Revista Pebrella

  El   currículum del sistema educatiu es basa fonamentalment en memoritzar i escopir, per després no recordar-nos de res. L'objectiu de l’avaluació només és ficar   una nota, sense preocupar-se si has entès el concepte estudiat, o si realment va a servir per alguna cosa. No hauria de ser així, ja que cada persona és un món, ni millor ni pitjor, cada alumne necessita unes necessitats, un temps i motivacions, caldria preocupar-se per motivar i entusiasmar   els estudiants.  Per demostrar la intel·ligència, la nota és el que val, sense valorar que verdaderament cada persona és creativa i qué és   el que realment l’anima. Un mal examen, perquè has tingut un mal dia, preocupacions o simplement no has entès la lliçó, es valora negativament sense preocupar o avaluar el perquè del resultat, es passa pàgina... Es provoca la desmotivació en els alumnes. Hi ha falta de flexibilitat a cada persona,   valoració de la creativitat i aprenentatge vivencial. ...

En l’entrevista que hem preparat volem presentar a les persones lectores de Pebrella un persona excepcional. Una companya del centre que ja al concert de Nadal ens va deixar bocabadats interpretant unes peces musicals. Es tracta de Deva, una alumna de 1r d’ESO que viu a Otos i que és una virtuosa del piano. 1-Per què vas triar el piano? La meua germana que és més major que jo tocava el piano però ho va deixar   perquè el seu professor no va poder motivar-la i de tant escoltar-la jo vaig   decidir a començar també i m’agrada molt. Vaig   començar l´escola que es diu Fasolet durant 5 anys i al 8 anys vaig entrar al conservatori d’Ontinyent . En el 3r curs del Conservatori em van avançar un curs perquè consideraven era possible , les notes, el llenguatge el piano i tot i ara estic en 2n de professional de piano.   Assajant abans del concurs 2-   A quina edat vas començar a tocar el piano? La escola de Fasolet la va a començar als 3 anys però ...

L’skate és un esport que està present els últims anys, sobretot per les competicions als “skateparks” que l’han donat a conèixer. Un lloc creat exclusivament per a fer esports de risc (skate, bmx i scooter). Jo crec que aquest és un esport que a primer colp d'ull sembla fàcil fàcil però després quan el proves és molt més complicat del que hi pareix, ja que tracta d’intentar botar, pegar voltes, fer piruetes amb el patí….  Aquest esport es practica sobre una tabla de fusta d’entre 7 a 12 làmines, 2 eixos de metall i unes rodes de poliuretà de 50 a 60 mm amb rodaments de 6 o 7 boles. Hi ha 2 modalitats: street o park Street, és fa al carrer en un lloc anomenat “spot”. S’utilitza mobiliari urbà, i per tant és il·legal, tanmateix hi ha llocs, com per exemple Barcelona al Macba, que si que et deixen fer skate darrere en unes grades d’un metre i mig cada una. Park ,es fa als skateparks a on fan mòduls i rampes on tu pugues botar. Hi han tres tipus: -Fusta, a...

APROPA’T. Aquesta història creada per un grup d’alumnes de 2n d' ESO està realitzada en l’àrea de valencià a partir d’una cançó triada prèviament. És un songfic. Esperem que vos agrade. S’han inspirat en la cançó del mateix títol del grup Itaca Band. Era una d’eixes vesprades de dissabte, una d’eixes en les que no apeteix fer res. Aleshores, Ada va decidir veure una pel·lícula romàntica. Ella sempre ha sigut molt romàntica, sempre ha pensat que hi ha una persona per a cadascú i que tots acabaran trobant-la. Però cada vegada que veu una pel·lícula d’aquestes, és pregunta per què tot allò no li passa a ella i si realment li arribarà algun dia. Per altra banda, eixa mateixa nit, Isaac estava sopant en un restaurant amb els seus amics. I tot i estar envoltat de gent, se sentia sol. Tots els seus amics havien portat a les seues novies. Ell era l’únic que no tenia acompanyant. Isaac creu que cada persona té la seua meitat, sols que la d’ell encara no havia arribat. ...