SONGFIC. APROPA'T

APROPA’T.

Aquesta història creada per un grup d’alumnes de 2n d' ESO està realitzada en l’àrea de valencià a partir d’una cançó triada prèviament. És un songfic. Esperem que vos agrade. S’han inspirat en la cançó del mateix títol del grup Itaca Band.

Era una d’eixes vesprades de dissabte, una d’eixes en les que no apeteix fer res. Aleshores, Ada va decidir veure una pel·lícula romàntica. Ella sempre ha sigut molt romàntica, sempre ha pensat que hi ha una persona per a cadascú i que tots acabaran trobant-la. Però cada vegada que veu una pel·lícula d’aquestes, és pregunta per què tot allò no li passa a ella i si realment li arribarà algun dia.

Per altra banda, eixa mateixa nit, Isaac estava sopant en un restaurant amb els seus amics. I tot i estar envoltat de gent, se sentia sol. Tots els seus amics havien portat a les seues novies. Ell era l’únic que no tenia acompanyant. Isaac creu que cada persona té la seua meitat, sols que la d’ell encara no havia arribat.

Al dia següent, un diumenge qualsevol pel matí, Ada va eixir a passejar al seu gos. Era un dia d’estiu calorós, i a Daimús feia molt bon dia, així que la xica va decidir passejar  prop de la platja. Dona la casualitat de que Isaac havia decidit passar el matí a la platja, i quan aquest es disposava a anar-se’n, els seus ulls es van detindre en la mirada d’Ada. El jove es va quedar paralitzat observant els preciosos ulls blaus d’aquella xica. Els seus cabells rossos li queien per l’esquena, per damunt d’una camisa de tirants que li realçava eixa magnífica figura. Pareixia tindre uns divuit anys, però els seus ulls encara eren els d’una xiqueta.

Ada tampoc va poder moure la mirada dels verdíssims ulls d’aquell xic que ressaltaven en la seua obscura pell. Tenia els cabells castanys i  arrissats, era alt i esvelt i estava en molt bona forma física. Semblava tindre uns vint anys.

Els dos es van quedar mirant-se fixament durant uns minuts, fins que Isaac va decidir seguir caminant i començar a allunyar-se d’aquella preciosa xica. No es van dir res, però van sentir com si s’hagueren enamorat de l’altre, un amor a primera vista.

Quan Ada va arribar a casa, va intentar localitzar a aquell jove, a l’igual que ho va fer Isaac. Però cap dels dos va trobar res. I, com si pogueren llegir-se les ments, al dia següent, els dos van acudir a la mateixa hora i al mateix lloc per trobar-se amb l’altre. Des d’aleshores van començar a parlar i a enamorar-se bojament. Quedaven tots els dies, es passaven les hores parlant i maleïen el temps que passaven separats.

Van començar a eixir junts.

Al cap d’un temps, Ada va decidir contar-ho als seus pares, ja que se sentia un poc mal per no haver-ho fet abans. Quan els ho va comentar, aquests es van posar com una fera. Resulta que la família d’Ada és molt tradicional, o, en altres paraules, racista. No suportaven que la seua filla tinguera una relació amb una persona de color. La jove va intentar convencer-los, però no hi havia forma de que entraren en raó. I, després d’una llarga discussió, els pares van prohibir a la seua filla que tornara a veure al que ella deia que era l’amor de la seua vida.

Quan li ho va contar a Isaac, aquest pareixia destrossat. No podia separar-se d’ella. És cert que seguirien parlant per whatsapp, però no era el mateix. No podrien estar junts, no podrien conversar i riure durant hores, no podrien sentir el contacte de la pell de l’altre.

Van passar uns mesos així, sense veure’s. Fins que, un dia, Ada ja no va poder suportar-ho més i va decidir escapar-se de casa. Era arriscat, sí, però el fet de no poder veure a Isaac l’estava destrossant per dins, a més, estava convençuda que ell seria l’amor de la seua vida. Així que se’n va anar.

Quan Isaac es va assabentar, no va poder evitar dir-li que era una mala idea, que no podia arriscar el seu futur per ell, que no podrien estar junts. Però Ada es va negar. Ella l’estimava massa com per a renunciar a ell, i Isaac sentia el mateix.

La xica es va començar a viure amb Isaac, i, poc després, va tornar a contactar als seus pares per a informar-los de que no anava a tornar si ells no acceptaven a la persona que ella tant estimava. Els pares, després d’una eterna discussió, van cedir, sobretot perquè tiraven de menys a la seua filla.

Finalment, Ada i Isaac van començar a viure junts oficialment i, després d’uns anys, es van casar i van formar una família. El millor de tot és que, quan es van veure per primera vegada en aquella platja, ja sabien que  acabarien feliços junts.

Grup: Àfrica, Júlia i Ivan.

2n ESO A.