi dels 927 es va convertir en el primer tren que ix de l’occident amb població civil cap a un camp de concentració, la seua destinació era Mauthausen a un camp per a no “reeducables” segons el règim nazi.

Dels 927 espanyols que els alemanys van treure del camp de refugiats d’Angulema sols van haver-hi 30 supervivents. Tots destaquen “el sofriment. En aquest tren van pujar famílies senceres ( homes, dones, xiquets i ancians). Segons conta una supervivent, les dones i els xiquets van passar 18 dies amb les respectives nits sense menjar ni veure al tren. Com no podien eixir dels vagons alí feien totes les seues necessitats que acompanyades de l’olor corporal, era insuportable.

Un home heu descriu amb aquesta frase: ”Desde el mismo momento en que te encerraban en el vagón del tren, ya pedías tu personalidad, ya no eras libre. Ya hacían de ti lo que les daba la gana, ya no tenías nombre, ya eras un número.”

MARIA PASCUAL per la seua banda destaca que,

Mentre els homes i xiquets de més de 14 anys es van quedar al camp de concentració per treballar, un vagó amb les dones i xiquets va tornar a Angulema (França), d’on havia eixit. En una estació van deixar baixar una malalta per por a que s’estenguera la malaltia i ella va ser de les primeres en contar contar tot el que els estava passant.

També ens explica que va estar a punt de donar-se una segona expedició per a portar més espanyols "rojos" a Mauthausen, però a la fi no es va realitzar perquè els alemanys van prioritzar i agafaren a jueus i gitanos.

Sense dubte el més curiós de documental en la meua opinió és la par final. Ens explica que els espanyols, com ja he comentat abans, van ser els primers en arribar a Mauthausen i per tant, els que van fer el mur que determinava els límits del camp d'extermini. Les pedres en les quals estava fet el mur estaven firmades amb sang per tots els espanyols que l'havien construït.

A Espanya en aquest moment estava el franquisme que tenia fortes relacions amb el règim nazi liderat per Hitler. El documental mostra com el règim franquista de la mà de Serrano Suñer sabia que estava passant-los als espanyols, però no va fer res per ajudar-los ja que eren “rojos”. Així mateix, quan les forces aliades van alliberar els presos dels camp nazis. Els espanyols no van poder tornar a Espanya. 

 

Foto corresponent a l’alliberament de Mauthausen per les forces aliades, on podem veure clarament un cartell en castellà donant-los la benvinguda.